bonnnnnnn Nadaaaaaaaaallllllll!!! I ...

Una plena diada i trobada de Nadal, surina. Gràcies.

Un tacte suau

Assegut en el sofà del saló davant la llar de foc apagada i a tocar de l’Anna que llegeix capficada, el Pol amanyaga distret una suau pota de conill. L’últim dia de l’any se li ha fet llarg, tancat a casa. Si, ha sortit una estona aquest matí per anar a la farmàcia, li calien les gotes d’un xarop singular que els hi ha receptat un metge amic.
—Dues gotes per sopar! —els avisà.
Observa el saló farcit de records. Han fet mil viatges arreu del món; per parets o prestatges de tot el pis, s’exposen amulets i altres andròmines tribals de tants llocs visitats. Pensa que aquella fal·lera de joventut va acabar sent un neguit vital.
Ella el veu distret, mirant els racons amb calma. Deixa el llibre a la tauleta i agafa el cava. Omple una copa i li dona a ell.
—Amor —diu ella—, són gairebé les dotze, s’acaba el viatge!
Ell l’accepta i espera que ompli l’altra. L'enlaira, agafant la copa pel coll, atent al dringar harmònic. Ella no es fa esperar, arriba el suau xoc dels cristalls i junts en silenci sepulcral senten el ressò melodiós, mirant-se l’un a l’altre els ulls brillants.
Tenen el raïm preparat. Han encès la ràdio, no volen distraccions visuals. Avui els cal reviure els records i, en un segon, veure’ls passar. La locutora els avisa; aviat sonaran els quarts que anticipen les dotze campanades.
Deixen les copes i agafen els platets de fruita. Es miren i somriuen, tot i que no els agraden els comiats. Tanmateix, aquesta nit tot serà diferent. Dirien que la vida els ha anat bé; han sabut sobreviure en harmonia, envoltats de família i bons amics, com el metge. És la primera vegada que passen el Cap d’Any sols. Han volgut viure'l així.
Oïda l’última campanada es besen. Han posat un rajolí d’aquell xarop en el cava i s’ho prenen d’un glop. Quan ella reposa el cap a l’espatlla d’ell i li aferra les mans, sent el tacte suau de la pota de conill.
Mirant els tions extingits acluquen els ulls. Han decidit marxar junts; el mal eixut que ell congria no els ha d’esguerrar l’últim viatge.