Molt ben descrit, impacten els primers versos narrats de forma imperiativa.La lluita de quelcom contra la sumissió, contra una tirania no casual sinó periòdica. M'agrada com ho espliques:
Fènix eternament vençut en mortal ofensa diària.
Felicitats, sento no ser digne d'escriure'l.
Manel

Molt ben descrit, impacten els primers versos narrats de forma imperiativa.La lluita de quelcom contra la sumissió, contra una tirania no casual sinó periòdica. M'agrada com ho espliques:
Fènix eternament vençut
en mortal ofensa diària,Felicitats, sento no ser digne d'escriure'l.
Manel

Sento no haver pogut comentar aquest relat abans. M'ha semblat ingeniós perquè hi ha un bon complement entre la història fantàstica,(la llegenda) i l'homur. Punt ben trobat Maite

Aquest relat està ple de curiositat, un cop l'he començat a llegir m'intrigava prou el següent pas, què passarà?...Potser el fet de que estigui confeccionat com diari, o potser la histtòria escrita han obligat a que m'hagi agradat força, has sabut plasmar amb encert una part dels sentiments dels immigrants o com a mínim a mi m'ho ha semblat.

Quan preguntem a les coses belles i inanimades no trobem respostes, però si ho demanem a l'amor- que és el poder més gran que hi ha pels éssrs animats-les rebem, i jo dic: Visca l'amor!

Bona pensada els preverbis d'humor, menys mal que has afegit instruccions, però al darrer punt on dius que la gallina vella fa bon caldo, jo afegiria "un +sense plomes". Jajaja, gràciesUq, una abraçada de canto.

Estic encantat d'haver llegit aquest relat, i el trbo molt bé és la darrera part on es barreja la bojeria amb el misteri i on no es pot desvetllar la realitat

Hàbilment, has sabut cofeccionar un paral·lelisme entre els amants amb i la platja i el mar, felicitats per la inventiva, enriquida també amb les figures dels pirates, el sol i l a sorra. Eròticament "fresc"

El detall més encertsdament picaresc és el del final,quan dius que els llavis somriuen tots i evidentment que hi ha d'haver un "sense" perquè per a arribar a un estasi total en plena batalla, igual que hi ha un"té", també hi ha un "dóna'm".

Elegantment has sabut descriure una situació eròtica i molt passional, no has deixat que l'àmbit sentimental enteranyinés l'acte i jo penso:igual-perquè deixar que el cap pugui "trencar" al cor?-. Una reflexió demostrada amb aquest poema.
Felicitats!

Després de llegir-lo no sé què dir..
Ets només tu la que tens d el do: El de la paraula escrita, per a enterrar ràpidament el darrer dels meus treballs. És allò de pensar: -No volies silenci nano?. Doncs té i calla!
He de reconèixer però, que és digne de guanyar reptes.

Molt adientat el títol sí. De fet aquest poema reflexa els dubtes que pot oferir qualsevol cervell humà ("racional"), és un escrit que conté una petita part científica, i una important càrrega filosòfica i literària.
El vers que m'ha agradat més i m'impacta és el de -Per perdre'm, obvio els perquès-,"és brutal". També vull dir-te que amb el poema aquest fregues la injustícia. És tan "fastigosament" bò, que no em deixes cap opció a l'hora d'intentar fer un poema amb cara i ulls perqè aquest és violentament perfecte,

L'he hagut de rellegir perquè el primer cop emva sorprendre molt i efectivament, no estava errat, tot ell el veig des d' una mirada teatral i amb dos personatges tímids, madurs però que saben elque busquen i busquen el que e troven.

Simplement és un relat perfecte. No puc pensar d'aquest a narració res diferent del que ja he fet amb qualsevol dels relats teus que ja he comentat anteriorment. Concretament en aquest m'agrada la lectura entre línees que fas: Els diners no dónen la felicitat, en aquest cas la prenen!

La fiosofia serena, la concentració i el pensament -suposo- que són les úniques armes que tens per realitzar aquests propòsits. Mol bell.