Poesia fúnebre

Temptes la mort
I saps prou be que et mira,
Amb ulls tendres, insaciable
Deixant passar per davant teu la vida.
Mires enrere temorosament.
S'acomiada l'esperança.
Tota una vida dempeus
Per restar dins aquest clot profund.
Contemplant el temps
Còmodament, mirant com passen els dies
Esperant poder despertar d'aquest malson
Tantes preguntes en les que mai trobaràs una resposta.
I veus que els teus ulls no tornaran a obrir-se,
Per contemplar de nou la llum del dia.
Degradat i corromput.
Irremediablement perdut.