Un discurs fantàstic.....

Un discurs oblidat
un tros de pell morta
un bocí de somriure malgirbat

Uns murs i un cor blindat
un dors que he dibuixat
el teu cos fi m'ha abraçat

Un discurs oblidat
hauré d'improvisar
miraré amunt i avall
com un difunt que
contempla la seva vida
acabada...

Des del taüt tocaré el llaüt
i faré vindre el meu amic el mamut
un món fantàstic
camino entre els núvols
salto d'estrella en estrella
jugo amb la llum
i els llamps
tosso trons...
i ensopego amb els follets
i els camps de gira-sols

Un món fantàstic
a l'àtic de tot hi viuen els Déus
amb les seves manies
cabòries i les eternes memòries
immortals....

Obre el teu cor
sóc jo la clau?

ets tu i no jo la resposta...