T'estimi, ara vull parlar amb tu

Quin poema tant bonic Cora! Em fas entrar ganes de venir... I com m'agrada el cadaquesenc! No em cansaria d'escoltar-lo, de fet adoro Cadaqués i es pot dir que hi he passat pràcticament tots els estius de la meva vida. De molt menuda, -d'això no me'n recordo, només m'ho han explicat- l'Ubaldo, molt amic del meu pare, em va posar dins una olla de la seva cuina per a fer broma. I servo dins al cor un munt de persones, que com ell, malauradament, ja han desaparegut del poble, com en Pere de la Maua i la seva Lluïsa, l'Antonieta de cal Calçat...
Ara bé, el que em renova l'esperit i del qual en necessito una bona injecció cada any, és el Cap de Creus. I t'envejo, sànament és clar, per tenir-lo tant a prop...
Felicitats per la teva sensibilitat!

cadaquesenc... surten veus de tendresa, d´amor, sentiments transparents que volen tornar-se visibles, ganes d´estimar i de ser estimada... cases blanques vora el mar, fetes d´escuma salada on el cor enyora onades que li portin abraçades i omplin l´ànima enamorada...
m´ha agradat molt el poema... desconeixia aquests matissos catalans tan poètics i casolans... em recorda el mallorquí...? pot ser? a veure si m´expliques per què hi ha aquesta semblança...
felicitats... fa temps que no sé res de tu... me n´alegro que hagis tornat a escriure... t´esperava...
un petó i una abraçada d´un amic que encara et recorda i t´aprecia.
com anem? bé?

En aquest poema s'hi descobreix la força de la tendresa, la senzillesa del sentiment d'algú que ha crescut vora la riba de la Mediterrània, prop de les oliveres i de les pedres pissarrenques del Cap de Creus. La Cora és, si fa no fa, l'encarnació de Cadaqués, i en aquest poema es traspua aquesta sensació.