El castell de sant Martí de Centelles

Un relat de: surina

Castell de sant Martí de Centelles

En el cim d'una muntanya, a una alçada considerable, es veu, des del Poble de Sant Martí de Centelles, un gran roc que amaga en una gran part les runes del magnífic castell que dona nom al poble. Es puja per un camí amb una forta pendent. Un cop s'arriba apareix, davant de la nostra mirada el sorprenent edifici ruïnós. Una petita escala tallada a la roca dóna accés a La porta de ferro amb barrots rodons. Sembla tancada però al posar la meva mà, suaument va anar cedint. L'arc de la portalada és perfecte, fet amb pedres perfectament tallades. Quan hom passa la porta la imaginació es desborda. Em sembla que entro a un pati ple de soldats, cavalls, dones que caminen a munt i avall amb galledes, paquets de roba, criatures que juguen, ovelles, cabres, soldats d'uniforme. Tot això adobat amb un gran xivarri. A sobre de la gran muralla que dóna la volta al castell, els arquers amb les fletxes penjades a l'esquena, vigilen l'horitzó en calma.

Tot això he vist i he escoltat en un petit fragment de segon, i després la realitat s'imposa. Res d'això hi ha davant els meus ulls, que ara miren el terra incrèduls. Rocs amagats sota l'exuberant vegetació em donen la benvinguda, darrere d'aquest rocs, una estança
Il·luminada per una gran quantitat de torxes i moltes cadires al voltant ocupades por homes i dones vestits amb una gran sobrietat i elegància parlen i riuen i dos soldats,
Amb les llances creuades em barren l'entrada.
Un altra vegada la meva imaginació s'ha desbordat. No hi ha soldats ni homes ni dones.
Jo, sola en aquell indret, on només hi ha runes i desolació.
El passat d'aquelles pedres m'absorbeix, no em puc desvincular d'aquella esplendor que,
Amb tota seguretat, van viure les persones que molts anys abans van trepitjar aquelles pedres...

Comentaris

  • Sant Martí, Querlat, .... els Castells [Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 25-06-2010 | Valoració: 10

    Hola guapa;

    Jo magteix faré la tramesa al Tomàs, ell posarà unes fotos 'com cal '.

    Una forta abraçada de la Maria Jesús.
    records de tota la colla del coneixercatalunya.blogspot.com

  • Fugides[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 24-06-2010

    Sí, fugides de la realitat dominant, i si no fos veritat la nostra realitat? i si allò que els teus ulls interiors estaven copsant fos la vera realitat?

    Per sobre de tot, m'alegra veure que encara tens ganes de seguir escrivint, i això és el que compta més. He trobat interessant la teva fantasia realista, aquest fugir i retornar sense embuts i amb molt bona intenció, i dins del relat, sense fissures, entres i surts d'un món a l'altre sense complicacions, amb naturalitat.

    Felicitats Surina!

    i fins aviat.

    Ferran

  • Quina imaginació![Ofensiu]
    llamp! | 24-06-2010


    Fa força temps que no vaig al Castell, la darrera vegada va ser en una Caminada i vaig gaudir de les vistes i l'atmosfera que respira aquest Castell enigmàtic.

    Gràcies.


    Centellejant!



Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de surina

surina

24 Relats

98 Comentaris

26489 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
A tots els que em llegiu us vull donar les gràcies i us vull aclarir que la fotografia és de l'arc de sant Martí retratat a través del vidre de la meva finestra. Ha sortit el reflex del llum i la humitat de la pluja.
Us agrada?
.





irene.tironi@hotmail.es