Deixar anar tot el que hem sigut i podem arribar a ser

Em vinc a acomiadar de tu carinyo.
Sé que no ho llegiràs, però tant de bo encara ens recordis.

Et desitjo totes les coses bones i maques del món, que estiguis bé, que et cuidis, que et mimis i gaudeixis de cada segon.

He d'aprendre a viure sense tu i per fer-ho he de deixar enrere cada trosset teu, cada trosset nostre del que hem sigut i el que podem arribar a ser. Crec que estic preparada per començar el procés.

No sé com i soc conscient que costarà, i que ploraré molt, i és clar que ploraré. I no sé quan cessaran les llàgrimes i sé que no queda poc. Però també sé que aconseguiré riure molt i seré feliç. Al final tot són aprenentatges.

Sempre sempre ens estimaré i ens recordaré de forma bonica, t'ho prometo.

He conclòs que hi ha persones que a vegades no estan destinades a quedar-se. Simplement passen per la teva vida per ensenyar-te alguna cosa. I crec que tu m’has ensenyat a estimar i a ser estimada de la millor forma; tendra, única i sincera.

Eternament agraïda per tot el que m'has donat i m'has fet sentir i viure. Sempre tindràs un lloc dins del meu cor.

No puc descriure amb paraules tot el que signifiques i significaràs per la meva persona.

Com ens hem dit sempre des del primer moment que vam parlar, ha sigut un regal de la vida conèixe'ns i ha estat un plaer poder-nos compartir.

Sempre amb tu,
Lluna