Matí i tarda

Lavínia,

En Xavier, en Jordi, na Merihann, la Cançó han fet unes aportacions molts encertades i no és per compliment.

Certament, a totes i a tots ens succeeix, una fotografia claríssima. Dues estrofes: matí i tarda. Un quadre bellíssim amb la suavitat de l'aquarel·la, en la qual hem de diluir el colors més feixucs.

Pintar les hores... ens n'hauràs d'ensenyar que a tots ens convé. Series (bé, ja ets!) una excel·lent mestra.

Moltíssimes gràcies pels teus comentaris tan clarividents, doctes i assenyats.
El missatge ha arribat i sempre serà ben acollit.

Una abraçada.

Què ben expressat, bonic i senzill que és aquest poema. Quines imatges més reals. Jo també em sento així quan treballo i així quan gaudeixo de la meva soledat. He passat anys que totes les hores del dia m'engolien amb ferotgia. Desitjava tardes tranquil·les. Per això vaig deixar la feina, i mentre en cerco una que no m'engoleixi tinc matins i tardes per estar amb els llibres. Feia temps que et volia comentar. Sóc la filla d'en Brumari que ens vam conèixer a la trobada. Finalment em vaig decidir a penjar alguna coseta i ja en porto cinc!

Dia rere dia, buscant aquelles hores lliures per gaudir del plaer de la lectura, per submergir-nos en relats que son quadres en la nostre imaginació...
aquella sensació d'agafar un llibre en una tarda freda i fosca d'hivern, perdent la noció del temps, desconnectant de la realitat per viure la fantasia que algú altre a imaginat per nosaltres...

una abraçada,
Jordi.