Sheer Jade, l'olor del pa calent sortit del forn 51-69

51.- No se'n van ni adonar i el divendres ja eren al llit a casa de Sheer on havien quedat per continuar el treball de la tarda anterior. Ella era coqueta, forta, però coqueta. Una mata de pel abundant li queia per l'esquena quan no el portava recollit deixant a la vista el seu coll amb alguns illots de cabell massa curt que no podia formar part del monyo. Vista des de davant resultava encara més convincent. Els seus llavis es plegaven a l'ensems que dos clotets apareixien verticals a les seves galtes, mentre petites arrugues remarcaven els seus llavis i els seus ulls expressius feien la resta, aclucant-se.
52.- La màquina receptora d'efluvis oberta involuntàriament registrava l'encontre de les pells. Impactants senyals deixaven veure el vaporós cos a cos. La seva barbeta peluda ara remenava una altra mata de pel que s'obria per deixar-hi al descobert la carn vermellosa i mullada mentre ella semblava talment que maldava per agafar un gros gra de raïm del brot encara penjant de la parra.
53.- Ara un cop havia esclatat ell i dormit, ella es deixava agafar les mans per sobre del cap com si estigués presonera mentre amb l'altra ma en Josep amb to pausat repassava les costelles, les malucs fent fregues constants i intenses ara una banda ara a una altra. L'anava treballant pam a pam i ella amb els ulls tancats gemegava amb els ulls clucs i les seves cames es movien espasmòdicament. Com n'era de fina la seva pell!
54.- "Diu que els gossos ensumen el càncer i més coses" va tornar a dir ell en un descans, mentre en Mel·lo somicava per unir-se a la festa esgarrapant la porta amb les potes.
55.- "I encara en vull més" li va confessar, desitjosa de tenir-lo de nou dins i ell sorprès, trasbalsat, per les paraules no va dubtar a seguir les indicacions amb precisió matemàtica.
56.- "Comencem a tenir ordenades les nostres peces, sabem quelcom de la persona que actua, del temps futur, de l'àrea general del cervell en que s'actua. Podem saber les persones implicades, els efectes subjectius sobre la ment i veure la reacció interna.", va dir la Sheer .
57.- Ara a ella se li va acudir de provar sobre si mateixa la màquina receptora, sense deixar de sorprendre's de l'explosió d'energia positiva que havia quedat enregistrada a l'ordinador una estona abans. Notava endemés una força emergent dins del seu interior, paternal i crítica, forta i venjativa, protectora i exigent, agosarada i feble. Calia reflexionar per veure que era allò, però el seu pensament la portava a en Jeroni.
58.- Ambdós van posar-se mans a l'obra per fer l'anàlisi de les restes de les dues persones desaparegudes, tot seguint les prioritats i indicacions del cap que nogensmenys s'havien saltat quan els havia convingut - la qual cosa quedaria, això si, per sempre, en el secret del sumari de la investigació -. Gosadia productiva de la joventut! Les marques dels elements volàtils van anar dibuixant-se a la pantalla; la primera, d'en Genís presentava un fort element semblant al descobert per la Sheer en el seu perfil, però tenia una continuació diferent.
59.- En Mel·lo va entrar i va començar a donar tombs nerviós en front de les restes; era el mateix moviment que va descriure al parc amb en Genís i la Sheer li va donar la seva recompensa. En Mel·lo era especialista en la detecció de cadàvers sota els runes.
60.- A la Sheer li va semblar que les pautes deixades per la persona que impactava sobre ella eren sinó idèntiques, de naturalesa semblant a les d'en Genís. Compartien una senyal que portava cap en Jeroni, però hi havia quelcom més, una reacció que en ella no es manifestava però si que contenien les restes d'en Genís.
61.- L'anàlisi de les restes de la Roser, la núvia d'en Jeroni, van afegir més evidència al que s'estaven ensumant. En Mel·lo semblava certificar amb el seu nerviosisme la relació amb la mort, d'aquella substància posterior.
62.- No els va agradar gens el que estaven descobrint. S'havia de saber si hi havia quelcom extern o provocat externament: si hi havia algun indici d'intencionalitat en relació a l'administració d'algun producte, va dir la Sheer. Podia també tractar-se d'una qüestió de coincidència deguda a l'atzar, producte de la casualitat.
63.- La Sheer no sabia com reaccionar a la evidència de les pautes que relacionaven en Jeroni amb ella i amb les dues persones mortes en estranyes circumstàncies. Un a un van anar recopilant tots els paràmetres disponibles de la substància, composició aproximada i quantitats trobades.
64.- Amb en Josep van decidir d'adreçar-se al forense, Fortuño, per esbrinar més dades sobre aquell compost comú al Genís i la Roser. Van trobar-lo com sempre al seu laboratori i va accedir de bon grat a ajudar-los. S'ho va estar estudiant una estona i va concloure que amb molta probabilitat era una substància, normal en el cos, la hosteïna "de hostes, hostes, enemics" - va afegir fent gal·la dels seus coneixements de llatí adquirits en un ja llunyà batxillerat - però que s'havia trobat en quantitats enormement superiors a les esperades, amb resultat de mort.
65.- Fortuño va quedar-se amb el dubte de la naturalesa d'aquelles mostres però pensava que no podien ser de cap dels conills d'índies atès que tots estaven vius. Per tant va deduir que es tractava de les restes que ell mateix havia ajudat a recollir del cadàver de la Roser i d'en Genís. La substància en qüestió en ser del propi cos no s'estudiava des del punt de vista de causa de mort.
66.- No li va passar per alt la presència indeguda d'un "conill d'índies" en un lloc i en unes ocupacions impròpies per al seu paper.
67.- "Crec que el millor és no airejar aquesta troballa, segurament hi ha moltes coses per descobrir sobre el funcionament del nostre cos a un nivell de dinàmica tan detallat. Tot el que faríem és aixecar polseguera i buscar-nos problemes. No sembla en absolut probable que la mort no hagi estat accidental." Va senyalar convençut. "Passant per alt l'etern problema del "tercer en discòrdia" en una parella, per pura amistat amb en Jeroni", va dir-se, anant més lluny del raonable, en to d'escaldat i cínic gat vell.
68.- Més tard a la cafeteria a prop del pis d'estudiant d'en Josep on havien entrat per parlar se n'adonaven que segons la informació de que disposaven, aquella substància relacionada amb la presència del Jeroni podia causar-los problemes mèdics a ells mateixos; tenien, això sí, tanmateix, la possibilitat que en Mel·lo descobrís, com va fer amb en Genís abans de morir, el que estigués passant dins del seu cos. Fet i debatut, no estaven pas tranquils. Hi havia més preguntes: podia afectar a més gent, als conills d'índies, a més persones: qui sap, al Doctor Zapater fins i tot! Teníem por i a la vegada responsabilitat. No acabaven de refiar-se de la precisió dels efectes tòxics de la substància en la boca d'en Fortuño, home de complicats principis morals.
69.- Consideraven deixar l'experiment, parlar amb en Jeroni, referir-ho tot a la policia, però què entendria del cas el cos de policia si no hi havia ni tècniques ni antecedents de quelcom semblant: algú que actua xuclant la vida del altres o generant-los substàncies tòxiques! o obtenint la hosteïna de persones per acumular-la en quantitats suficient i administrar-la! Massa coses per una sola setmana d'experimentació!