IV Jo. La inconsciència de la existència (continuació)

Un relat de: Joan Capdevila
28. Guillermina Motta es pregunta i ens pregunta :
Digueu-me per què
Quan la vida em somriu/A mi em cauen les llàgrimes
Estant tan avall/Sento coses tan altes/
Si sóc tan sols un tros de terra/ Per què sento un anhel d'eternitat?
I respon : Jo crec en l'amor/I crec en la vida
I com ella , molts en un moment o altre ens preguntem com , sent pols ( memento homine quia pulvis est et in pulvis reverteris) creem i destruïm amb amor i odi,
29. Intentar pensar a partir de la pols és despendre’s de totes les circumstancies . Partir del jo simple com el grapat de partícules , temporalment estables en un lloc del espai i el temps, estructurat de tal manera que pot analitzar i modificar el entorn immediat, aquest planeta i cada lloc on transcorre la existència dels jos .
Aquest a reflexió , despullada de amors, odis , maldecaps , dolors , problemes , desitjos , alegria , sensacions , tot allò que bloqueja la reflexió essencial , exigeix trobar el moment i el temps personal .Així i tot només son uns pensaments que no es poden transformar en canvis de conductes , de normes i convenciments .
30.Les explicacions i justificacions del jo es fonamenten segons el programa que configura a cada u segons l’origen , cultura , societat , entorn. Les partícules d'aquest jo no hi pinten res .Són el suport imprescindible.
En el dia a dia no hi juga cap paper si hi ha un sentit i una finalitat per aquest munt d’electrons, protons neutrons dels nostres jos i del Tot en el camí des de el Big Bang al previsible forat negre . Sembla que sí : purament existir i com això és dins o en el temps vol dir evolucionar . O potser no.
31.Per el meu-teu-seu jo la justificació , el sentit i finalitat de l’existència rau en la creença en un jo únic , individual , que no s’acaba quan es mort . Aquetsa creença és , son, els programes que des de el naixement ens preformen i condicionen , encara que poden ser substituïts o hackejats ( furonazt ???) . Sense aquest programa ( fe , creença moral, valors...) no hauríem evolucionat com ho hem fet . A partir de assolir la capacitat d’anàlisi i reflexió el pressupost ha estat el jo com a esses humà ( i no la seva estructura ) sobreentès com a únic i especial i amb la finalitat exclusiva de defensar aquest jo cregut . La historia esta plena de destruccions s d’altres jos per ideologies , creences ( qüestió de sensacions mogudes per neurones ) futileses vistes passat el temps .
32. La concepció del jo individual es la del motor de l’evolució, centrat en ell mateix i necessàriament negant la condició original i la meta . Es només això l’existència ? Som només unes partícules en un conglomerat temporalment estable ? Uns jos que han acumulat i transmès coneixement i l’han aplicat, manipulant la estructura de la matèria (partícules) i la del propi jo( partícules ) ?
33. La cohesió de la civilització subratlla la igualtat ( un ronyo és un ronyo i un byte és un byte) i s’edifica sobra la diferencia establint uns principis local i temporals (nació, sexe raça , idioma ...) per diferenciar-se . Els principis són ficcions o creacions culturals de autodefensa a partir del que el jo viu, mort , estima , odia , crea, mata.
34 . Per la continuïtat de l’evolució essencialment es necessari assegurar l’energia de cohesió de les partícules i la transmissió del coneixement i saber acumulat . Els jo tenen data de caducitat com jo .A partir d’aquests dos elements el jo ha construït ideologies i motivacions que son factors que impedeixen la desintegració precipitada i que s’interrompi l’acumulació del saber; formar part exclusivament del joc còsmic sens veu ni vot.
35. A grans trets la vida tan del jo com del planeta necessita energia . Qualsevol , moviment , pensament acció, reacció es deu a l’energia .D’on ve la energia? , d’on ve quasi tot en aquest planeta , del sol .
El jo pot reproduir-se com estructura consolidada ,saltant-se milions d’anys d’evolució, però aquest nou jo s’ha de formar , desenvolupar i donar-li la possibilitat d’accedir a la informació acumulada . L’assegurança és el sexe.
36. Per la cohesió necessària per el manteniment de la o les civilitzacions s’han desenvolupat creences , codis , fes, ordres , llenguatges , rituals , cultures . El jo individual i els altres jos . Totes tenen en comú que són justificacions personals de l’existència i el sentit de la vida ; formes de regular i estructurar el funcionament de la civilització ; unes més universals que altres ; pel seus seguidors indubtables i ulleres a traves dels que es veu el mon i tots mons .
37. Totes tenen en comú la subordinació entre els jos en diferents graus i amb diferents mitjans , des de el simple poder directe amb amenaça de destrucció, fins el de cooperació per un fi que beneficia uns pocs jos . Cada ú accepta el seu lloc d’acord amb la creença , el programa induït .
38. La finalitat ?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: