Entremaliadura

Un relat de: Marta Aubà Salvadó
Diuen que et distrec
amb les meves paraules.
Que els meus silencis t'emmudeixen
doncs el que callen,
són els pensaments que molts pensen.
Deixant pas al batec
més enllà de la nostra pell,
en un instant,
sospir suspès.
Entre el teu al·lè i el meu,
distància curta veig.
O sigui que no hi ha opció,
quan arriba el moment
en que sóc teva.
El temps s'atura,
el cor batega
i el desig madura.
Diuen que et distrec
amb les meves paraules.
Doncs espera,
això sols és el principi
de l'entremaliadura.
No et contaré el que segueix,
prefereixo fer-la
on el temps s'atura,
el cor batega
i el desig madura.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: