Cercador
SANT PERE D’OLOPTE. BAIXA CERDANYA
Un relat de: Antonio Mora VergésRebia una nova crònica del ‘binomi perfecte’ que formen el Miquel Pujol Mur i Rosa Planell Grau; en companyia del Grup de Recerca de la Cerdanya , s’arribaven en aquesta ocasió fins al collet que s’aixeca entre la vall Tova i la Plana, on es troba el poble d’Olopte; entre els segles IX i XII se’l denomina Olorbite i Olorbe, el topònim d’origen iber significa ‘ camí dels vedells ‘ i fa referència sens dubte a l’existència d’una via pecuària en aquest indret.
L'església de Sant Pere, edificada possiblement a darreries del segle XII i/o començament del segle XIII, inicialment sota la advocació de Sant Feliu, es troba damunt del tossalet del Castellar a l'esquerra de l'entrada del poble.
La nau és de planta rectangular amb un absis semicircular amb coberta de volta apuntada. Cap al segle XVII se li van afegir dues capelles formant un creuer.
La porta d'entrada es compon de cinc arquivoltes. Tres de planta rectangular alternant-se amb dues més de columnes. Els capitells són llaurats amb palmells, pinyes i fulles d'acant. Als arcs podem veure-hi les figures d'Adam i d'Eva a la seva arrencada i entre ambdues figures set caps humans i dues pinyes.
També hi ha la figura d'un atlant.
A l'absis exteriorment podem veure, a la seva part superior un fris de dents de serra sobre mènsules esculpides. Té un campanar de torre bastant posterior a la seva construcció inicial, que es creu que va ser fet a la fi del segle XII.
Procedent d'aquesta església es conserva al MNAC a Barcelona una talla policromada de final del segle XII, d'una Verge amb Nen. La imatge duu al seu fill damunt el genoll esquerre en posició frontal, asseguda en un tron amb columnes acabades en pom arrodonit.
Emparant-se en la protecció dels bens culturals en un context social, econòmic i tecnològic molt diferent a l’actual , es van espoliar ermites, esglesioles i àdhuc esglésies parroquials en benefici de la megalòpolis barcelonina, amb els mitjans d’avui no hi ha cap raó ‘ creïble’, perquè no torni als seus llocs d’origen tot aquest veritable ‘bé de Déu’.
Qui tingui orelles per escoltar, que escolti !!!!
L'església de Sant Pere, edificada possiblement a darreries del segle XII i/o començament del segle XIII, inicialment sota la advocació de Sant Feliu, es troba damunt del tossalet del Castellar a l'esquerra de l'entrada del poble.
La nau és de planta rectangular amb un absis semicircular amb coberta de volta apuntada. Cap al segle XVII se li van afegir dues capelles formant un creuer.
La porta d'entrada es compon de cinc arquivoltes. Tres de planta rectangular alternant-se amb dues més de columnes. Els capitells són llaurats amb palmells, pinyes i fulles d'acant. Als arcs podem veure-hi les figures d'Adam i d'Eva a la seva arrencada i entre ambdues figures set caps humans i dues pinyes.
També hi ha la figura d'un atlant.
A l'absis exteriorment podem veure, a la seva part superior un fris de dents de serra sobre mènsules esculpides. Té un campanar de torre bastant posterior a la seva construcció inicial, que es creu que va ser fet a la fi del segle XII.
Procedent d'aquesta església es conserva al MNAC a Barcelona una talla policromada de final del segle XII, d'una Verge amb Nen. La imatge duu al seu fill damunt el genoll esquerre en posició frontal, asseguda en un tron amb columnes acabades en pom arrodonit.
Emparant-se en la protecció dels bens culturals en un context social, econòmic i tecnològic molt diferent a l’actual , es van espoliar ermites, esglesioles i àdhuc esglésies parroquials en benefici de la megalòpolis barcelonina, amb els mitjans d’avui no hi ha cap raó ‘ creïble’, perquè no torni als seus llocs d’origen tot aquest veritable ‘bé de Déu’.
Qui tingui orelles per escoltar, que escolti !!!!
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5455053 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.