Desenllaços

Un relat de: srta_squitx
Ombra fugissera, que n`ets de rocambolesca!
Tens costum de fer-te tan esquerpa
quan intenten copsar-te pel darrere!
Ets ombra tènue, llum apaivagada,
que ni nítida ni clara enlluernes.
Lampadeta, lampadeta,
on tens amagat l`oli que et crema?
Qui te`l fornirà i et reomplirà
vetllant-te l`esguard perquè no t`apaguis?
Qui et repararà les parets cremades
i t`enllustrarà els contorns a pinzellades?
I jo dic,
que sigui qui sigui et vingui,
però que vingui per ajudar-te a reeixir d`entre el bromall,
per escampar-te les tempestes i, en pau,
seguir esbossant camins quimèrics, ja no a soles,
ara amb qui tinguis al davant,
veient el teu rostre tot mirant-la (lo),
perquè els seus ulls seran (o haurien de ser) el teu mirall.

Comentaris

  • L'altre[Ofensiu]
    Nil | 18-02-2018 | Valoració: 10

    Un poema profund, meditatiu. On l'ombra esdevé entitat vivent. Sincerament el trobo original per ésser, l'ombra, una "figura" que malgrat ésser la nostra companya de viatge. Mai se li presta l'atenció o consideració que mereix...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de srta_squitx

srta_squitx

59 Relats

60 Comentaris

29206 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
I la vida, ¿què és? Fenomen i procés, moviment i acció. Però com determinar tenir una vida viva, perquè reconeguem-ho, no tota vida està viva.
I la vida viva, ¿com es viu? Doncs crec que no ens hem de sentir mai completament satisfets pensant haver arribat a la fi, si la fi de la vida és la mort, si us plau, no morim en vida. Que la fi no arribi mai llevat quan l`últim sospir ens apagui el cos.
Viure és anar fent camí, un camí que no cal que traspassi fronteres terrestres però sí fronteres internes.
No oblidem mai que l`ésser humà té capacitat de continu aprenentatge, de contínua superació, però per aconseguir-ho hi ha d`haver la motivació de voler-ho. No dic que tot el voler és sempre el poder, afirmar això és una bajaneria que pot portar a molta confusió al pobre mortal que s`ho creu, no, senyores i senyors, voler no és sempre poder. Però no passa res, hi ha una solució, no voler només una cosa, voler-ne moltes i les que es puguin aconseguir intentar-ho i les que no... sempre ens queda el recurs de l`escriptor, del poeta: sublimem els desigs impossibles de satisfer i transformem-los en bellesa.

P.D. Agraïments a tot aquell que em llegeixi.