ACCIONS IMPURES

Un relat de: Identitat Inedita
XUMEM
El nadó s'agafa al mugró i xuma.; xuma amb desfici, la llet li vessa a plaer per la comissura dels llavis.
Cau el caparró. s'ha ben adormit.
La mare es palpa el pit i encara es dur. Un pessiguet al peu, desperta l’infant que torna a xumar menys desficiat.
El caparró cau de nou. Ben adormit.
I això, és escola de vida però ell encara no ho sap.
El rotet està fet i al llit, boca amunt, els pulmons ben lliures.
Una glopada capgira les intencions; boca avall una estoneta.
I el nadó es remou al llitet amb un lleu balanceig i mitjos somriures se li escapen fugissers.
I això també és escola de vida. Però, ell, encara no ho sap.
DESCOBRINT SEXES
La classe fa olor de pipis, caques i sopa. La bressola és petita i no té luxes. Mengen a la classe.
Els bolquers vani venen a plaer.
Culets enlaire, sexes nus.
Els infants miren bocabadats les caques i els sexes.
Això és escola de vida però ells encara no ho saben.
La Mariona es posa la maneta sota el bolquer, a veure què hi troba.; res, no hi ha res. Només un petit desig.
Això és també escola de vida però, ella, encara no ho sap.
En Daniel va cagat fins el cap de munt. De sota les caques li apareix una munió de carn amuntegada amb un pal al mig; així ho veu la Mariona.
A en Daniel li encanta que el rentin, l'aigua calentona i aquella cosa suau que se li passeja amunt i avall.
Ara juguen, hora d'esbarjo.
En Daniel i la Mariona s'exploren; amb el bolquer és difícil.
Escola de vida que es comença a albirar.
PITUS I CALCETES
La Mariona juga a pedretes.
Tres amiguetes i ella. Cametes separades, ben eixarrancades, calcetes a la vista; dues de blaves, unes roses i la Mariona, blanques; li agrada el blanc.
Pedretes a munt, pedretes a vall, quatre cadascuna. Enlaire amb una ma i a veure qui n'atrapa més.
Els ulls volen cap a les calcetes. Davall hi haurà el mateix que tinc jo? No m'ho he vist gaire bé, el cap no m'hi arriba, només tocar. Però tocant no n'endevino la imatge. Calcetes que s'enretiren i es miren les unes a les altres. Les pedretes a un racó, oblidades. S'ho poden tocar, el tacte es suau, una mica humit. Escola de vida, encara no ho saben prou.
Els pipis pugen i baixen per la paret dels pixadors, campionats a veure a qui li arriba més amunt el tret, és divertit.
El Daniel recorda els bany a la banyera de casa seva amb el seu germà petit;
cau de fums i vapor; banyera plena d'escuma.
Va, juguem, recorda!
Panxa endintre, panxa enfora, va! més ràpid.
Els pitus emergeixen: pics nevats en la boirina.
Bufen per fer caure la neu dels cims i riuen i riuen... recorda el Daniel.
Els pipis s'entrecreuen, també és divertit. Sona la campana, a classe!!!!
Escola de vida, n'anem aprenent.
NEGUITS
Ara toca gomets. La Mariona ja es posa neguitosa; no li agrada aquesta activitat. No sap com, però sempre acaba amb gomets enganxats per tot arreu. La mestra reparteix els fulls, a ella li han tocat figures d'aquestes que en diuen geomètriques, quadrat, triangle i cercle. Les haurà d'omplir totes... es molta feina..
Ha de mirar de tranquil•litzar-se.
Aixeca el culet de la cadira i s'asseu sobre un peuet, s'engronxa i la pau la va envaint.
En Daniel ha tingut mes sort, dues oques.
Són monògames, ho va sentirà dir un dia a un pagès amic dels seus pares. Si, si, les oques ens vigilen la casa millor que un gos, i a més, són monògames...en Daniel no sap ben bé què vol dir això, ho haurà de demanar. En Daniel està excitat, els gomets el posen d’allò més content. Sent una escalforeta entremig les cames...oh, no, un pipí no, que ja no duc bolquers, és un petit simulacre de plaer.
Es mira la Mariona, cara de beatitud absoluta, abstreta amb els seus gomets i el seu balanceig. N'hi enganxa un el nas i riuen
Això es escola de vida. Ho van albirant
ELS CANVIS
.un, dos, un, dos, vinga, saltant, cames i braços oberts, saltant, oberts, tancats, stop. Respireu fons, au, tornem-hi.
Ara avancem al trot, un dos, un, dos, un dos, girem; xoquen entre ells i riuen. Va, no pareu, braços amunt, toquem el terra, ep! genolls sense doblar, així, vinga, de genolls a terra, avantbraços també.
Avancem reptant, així, passem sota l'arc, renoi, quina suor! Panxa enlaire, genolls doblegats, avancem d'esquena...
El Daniel xala d'allò més, ara la corda de nusos.
La Mariona no s'ha llevat fina, mig marejada i mal a la cama dreta, no ben bé mal, li fa figa, com si no hi tingues prou força, no sé, no prou malament com per no anar a l' escola. El jersei li fa nosa, li frega els pits, els té més sensibles avui, no sé. A l'escola el malestar no s'atura, no escolta la professora amb prou atenció, només té ganes d'anar a casa. Potser allà, ajaguda al llit es pugui donar una mica de consol; haurà d'esperar.
La corda és difícil, has de entortolligar els peus a baix i aconseguir que es mantingui perpendicular a terra, desprès anar-te enfilant nus a nus.
Renoi, quin mal de panxa, sisplau, que toqui la campana, vull anar a casa.
La corda enceta les mans, ja gairebé és al cap d'amunt.
Ara el pal, és mes fàcil, l'abraces amb les cames i com un mico, anar pujant, el cos ben enganxat. El penis, ja no diem pitu, no, ara és el penis, es refrega pel pal tot pujant, amunt i avall, una escalfor li regalima cames avall, la respiració s'altera, es fa mes ràpida, plaer, immens plaer. Quan baixa, va xop. Ja ho he dit que m'estava pixant abans de gimnàstica i no hi he pogut anar, i ara, mira; fins a casa així. Em lligaré el jersei. Campanaaaa! Cap a casa
La Mariona és al llit, no vol res, es toca els pits, li fan mal. En busca el sexe, l'acarona, quin gust i quina humitat extrema. Treu la ma, es mira els dits; mareeeee, sang. Es la regla, filla!
En Daniel és al llit, mira de repetir l’operació del pal, va provant.
Amunt i avall, amunt i avall, ja ve, ja ve, ahhhhh, uffff quin gust, quin gust.
Mare, aquesta nit he somniat que tenia molt pis i que anava a lavabo però m'he pixat a sobre. La mare canvia els llençols i somriu.
Lliçons de vida ja apreses.
NO US TOQUEU
La glorieta és un bon lloc per fer resum. Gairebé no hi ha mai ningú. Com avui.
En Daniel i la Mariona s'asseuen un davant l'altre, es miren de cua d'ull, desprès francament.
Això s'acaba; l'any vinent, institut.
Si, jo segurament en triaré un que la base sigui l'esport, ja saps que vull fer INEF...
Et puc tocar els pits? Ostres Daniel ! ho has fet moltes vegades, vaaa!! deixa'm. No siguis burro! . Es diu ase Mariona, vaaaa!! abans no els tenies tan grans! . Va, home, estigues quiet...
D,'acoooord! i tu, que faràs? Jooo? Ah, no sé quin insti em tocarà però faré lletres, gramàtica, sintaxis, morfologia, semàntica...pot sestar quiet,? ostres Daniel, que t'estic explicant els meus plans de futur.
Et puc tocar l'entrecuix? només un moment, és per comparar amb d'altres vegades. Caram! Sembla més ple, més turgent... segurament voldré fer biblioteconomia i documentació. Òndia ja t'imagino entre prestatgeries plenes de llibres i paperassa... i jo perseguint-te.
Va només un moment, per sota del jersei.
Renoi! portes sostenidors, els tiro cap a munt, ohhh!!! que suaus i que forts, quin plaer! Mira posa la ma aquí, si, per sota els calçotets, ehhh? Què notes?
Com riuen, es fan llengotes, les mirades s'humitegen, les cares s'acosten, les llengües es toquen.
Es tornen a mirar i hi tornen, ara mes a prop. Les llengües s'entortolliguen... va! La Mariona agafa la ma del Daniel i tiba. Va, vinga, anem! A on?'
Calla, la Mariona va tibant, s'acosten a la façana de l'escola, en van donant la volta, parlant com si res, la Mariona apressada, en Daniel delerós; en una cantonada, un retranqueix i una porta. El quarto del material. La Mariona sap que no hi ha ningú; la senyora Maria acaba de sortir amb el carretó per anar a fer subministraments a les classes. Comença per P3, en té ben bé per 1 hora.
La roba cau amb desfici. Les mirades es perden de l'un a l'altre. Les mans s'allarguen per explorar. Els sexes es barregen amb les salives. Tenen un gust especial. Les mans treballen els cossos descoberts fa uns moments. Els orgasmes no tarden en arribar. Gairebé tot està acomplert. Però no tot. L'hora també s'acaba, cal vestir-se ràpid.
Ja està; son fora. La senyora Maria arriba amb el carretó gairebé buit.
Què hi feu aquí?
Donem un tomb a l'edifici de l'escola, diem adeu a les pedres.
La senyora Maria entre al quarto del material i hi troba unes calces. No és la primera vegada, es per això que deixa la porta oberta.
Mariona! Daniel! us mantindreu fidels per sempre més a aquests records?
Escola de vida ja apresa.
Accions impures compartides.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

81 Relats

89 Comentaris

6149 Lectures

Valoració de l'autor: 8.53

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.