Atzavara Crit 3

Un relat de: Francesc Domenech


Encís

Embogida la idea de retornar
per segrestar el tresor brillant,
ara amagat i absent.

Esdevé una il·lusió,
un repte vital.

Un desconcert òptic.




Monòleg

No entenc com parlen.
No trobo la musicalitat
de les paraules agudes.

M'aïllo del món,
de l'entorn imprevisible.

Els adjectius em fereixen la frase.




Girar cua

Vull tornar al penya-segat
inestable.

Vull tornar a cantar de nit,
amb la llum tendra.

Vull penetrar els camins
de fonts mediterrànies.

Necessito el caos
dels impossibles.





Brúixola

Fora llum
allò que veig.

Una terra dolça,
alegre, amb flors.

El present, la passió.

El desig.




Cartipàs

Perfil incert,
en una terra nova.
Soc escriptor en llengua catalana.
Faig contes curts i poesia.

Puc parlar i llegir.

Em cal tornar als dies feiners.





Públic

La terra sense nom.

La terra ampla,
clara i lliure.

L´anhel tardà
de l´estany de flors





Valor

Il·lustrant el color
de les tardes suades.

Aquí fa molta calor.
Suar embogeix l'enyor.

No desperto del somni
d'ingravidesa terrestre.





Radial

Sento veus llunyanes.

I el vent de llevant,
que esdevé olor de sal nua.

L'ingrés al miratge insultant,
de tornar aviat a casa.





Interior

Afrontar l'oblit,
dels anys,
d'estar fora de casa.

De les cases, racons,
esperits i llambordes.

Del canvi de colors del cel.





Udolaire

Les claus de la casa nova,
les he deixat caure a les clavegueres.





Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Francesc Domenech

129 Relats

186 Comentaris

33262 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
Si us és d'interès podeu seguir les coses
que vaig escrivint al compte d' Instagram:
https://instagram.com/balandaire?igshid=OGQ5ZDc2ODk2ZA==