feia temps que no entrava a Relats i menys a eròtics (especialitat meva també),però m'he entretingut a llegir el teu relat i m'ha encantat. Concís, potent, i amb bon gust, no donant peu a cap paraula grollera. Per a mi un 10

Com autor d'aquest "relat" vull comentar que ha estat una carta dirigida al Director de la premsa local lleidatana, però atesa que la problemàtica dels patinets no és exclusiva de la nostra ciutat, he cregut adient difondre-la per a més consciencia de la ciutadania

Jaumedelleida

Atesa la quantitat de felicitacions rebudes, a través de tots els mitjants, (xarxes socials i messingers) m'ha calgut fer una resposta col.lectiva que atengui a tothom. M'hagués comportat massa feina fer-la de forma individual, llevat d'algunes excepcions que s'ho merexien.

Aquesta ha estat la resposta d'agraïment
:
"Moltes gràcies per la felicitació.
He estat feliç, he estat bé, he passat bon dia , tal com era el vostre desig. Jo us ho agraeixo de veres i espero continuar sigui aixi, no tan sols avui sinó cada dia i igual que avui amb la vostra estimada companyia.
Són dies com els d’avui en què és quan més noto la vostra estima.
Mercès i a per més…"

M'ha sorprès que al mateix dia de què Relats em publica la meva poesia més recent, el relat que el precedeix sigui el dedicat a mon germà Sebastià, recentment traspassat..Gràcies pel teu record. Tots trobarem a faltar els seus relats.

Jaume Climent
(Jaumedelleida)

Com a germà d'en SEBASTIÀ CLIMENT i relataire també (Jaumedelleida), aprofito l'avinentesa de poder escriure comentaris, per dir-vos a tots els seus lectors, que aquest ha estat el darrer relat que hagi pogut publicar, per quant ha traspassat el diumenge dia 7 d'Agost de 2022.
En tenia més al tinter, però, serà qüestió de temps i si la seva familia vol, remenarem els seus arxius i cas de voler-se publicar, els enviariem a RELATS com a obra ja pòstuma-
Descansa en pau germà:

JAUME CLIMENT OLIVERAS
(Jaumedelleida)

He de considerar que els primeres efectes d'ambues cartes, de moment no han donat el fruit que hom esperava, però sí, indirectament, m'arribat com autor dels relats en qüestió, que alguna cosa es mou. No es pot perdre l'esperança

Aquest article, és en realitat una carta al Director a la premsa lleidatana, i he de destacar la puntualitat en què, en aquest cas SEGRE, no ha trigat ni 24 hores en publicar-lo. M'hai m'havien publicat de forma tan ràpida. Ho agtribueixo però al do de l'oportunitat

Sempre, Sebastià has tingut una imaginació per escriure relats molt destacada, però crec que això d'aquest relat, no sé per què diria que ha estat la influència de ser avi, i així tenir un bon conte per explicar-lo a les nétes M'equivoco?

Shupiluliuma

Aquest petit poema havia d'anar acompanyat d'un curt vídeo on en una desfllada de roba, sengles models lluïn unes precioses minis, però en aquest Web no he sabut trobar les instruccions per a inserir-lo. Si algú m'ajuda i m'ho diu, igual el podria incorporar

No puc estar més d'acord amb tu. Actualment n'hi ha un munt que tot ho idealitzen i després, paf ! la clatellada de la realitat.

Amic Sebastià: Malgrat no haver nascut a Lleida, t'assembles molt a mi, ja que tant tu com jo debem estar emboirats en més d'una ocasió i no crec que hagin estat pas els extraterrestres. Una abraçada

Hola. Com va tot? Quan de temps sense comentar-te res. Si vols et truco un dia i quedem val?

He vist que entens tant a les dones com jo. Aquesta història més o menys, m'hagués pogut passar a mi, però, com molt bé expreses, el cony d'indecisions féu que es frustés l'ocasió, i així estic... esperant

Efectivament, tal com expreses, la cosa encara persisteix. Potser que ara no ho diguin d'una manera igual, però la intenció segueix essent la mateixa. La del domini d'una llengua sobre l'altra.

No sé si hauràs llegit alguns dels meus poemes sobre el Nadal i te n'adonaràs que (això sí en poesia no en prosa) que sempre manifesto el mateix sentit del Nadal actual. Ja sembla que hagi desaparegut aquella màgia i alegria no consumista de la nostra infantesa. Per sort però, sé que encara en queda de gent que conserven i mantenen aquest esperit de Nadal que semblava perdut .