Ahir vaig somniar

Un relat de: surina

AHIR VAIG SOMNIAR

Ahir vaig somniar que el cel era de color de rosa. Els núvols eren vermells i també era vermell el sol.

El món era tant diferent! Tot tenia aquella tonalitat rosa, el bosc, les pedres, els ocells...
Jo pensava que estava en un altre món. Que per alguna raó havia anat a parar a un lloc fantàstic, que el meu somni era possible.

Jo em mirava les mans, eren les meves mans, però no les reconeixia. Vaig anar a casa meva i els meus pares eren de color rosa. Vaig posar la televisió i tot era del mateix color.
Jo li preguntava a la meva mare que perquè era tot de color rosa i ella em responia, que possiblement no m'havia adonat fins ara, que el món era rosa perquè el sol era vermell i sempre havia estat així.

Vaig començar a pensar que aquells no eren els meus pares ni aquella era la meva casa.
Em sentia una estranya, així que, a l'en demà vaig decidir sortir a buscar casa meva.

Vaig caminar pel bosc, pensant que si arribava al final apareixeria un paisatge normal, tal com jo coneixia el món.
Entremig dels pins hi havia cirerers, amb unes cireres vermelles, grosses com si fossin prunes. Vaig arribar a una clariana on hi havia una font, però l'aigua era blava. Vaig pensar que aquella aigua potser no era bona, potser s'havia embrutat amb alguna cosa de color blau. Però al cap d'una estona de caminar, vaig començar a tenir set. Vaig girar cua i vaig tornar a la font a beure d'aquella aigua i em vaig sentir tan reconfortada i. tan feliç, que vaig pensar que tal vegada els meus pares tenien raó i el món que jo havia conegut anteriorment havia estat només un somni. Aquell paisatge començava a agradar-me, i vaig tornar a casa molt feliç, amb l'esperança de trobar als meus pares de color rosa.

Ara que m'hi fixo, la meva mare té la cara una miqueta rosada. Potser no va estar un somni? Potser sempre he estat feliç i no me'n adonava?

Aquesta tarda aniré a la font del bosc, a veure si trobo l'aigua de color blau. I si no és així m'imaginaré que ho és, beuré i gaudiré del paisatge, tant si hi ha cireres com si no.






.

Comentaris

  • Ahir, Avui i Demà[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 28-12-2009 | Valoració: 10

    A somniar. És tant bonic. Somniar en llibertat. Els somnis tenen un altre rellotge del temps. Els somnis animen i estimulen.

  • Onìric món[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 16-11-2009

    que tots voldriem real.

    Una fantasia ben narrada, amb un ritme preciós, i que per un moment m'ha fet pensar en Pere Calders, però tu hi fas un gir propi, i el fas teu, sols teu, un relat personal i amb la teva empremta, no et calen marques, tu les fas pas a pas, no t'aturis.

    Moltes felicitats Surina, ens veiem aviat!


    Ferran.

  • Et convido al programa d' IB3[Ofensiu]
    piratesisirenes2010 | 07-09-2009

    Salutacions, el teu relat m´ha agradat molt!
    Es dona la casualitat que treballo a IB3 Ràdio (Ràdio Autonòmica de les Illes Balears), el meu nom es SANDRA LLABRÉS i soc la directora del nou programa que s´estrenarà a la nova graella, PIRATES I SIRENES, el proper 14 de setembre a les 01.00 de la matinada. Serà un programa a on es conjugarà els relats en català de gènere fantàstic amb llegendes, misteris, entrevistes, etc...cada nit de dilluns a divendres! Si em dones permis m´agradaría convidar-te a que es faci una dramatització gravada del teu relat amb actors i s´emeti el proper dilluns 14 en el programa numero 1. Si vols em pots escriure al meu correu: sandrallabres@yahoo.es (ben aviat a piratesisirenes@ib3radio.com) també pots visitar el nou blog que encara no s´ha estrenat:

    http://piratesisirenes.blogspot.com


    Aquesta convidada es fa extensiva a tots els autors de RELATS EN CATALÀ! Per tant agraïría molt que fesis arribar aquesta noticia a tots els autors a qui pugui interessar. IB3, es de caràcter autonòmic , però gràcies a internet arriba a tothom: www.ib3.es


    Moltes gràcies i fins aviat!

    Sandra Llabrés
    DIRECTORA I PRESENTADORA IB3

  • crohnic | 27-08-2009 | Valoració: 10

    Hola Surina! M'ha agradat el teu petit relat...
    Qui sap?..., potser les coses sempre han estat tenyides pel color rosa i som nosaltres els que no hem estat capaços de distingir-ho... potser som nosaltres els que ho mirem tot amb els ulls bruts...

  • I tant que m'agrada fer volar coloms !!!![Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 15-08-2009 | Valoració: 10

    Hola;

    M'hi portaras algun dia al "teu" bosc ?

  • Tant de bo...[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 15-08-2009 | Valoració: 10

    tinguéssim somnis com el que tu descrius. El teu text fantàstic ( en el doble sentit de la paraula) m'ha fet pensar en el títol d'aquella cançó "La vie en rose" que justament veig ara també com a relat destacat per l'editora.
    M'ha agradat la teva imaginació desbordant. Tot el relat desprèn una dolçor i una ingenuïtat increïbles. Sempre és bo somniar!
    Me n'alegro molt de retrobar-te, Surina. Feia molt de temps que no sabia res de tu.
    T'envio un petó ben fort i aprofito per preguntar-te si aquest any et presentes també al Víctor Mora. Si és així ens podríem veure a l'Escala per recollir els respectius premis, ha ha! Això sí que és somniar!!!
    Ens llegim!

    Mercè

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de surina

surina

24 Relats

98 Comentaris

28678 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
A tots els que em llegiu us vull donar les gràcies i us vull aclarir que la fotografia és de l'arc de sant Martí retratat a través del vidre de la meva finestra. Ha sortit el reflex del llum i la humitat de la pluja.
Us agrada?
.





irene.tironi@hotmail.es