BUSCANT LES ARRELS

Un relat de: Identitat Inedita
Tinc una casa a un turó
Des d'on puc veure el mar
Però cap remor m'arriba
Només un suau onejar

És un dia net i clar
Per això veig el trencant
De les ones que a la platja
Suaument van esclatant

Encara que lluny estic
Veig un embalum molt gran
Va i ve arran la sorra:
Les ones tranquil•lament
arrosseguen un fustam

A vegades les pesqueres
Deixen caure algunes caixes
Es com si deixessin llastre
Es quan van mol carregades

Però si m'hi fixo bé,
Té un volum molt mes gran
com si fos part de la càrrega
que portava algun mercant.

Decideixo no pensar-hi
No cal, res no puc fer
No cal avisar a Costes
Ja ho farà un peixater

O els pescadors de llotja
Que és a prop, que és a tocar
quan ho vegin a la vora
aniran a investigar

Segur que podrem llegir-ho
Al diari de demà

I per anar passant l’estona
Tinc la tarda per davant
Recordo el relligat
Que sempre l’avi guardava
Molt al fons dintre un calaix
De tant en tant se’l mirava

I em poso a llegir
Històries dels rebesavis
D'un naufragi en temps passat
De l'època dels corsaris

Resulta que per robar
Aquests pirates al mar
Tenien permís de la reina
Que és permís per abordar

Atacaven les naus
D'altres racons i contrades
Els buscaven a les cales
On estaven amagades
Hi havien naus de pirates
Vingudes de mars enllà
De mercaderies, transport
Feien grans fortunes ràpides
No els deixaven entrar a port

Tots els saquejos servien
Per engrossir de la reina
Les arques del seu reialme
El seu país, les Espanyes

Com mercenaris a terra
No tenien miraments
Els corsaris feien guerra
A mar obert, molt valents

En una de les incursions
Abordant un mercader
El cap corsari va veure
Una bellesa al veler
El seu cor tan endurit
Es va fondre amb l'anhel
D'aconseguir per a ell
Tal dona com un trofeu

I el segrest va organitzar
deixant tresors sense pena
Només volia per a ell
Aquella dona tan bella.

I navegant per grans mars
I capturant l'enemic
Sempre en tenia cura
L’allunyava del perills

Amagada a la bodega
En mig de càrrega i botes
Ningú la podia veure
Només ell en feia nota


I la noia que plorava
Amargament el destí
Que una cara bonica
L'ha hagués duta fins aquí.

I va demanar per escriure
Les penes que al cor tenia
Volia fer un diari
Mentre fes la travessia

El corsari amb un somriure
Li entregà ploma i paper
No haurà de ser per mi
Que et quedis amb el deler.

I així, a poc a poc
Omplint-la d'atencions
Va captivant aquell cor
La va omplint d'emocions.

Ara una capa normanda
Ara d'or fi un anellet
Un collar de blanques perles
Per escriure, més paper

I la jove dia a dia
Estima li va agafant
La tracta amb tanta dolçor
Ni un dit no li ha tocat

Entre tant llegir i llegir
La tarda m’ha tornat nit
Ara és hora de sopar
I després, d'anar al llit.

Demà baixaré al poble
Vull saber que hi ha de nou
Si ja se sap el que era
Que ha fet tant d'enrenou

I a la taula de la cuina
Torno a veure-hi els retalls
De la història dels corsaris
Passada ja fa tants anys

I el dubte que s'instal•la
Vaig ara al poble o després?
Continuo amb la lectura?
Baixo a fer el xafarder?

No, ara faré la meva
Demà serà un altre dia
Aniré ara a informar-me
Allà a la gendarmeria

Però quan arribo al poble
I al acostar-me a la plaça
Veig una munió de gent:
El consistori ha muntat
Tot l'embalum a una taula.
Òndia si n'hi ha de coses!
Roba, barrets, joieria
Alguna arma femenina
Pistoletes com de joguina.

I de cop una troballa
Una joia, una anelleta
Em dóna una imatge clara
A casa en tinc la parella

Em penso que a les golfes
Hi ha un quadre oblidat
No entenc que a la sala
Ningú no l'hagi penjat.

I ara em ve a la memòria
La imatge de la rebesàvia
Amb un collaret de perles
I una sola arracada.

Torno a casa de volada
Vull saber si és que és veritat
Que les robes rescatades
Fan parella amb el retrat

De quatre en quatre a les golfes
Pujo les velles escales
Obro el forrellat i trobo
Mil objectes i deixalles.

El balancí del meu avi
Vora del foc a l'hivern
I a fora a la terrassa
Quan arribava el bon temps

Sempre històries ens contava
De quan jove o infant
Per el poble amb la canalla
Feien grans terrabastalls

I la cadira de l'àvia
I a la vora, el cistell
Ple de fils i ple de llanes
Per a teixir-nos jerseis

I allà sota la finestra
Un bagul molt ben tancat
L’obriré amb una palanca
Ja veurem que hi haurà

I la sorpresa s’instal•la
El bagul és ben curull
De robes de seda fina
I un pegat per a tapar un ull

I a dins d’una caixeta
Entre velluts ben tapada
S’hi troba la anelleta
Que duia la rebesàvia.

Tot el que al poble he vist
Fa conjunt amb la troballa
Cossets i faldilles fines
Una pistola de dama

Potser la rebesàvia era
Filla, germana o mare
D’un pirata molt valent
Que totes les mars solcava?

I es dedica a fer parelles
El que és rosa o el que és blau
Un cosset amb la faldilla
Ambdós són de teixit suau

De seda fina un vestit
Sembla per anar de festa
Me la imagino ballant
Donant voltes i somniant

De setí i cordonat d’or
Uns botins de mitja cama
Fan parella amb el vestit
I amb una capa llarga

I moltes més andròmines
Van sortint tot estirant
Camisoles, calces, mitges
Amb això anava a un mercant?

Sembla un aixovar complet
No veig que hi falti de res
També he trobat un barret
Ales amples, petit vel.

I al fons hi ha un pistolot
Molt bo per defensar-se
Que les ràtzies a alta mar
No es guanyaven sense armes

Però és que era un vaixell pirata
Amb tripulació i capità
La mediterrània solcava
Per corsaris atacar

Sí segur que el rebesavi
O més en darrere encara
També era un gran pirata
Que a tots els vaixells robava

I ella com filla o néta
o germana, qui ho sap!
anava també a la conquesta
de tresors a alta mar

I continua la història.
La dama s’ho està pensant
Millor deixar la bodega
I anar a veure el mar

I ara ja puja a coberta
I fa conversa amb els cors
La pell li torna morena
Aprèn nous balls i cançons

I el capità corsari
S’ho mira embadalit
Quina joia tan encesa
Li crema dintre del pit

I sembla que és una més
Participa en abordatges
Protegint qui cau ferit
Donant darrera mortalla

Però tot d’una bé el dia
Que la bella no apareix
El Corsari no la troba
Té un ànim molt encès

I després de molt buscar-la
Per coberta, entre el velam
Baixa cap a la bodega
I allà la troba plorant.

Ja no va ben pentinada
La brusa sense cordar
Als ulls trista la mirada
El cor molt fort bategant

I doncs que et passa princesa?
Tu per què plores així?
No té donat flama encesa
I respecte molt sentit?

I ella que li contesta:
Sap la paraula enyor?
La tinc clavada a l’anima
Com un punyal, dintre el cor

I que em planteges senyora?
Jo et vull sempre amb mi
Si et deixo anar jo m’enfonso
Amb a el vaixell mar endins

Corsari estimat, Capità
No veus que el meu cor s’enyora?
Si ja no em veuràs cantar
Perquè em vols com a penyora?

Deixa’m lliure a alguna platja
De les sovint fondejades
Em trobarà algú altre
I podré tornar a casa

Jo et donaré el meu cor
Guarda-te’l molt dintre teu
De tu m’enduré el record
D’un capità que ha estat meu

I perquè sempre em recordis
Et faig a mà una arracada
Que es penyora d’amor
I el regal d’una besada

I després d’una setmana
Amb les promeses donades
Ancoren a una platja
On la dama és atracada.

La deixa amb el posat,
Un petit bagul amb roba
També porta una arracada
Parella de la penyora.

La resta de l’aixovar
en poder del corsari queda
El perfum vol recordar
D’aquella dama tan bella

I és just quan surt el sol
Que apareix un homenot
Que en braços se l’endú
Allà a prop que hi te el lloc

Dormida s’hi està tres dies
Aigua li’n van donant
Es desperta eixerida
Té gana, te molta fam.

Amb molta curiositat
La miren tots de la vora
Saber volen què ha passat
I ella saber on es troba

I així doncs dona bonica
Des d’on és que has vingut
No ho sé, no ho recordo
Em penso que m’he perdut

Si tu vols, si et sembla bé
Amb nosaltres pots fer estada
Ajudaràs la mestressa
Som gent pobra, gent honrada

I ella que s’hi avé
Troba bonica la casa
Té molts camps tot al voltant
La gent és amable i franca

I el mar no ha d’enyorar
Perquè ni que fos
sent en terra eixorca
No podrà oblidar mai
Que és a una illa: Menorca 80

I encara algunes nits
Amb el Corsari somnia
Li estarà guardant memòria,
O tindrà altra companyia?

Hi pensa molt dolçament
Ja no en té tan de deler
Sent al llavis la besada
Sempre quan passa un veler

El Recorda amb el cap alt
O repartint el botí
D’un vaixell que han ensorrat
Ben endins del fons marí

La bella i bonica dona
De l’hereu en cau rendida
I l’hereu besa els seus peus
Tu pots ser la meva vida.

I van tenir fill i nets
I Aquests van fer la història
Us varen tenir a vosaltres
Perquè els guardeu la memòria.

Però tot aquest relat
D’aventures amb corsaris
Que van passar a alta mar
L’han escrit els meus besavis.

De la rebesàvia nostra
Explicada amb emoció
La besàvia amb bona lletra
N’ha fet de la història pregó

I de ben segur que creien
Que el Corsari naufragà
I que es va perdre la càrrega
I la resta d’ aixovar

Aquest deu ser l’embalum
Que les ones han portat
A la platja de Menorca
Que des del turó he albirat

I això és el relligat
Que he llegit emocionada
Encara el tinc a les mans
A un bon lloc hi tindrà estada

Però ara hauré de fer
Que el regidor de cultura
Tingui a bé venir a veure
El que guardo amb tanta cura

I si no baixaré al poble
I me n’enduré el bagul
I amb el desaparellat
Miraré de fer conjunt

De l’ADN una prova
Demanaré la constància
Que el que es mostra a la taula
Era de de la rebesàvia 53

I el laboratori confirma
Que l’embalum arribat
Es parella del bagul
Que les golfes ha guardat

Després de signar papers
Puc endur-me a casa meva
El Bagul que ja tenia
I la troballa sencera.

I amb tot conjuminat
Em poso davant l’espill
Amb les robes m’he abillat
El cabell ben recollit

I a l’orella l’anella
Que amb la de la rebesàvia
De costat faran parella
Penjats quadres a la sala

I truco a un bon amic
Que pinta d’allò més bé
Fa retrats per encàrrec
I viu al poble també

I asseguda a la sala
Amb un posat misteriós
Com jova dama sóc pintada
Als meus ulls hi ha molt amor

Hi ara arriba el moment
De culminar el trajecte
Els dos quadres de costat
Faran segur un gran efecte

Vestides les dues igual
Amb l’arracada posada
Continuarem la nissaga
La memòria fent història
Seré un dia rebesàvia.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

85 Relats

93 Comentaris

6536 Lectures

Valoració de l'autor: 8.67

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.