Bon text sobre un tema molt trist.

Crec que aquest és el que més m'agrada de tota la sèrie.

M'agrada ;)

... sense paraules!

Funcionem bastant així.

Tot i que imagino que no comparteixo l'idea al 100 x 100 crec que està molt treballada.
Està bé trobar coses diferents a les habituals a Relats.
Ens veiem!

"i m'he ofegat als teus ulls,
cada cop que el Sol ha decidit sortir"

Sempre esperem que no arribi l'alba.

Brutal.

Ei no t'ho prenguis així Eulalia!
Crec que no es tracta de cap apologia de l'alcohol, ans al contrari, la reflexió que em queda després de llegir-lo (especialment per aquells que si que hem agafat pedals d'aquesta consideració) és que resulta un error creure que la gent és Guai (com es diu al text) pel simple fet de fer coses prohibides.
Bé, i que de fet no és més que un monòleg d'humor. Gila també en feia sobre la guerra i no era precisament belicista.
Una abraçada

M'has fet recordar una época molt especial en la que vaig viure lligat a aquest carrer i a una noia amb sang de teatre.

"Buscant a l'interior dels forats negres
estels pels quals lluitar."

Simplemen Brutal!

"És precios que els meus records m'arrenquin llàgrimes
si els teus llavis besen els meus ulls,
o si ho fa almenys la meva imaginació."

Res més a dir

"Viene mirando una estrella
siempre en estado de espera"

Per que aquest senyor no repartia drogues gràtis a les portes de la Facultat?