LA PÈRDUA DE LES COLÒNIES (3)

Un relat de: Identitat Inedita
EL RETORN DELS PERDEDORS (3)
De fet, abans d’anar a la guerra, havia fet el trajecte fins a Barcelona amb el carro gran de la Masia, conduït pel mosso major, ple de les verdures que descarregarien al Mercat del Born; li encantava. Des de la mort del seu pare havia començat a fer-se càrrec de petites feines a l’hort. Se sentia útil i les cabòries li fugien del cap. L’Antònia, encara hi seria?
La sorra de la platja és molt freda, però tan fina que li fa un massatge molt plaent per als seus peus tan adolorits: Els peus i tot el cos.
L’Anselmo no veu el moment de poder jeure en un jaç ni que sigui a la pallera de la Masia amb els animals.
Una sotragada a l’esquena el fa girar de cop. Un xicot alt i fort, que sembla que no hagi patit mai cap pena li acaba de llençar dues soles de goma de les que pengen unes betes. Au, Va! li etziba. Descalç no arribaràs enlloc i jo d’aquestes en tinc un fum. Com que me les faig jo!
On vas? A Can Ravell a Bellvitge. Coneixes la Masia? Bé, noi! n’hi ha tantes per la contrada que no sabria dir-te, però de ben segur que hi he passat algun cop. A dur-hi peix. Que sóc pescador, jo.
Ah! Doncs potser ens hi havíem vist. Esclar, jo a la casa hi era poc; feinejava pels horts.
Bé, podem fer un tros junts; jo em quedaré per la Zona
Franca; tu pots agafar el Camí de la Marina... ja el deus conèixer, no? A veure! Les sabates, si és que se’n poden dir així, les has de lligar com unes espardenyes..
Tram de ruta fet. Un adéu amb abraçada segella una amistat de nou encetada i potser de nou perduda. Qui sap!
Al sarró hi porta una mica de pa sec i un tros de formatge també sec. I mitja cantimplora d’aigua. S’ho farà durar.
L’Anselmo no sabia els quilòmetres que hauria de fer i volia ser previsor. Potser hauria de dormir al ras... No recordava que des dels peus de Montjuïc hi hagués gaire distancia fins Can Ravell, però esclar, darrerament hi havia anat amb carro.
Cau el sol.
Cau l’empenta de caminar.
Els braços allargassats al costat del cos.
El cap, cot.
Els peus tibant l’esquelet.
Sabates, ja només una.
La platja fa unes dunes i darrera hi pot entrellucar unes edificacions. Veu que són cases aïllades amb molta terra al voltant.
Terres curulles de color verd. És l’horta de Bellvitge. Ja hi és a tocar.
D’esma, perquè de forces ja no n’hi queden, acaba arrossegant-se fins els primers horts que tanquen la Masia per el cantó de mar.

Comentaris

  • A veure[Ofensiu]
    Proubé | 16-05-2021 | Valoració: 9

    Interès creixent mentre xalo d'allò més llegint!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

111 Relats

288 Comentaris

14883 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.