Sempre, Sebastià has tingut una imaginació per escriure relats molt destacada, però crec que això d'aquest relat, no sé per què diria que ha estat la influència de ser avi, i així tenir un bon conte per explicar-lo a les nétes M'equivoco?

Shupiluliuma

Aquest petit poema havia d'anar acompanyat d'un curt vídeo on en una desfllada de roba, sengles models lluïn unes precioses minis, però en aquest Web no he sabut trobar les instruccions per a inserir-lo. Si algú m'ajuda i m'ho diu, igual el podria incorporar

No puc estar més d'acord amb tu. Actualment n'hi ha un munt que tot ho idealitzen i després, paf ! la clatellada de la realitat.

Amic Sebastià: Malgrat no haver nascut a Lleida, t'assembles molt a mi, ja que tant tu com jo debem estar emboirats en més d'una ocasió i no crec que hagin estat pas els extraterrestres. Una abraçada

Hola. Com va tot? Quan de temps sense comentar-te res. Si vols et truco un dia i quedem val?

He vist que entens tant a les dones com jo. Aquesta història més o menys, m'hagués pogut passar a mi, però, com molt bé expreses, el cony d'indecisions féu que es frustés l'ocasió, i així estic... esperant

Efectivament, tal com expreses, la cosa encara persisteix. Potser que ara no ho diguin d'una manera igual, però la intenció segueix essent la mateixa. La del domini d'una llengua sobre l'altra.

No sé si hauràs llegit alguns dels meus poemes sobre el Nadal i te n'adonaràs que (això sí en poesia no en prosa) que sempre manifesto el mateix sentit del Nadal actual. Ja sembla que hagi desaparegut aquella màgia i alegria no consumista de la nostra infantesa. Per sort però, sé que encara en queda de gent que conserven i mantenen aquest esperit de Nadal que semblava perdut .

Abans de què calgui fer-ho de forma massiva, vull comentar des d'aquí, que el meu estat de salut és bo, que no estic de baixa obligada com dóna a entendre el relat, i que tot ha estat escrit en clau d'humor. Ho dic perquè ja són bastants els correus que rebo desitjant-me una bona recuperació. De totes maneres, he d'estar agraït de l'interès dels meus amics, contactes i lectors en general. Una forta abtraçada a tots.

Aquest poemet hauria d'haver estat acompanyat del video objecte, el qual, per si el voleu gaudir us adjunt l'enllaç adient.
(És un recital poètic de poetes de reconegut prestigi: JORDI PÀMIAS, ROSA FABREGAT, etc.) efectuat al claustre de la Seu Vella de Lleida, dins del simposi: L'OFICI D'ESCRIURE)


http://youtu.be/yajFZaEmCP8

De tant escatològic, veig que estàs enmerdat del tot. Jo com tu, també vull ser una mica finolis. Aquest relat, per algú, potser que el titlli com d'una autèntica caca.

Efectivament, jo com a molts polítics, no recordó pas ara que et volia comentar sobre aquest relat. Ho sento, Ja em vindrà més tard o més aviat.

Tot i semblar fàcil , ja sé el que costa escriure un sonet , i aquí Aurora, te n'has sortit molt bé

Com sempre, un relat magnificament escrit, i com sempre també, com sols fer, ens deixes sense saber com acaba la historia. N'estic encuriosit. En sí no és eròtic, però, el que hom suposa que continua, sí que ja ho comença a ser. Acaba'l sisplau !

Val a dir que aquest relat, me'l va inspirar la resposta que va donar el Psiquiatre Antonio Castrillón a una de les assistents a la seva conferència sobre la Felicitat i la nostra ment, l'enllaç de la qual, -que recomano- és el següent.

http://youtu.be/fiIa-5YsCdY