De gran vull ser polític!

En Joan tornava de l'escola amb la seva mare, però restava silenciós tota l'estona mirant-se les mans pensatiu.
Tot sopant, la mare li preguntà perquè estava tan callat i ell començà a explicar la història.
Aquell dia, a l'escola, la mestra els hi havia preguntat el que volien fer de gran.
En Josep, molt cofoi i segur digué:
-Jo vull ser bomber!
La mestra li preguntà el perquè i ell diu:
-Vull salvar gent,ser com un heroi, ser fort i molt,molt valent.
La mestra somrigué i torna a fer la pregunta. Haver d'imposar silenci, tots ho tenen molt clar: Perruquera,cuiner, veterinari, metge, futbolista....
Però en Joan no sabia que dir. Tot el dia s'ho pensa però no sabia a que dedicar-se.
A l'hora de sopar, el pare comentà que a l'empresa hi hauria reducció de plantilla. La mare va fer cara de preocupada i l'àvia replicà contra la crisis.
Ell, de tot això, no n'entenia res. I continua sopant mirant el TN.
La presentadora digué que l'atur havia pujat i ensenyaren la imatge de molta gent junta cridant, amb cartells i xiulets. Després sortí la imatge d'un míting d'un polític. Semblava que molta gent l'aclamava i que fos molt important. A en Joan se li va il·luminar la cara.
Quan la seva mare l'acompanyà al llit, ell li digué:
-Saps que,mama? Vull ser polític!
La mare, en sentir això va somriure i li va dir:
-Encara ets molt jove fill, tens molt temps per pensar-t'ho.
A en Joan li va fer l'efecte que la seva mare no estava contenta però s'adormí ràpid.
Ara, vint anys després, en Joan, assegut a la sorra de la platja mirant la posta de sol pensa en aquell dia.
Ara, per ell, un polític és un home que ha de governar un país però que enlloc de fer això, es passa el dia barallant-se, pensant que les seves idees són les millors i sobretot, sobretot, cobrant molt.
Sospirà i estirant-se digué:
-Aquest món petarà, un dia o altre, però petarà.