Cercador
No estimaré
Un relat de: res no és mesquí- Compartir:
No estimaré
mai més cap altra noia,
ni vull mai més l'amor dintre de mi.
No abraçaré
cap altre cos de dona
ni dormiré mai més sobre altres pits.
La teva olor
com un record que torna
vacil·lant contra el vent, m'és suficient,
i el tacte suau
dels meus dits, com una ombra,
quan acariciaven la teva pell.
Ja no vull res
que no sigui l'estança,
podrida avui, que ens va abrigar als hiverns
No vull res més
que no sigui una calma
tan plena d'un dolor profund, roent.
No estimaré
mai més cap altra cosa
i amargament em deixaré morir.
Perquè el meu cos
cansat, sense resposta,
és sols la clova que em manté captiu.
l´Autor
56 Relats
115 Comentaris
55249 Lectures
Valoració de l'autor: 9.74
Biografia:
Vaig néixer, sóc, respiro...Com tots els homes peso poc i el vent bufa molt fort, per això omplo les meves butxaques de somnis que mai es fan realitat. Són les contradiccions del món que visc sense convèncer-me.
Em sento aliè a qualsevol aritficiositat creada per l'home: els diners, els conflictes, les icones, els mites, les tribus urbanes...
Escric per sobreviure, això és. M'insisteixo que ho he de fer o simplement ho faig, i en cada lletra hi aboco tot el que em fa i em condiciona. Darrerament no escric res. He deixat de ser?
Jordi, kumpli_antifa@hotmail.com