Doncs jo t'admiro a tu. Algun dia m'agradaria arribar a escriure tan bé com tu... poder trobar els mots exactes per expressar el que sento.

Ara mateix estic enganxadíssima a tu, sóc tota una fan teva i aniré seguint les teves passes.

Estic molt contenta d'haver-te descobert, ni t'ho imagines!

Ja és mala sort que llegeixi aquest poema just quan dos anys que va morir la meva àvia.

M'ha agradat moltíssim, de debò. No sé si és que avui estic d'un ploramiques pujat o què, però de ben poc que no esclato en plors....

Segueix escrivint així de bé!

M'ha agradat molt aquest escrit... encongeix el cor.

En realitat la meva intenció era agrair-te els ànims que em vas donar, que he trigat molts dies en decidir-me, però al final m'he tret la mandra de sobre i aquí estic.

Et seguiré llegint, paraula.

Xitus

Hola

Primerament et vull donar la benvinguda a RC.

M'he llegit tots els teus poemes a exepció de "A la meva estimada" i el que més m'ha agradat ha estat, sens dubte, aquest. M'agrada com tractes la natura i la pluja i com la retrates, aíxí de senzill, tan natural, és molt acollidor.

Ara bé, hi hagut uns moments en què m'he perdut per faltes ortogràfiques greus... trobo que hauries de cuidar l'ortografia, pensa que una "t" al final d'un verb acabat en "-en" fa pensar, automàticament, en un participi.

M'agrada com signes, em recorda a Espriu amb la seva mítica Sinera.

Adéu-siau

Aquestes paraules m'ha dut a la memòria quelcom que volia eliminar. M'han pujat les llàgrimes als ulls i han esquerdat una barrera que m'havia costat molt d'alçar (gairebé dos anys).

Jo en l'amor sí que hi crec, però no en el correspòs.


Ho sento, no puc dir res més.

Estic d'acord amb la resta de comentaris (els que he llegit). S'espera moltíssim del contingut amb un títol tan escandalós i, total, només trobes un poema ben pobre que, a més, podria haver estat escrit en prosa.

No m'agrada.... hi he entrat després de llegir el relat que et dedica l'Adonis perquè he pensat que seria brutal, però si ho arribo a saber no hi entro.

Sí, m'agrada! Ara bé, trobo que el millor ha estat aquest nomenament del PP i l'Aznar ben poc discret, tot sigui dit, però genial

És boníssim! Sí senyor! Genial des del títol fins al final! Jajajaja! Hòtia tu, quin fart de riure que m'etic fotent!

Déu n'hi do quin panorama aquí escrit, no? Guau! Jo ploraria encara que les botes no s'haguessin trencat.

M'ha agradat el relat

Perquè tot acaba igual: seguir esperant fins l'eternitat o fins que, amb una mica de sort una s'adona que no fa cap bé i llavors, fent esforços inhumans i inimaginables, s'aconsegueix treure el paio del cap... però per llavors potser ja han passat uns anys.

I, com deia una cançó: "Quan ja no et creu ningú veus realment que el merda ets tu"

Em sento identificada amb la història, però jo a la catalana.

No sé si realment seràs argentina, però si és així, felicitats pel teu interès per l'idioma d'aquestes terres!

Jo també he clicat i tampoc no crec que hagi estat una pèrdua de temps.

Molt bonic ^^

El final glaça la sang...

M'agraden molt aquests dos versos que has citat... aquests dos versos m'han captivat. Preciosos i molt ben trobats!

És un poema moooooolt maco....

Tens raó... sempre amor i poesia han anat agafadets de la mà, però sexe i poesia?
M'ha agradat molt... ara bé, procura que al noi li agradi la poesia (com que el meu noi dels somnis és poeta...)