El nen que feia sigues-sagues

Un relat de: Epicuri

El nen que feia
sigues-sagues


El nen que feia
sigues- sagues
era al passadís
era al metro
era a la línia cinc
passadís vers a
la quatre.

Però

El nen feia
sigues sagues.

El músic.
Assegut al terra,
encengué el ulls
a la seva torxa.

La guitarra
respongué
aixecant el to
dues escales.

El pare s'entrebancà,
somriu.
La mare, un clatellot.
dolç.

Redreça les passes
el nen.
S'ajusta a l'ordre
la civilització,
sense conformar-se'n.
Amb el neguit infinit
del que és viu
fa morros, riu
vol riure i viure.

No et conformessis mai
nen!

L'esperança i ble
de la flama que vacil.la
Mai no s'extingui.

El nen és xinés,
el músic amerindi,
el passadís del metro
el metro de la ciutat
la ciutat...

Tan se val!

Paraules que pengen
a un pal de paller
i aquesta dolça,
però efectiva llengua
encara,
que sura, sura
que surarà.

Mentre els nens.
facin, sigues sagues.

Comentaris

  • Hola, amic[Ofensiu]
    brumari | 11-04-2009

    Penso que si algun dia els nens deixen de fer sigues-sagues, el món s'acabarà.
    I el passadís del metro, un escenari idoni per a la teva metàfora.
    Una abraçada,

    Joan

  • tens una molt amagada sensibilitat[Ofensiu]
    Jordi de Gènia | 07-04-2009 | Valoració: 9

    Em sorprens continuament amb els teus cambis de ritme.
    Amb rao estàs entre els meus preferits.
    m'ha agradat molt el nen que fent sigues-sagues fa surar i surarà.
    Jordi de Gènia

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Epicuri

Epicuri

1118 Relats

879 Comentaris

342414 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.

Em re-escric a mida que em llegeixes.

Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.

Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.

El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.

Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.

La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE

Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.

Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.

Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.

La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .

La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.

M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.

O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.

J.V. FOIX.

Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.

Jaume Sisa.

Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.

Joan Maragall.

Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.

markonomistes@hotmail.com