Barbagelata

105 Relats, 56 Comentaris
62997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69

Últims relats de Barbagelata

Últims comentaris de l'autor

  • Barbagelata | 23-03-2014

    Vae victis!, “Ai dels vençuts!”

    Brenne, cap dels gals sènons, després d’apoderar-se de Roma devers l’any 390 aC, davant la protesta dels romans durant l’acompliment dels acords de pau, segons Ab Urbe condita (5, 48, 9), de Tit Livi


    L’historiador romà Tit Livi (mort l’any 17) conta, al llibre V d’Ab Urbe condita, “Des de la fundació de l’Urbs”, o sigui, Roma, com la ciutat, indefensa, fou assetjada uns 400 anys enrere (entre 387-390 aC, batalla d’Al·lia) fins a l’aparició de la fam i presa pels gals. Brenne, o Brennus, cap dels gals sènons, decidí aixecar l’encerclament de la fortalesa del Capitoli i retirar-se amb la seva host al cap de set mesos, a canvi d’un acord de pau pel qual els romans es comprometien a pagar-li un tribut de mil lliures d’or.
    Tot i l’acceptació dels romans a pagar el convingut, durant el pesatge mostraren el seu desacord sobre la precisió dels pesos i les balances. Segons Tit Livi, Brenne reaccionà com segueix: “L’arrogant gal llançà la seva espasa en la balança i digué les insuportables paraules per als romans: Vae victis!, ‘Ai dels vençuts!’ ”
    És cert que els romans no s’estigueren, però, d’allargassar la llegenda a favor seu: així, mentre Brenne els deia les ignominioses paraules, hom faria arribar un general romà, Marc Furi Camil, amb el seu exèrcit, que contestava Non aurum, sed ferro, recuperanda est patriae, “No és l’or, sinó l'acer, el que recupera la pàtria", alhora que atacava i derrotava els gals.
    Sigui quina sigui la veracitat de tot plegat, des de llavors la frase de Brenne ha esdevingut una frase feta per recordar-nos que els vencedors no es compadeixen dels vençuts.

  • Barbagelata | 26-01-2014 | Valoració: 10

    Si t'he entès bé, tems una futura República catalana en el concert europeu en mans de la dreta.
    Temor raonable, certament, però escassament coherent, des del moment en què vivim en un estat especialment conservador, monàrquicament conservador, i on les dretes: PP i PSOE, han governat per i per a les castes conservadores de sempre des de la mateixa transició.
    Jo només puc entendre opinions com la teva a partir de dos fets vitals que no veig mai en cap cas: o les teves opinions són fetes des de la República espanyola més esquerrosa i més respectuosa amb les seves nacionalitats interiors o les teves opinions són fetes des de la lluita diària i quotidiana contra l'existència també de l'estat espanyol i dels altres estats.
    En qualsevol cas, benvingut el teu comentari.

  • Barbagelata | 05-06-2013

    El títol hauria de ser "Llamp me mau", procedent d'un genuí "Llamp me mati"

  • Barbagelata | 06-11-2012 | Valoració: 9

    Una amistat ben entesa, eh
    M'ha agradat, però.
    Amb un final ben sinistre, eh!

  • Barbagelata | 03-11-2012

    "El amor en los tiempos del cólera", de García Márquez, i aquest és el seu començament.

  • Barbagelata | 02-11-2012 | Valoració: 10

    M'ha encantat, i captivat fins al final.

  • Barbagelata | 16-06-2012 | Valoració: 10

    I m'ha encantat, i la metàfora de la piga... molt ben trobada.
    T'aniré seguint!
    Gràcies pel teu comentari d'avui!

    Barbagelata

  • Barbagelata | 08-02-2012 | Valoració: 10

    I el cau de molsa m'ha ben captivat. Una imatge ben interessant. Molta gent sap que és la molsa, i potser ben poca, que és un cau!
    Tornaré al teu cau literari!

    Josep