Joguines

Un relat de: surina

JOGUINES

Són les sis de la tarda. Avui és el gran dia. Em cal dutxar i afaitar abans de sortir de casa. Quan arribo encara no hi ha ningú. On és tota la gent? Miro els cartells.
"Avui s'estrena l'obra
Taller de fantasia
Original de Josep Maria Benet i Jornet
Dirigida per l'Enric Vilarregut
Actors principals..."
Arriba en Francesc.
- Hola Francesc. Que ja ho teniu tot a punt els d'il·luminació? Vull que al començament tot estigui fosc i només el gran rellotge del fons quedi il·luminat. Tota la resta de l'escenari ha de quedar a les fosques.
- No pateixis Enric. Tot sortirà perfecte.
Reviso el decorat. Aquesta paret es mou. Potser caurà en qualsevol moment.
- Francesc, encarregat de que apuntalin bé aquesta part del decorat.
Arriba la Marta.
- Hola Marta.
- Hola. Ha arribat la maquilladora? I la perruquera? On heu posat la roba? Jo he portat les sabates i els mitjons.
La Marta fa de baldufa. És una bona actriu, igual que la Rosa, que fa de nina. Entre elles hi ha una gran rivalitat.
- La roba la tens aquí darrere. Tranquil·litza't. Encara falta molta estona. Repassa't el paper mentre arriba la resta de la gent.
A poc a poc van arribant els actors i els que hi col·laboren. Al vestuari de les noies hi ha molt de xivarri. Tothom està nerviós. Jo més que ningú, però intento dissimular-ho. Sortirà tot bé? Aquest noi brasiler que s'ha afegit a última hora en substitució d'en Ramon, ahir encara no se sabia el guió. No són més que un parell de frases, espero que se les hagi après. Pico al vestidor de les noies.
- Noies, afanyeu-vos, aviat arribarà la gent! Encara no esteu?
- Un moment Enric. Ja ens falta poc.- Se sent des de l'altra banda.
Aparto una miqueta el teló de vellut vermell i miro el pati de butaques. Comença a entrar gent. S'omplirà el teatre? Recollirem prou diners per poder enllestir la pròxima obra que ja tinc en ment? Tota aquesta gent treballant de franc, perdent hores i més hores per arribar a aquest moment.
- Enric- Sento a la meva esquena.
- M'ha trucat la Rosa. Diu que el tren que venia de Barcelona s'ha endarrerit una hora i acaba d'arribar a l'estació.
- Encara no ha arribat la Rosa? Però si ja quasi és l'hora de començar! ( Dic esverat mentre em porto les dues mans al cap)
Vint minuts abans de començar arriba la Rosa. Vermella de tant córrer.
- Va, afanya't, que de seguida començarem.
La Berta la pentina ràpidament. Li fa la ratlla al mig i li lliga dues cues.
Una a sobre de cada orella. La maquilladora li pinta els llavis vermells, una rodona vermella en cada una de les galtes i moltes pigues. Es vesteix amb molta pressa amb una faldilla curta vermella amb floretes grogues, una brusa de color rosa amb puntes blanques i mitjons llargs ratllats de coloraines. Les sabates de xarol negre.
- Ja estic a punt.- Em diu la Rosa.
Torno a mirar entre mig del teló. La sala quasi està plena. Em tranquil·litzo una mica.
Ja són les vuit. Anem a començar. Apaguen la llum. Hi ha una gran expectació. S'obre el teló i amb l'escenari a les fosques destaca el gran rellotge il·luminat mentre s'escolten dotze campanades.
La nina, la baldufa i les altres joguines es desperten i comencen a jugar. Els menuts des del pati de butaques miren bocabadats. Sembla que això va bé.
L'obra es desenvolupa sense problemes quan la paret del decorat cau estrepitosament. Els actors desconcertats no saben què fer. Després de l'ensurt els nens riuen. Els actors es tranquil·litzen i improvisen. La nina li diu a la baldufa que ella ha tingut la culpa perquè ha donat tantes voltes que ho ha llençat tot per terra. Després retornen al guió deixant la paret a terra com si res no hagués passat. Ufff! Quin ensurt! Això hauria pogut ser una catàstrofe.
Ara li toca el torn al noi brasiler. Surt a l'escena vestit d'indi americà amb la cara pintada i es queda palplantat en mig de l'escenari sense saber què ha de dir. Hi ha una gran expectació a la sala. L'apuntador li diu alguna cosa que ell no entén. Es clar, no sap català. Jo em mossego les ungles esperant que l'indi digui alguna cosa. Per fi obre la boca i diu alguna cosa inintel·ligible. La noia que li havia de respondre fa veure que l'entén i continua amb el guió dient que com que els indis no saben català ella el traduirà perquè tothom el puguin entendre.
Els nens s'ho passen bé.
Ara ha de sortir el pallasso. Per què no surt? Què està fent?La nina, per fer temps li dóna una empenta a la baldufa que cau a terra rodolant. Resulta tan real que el públic aplaudeix. La baldufa s'aixeca i s'hi torna. La nina es recolza a un arbre del decorat que es gronxa perillosament. Déu meu! Que fan? Es faran mal.
Buffff!!! Ja no puc més, això és un desastre. He de sortir a prendre l'aire. Surto al carrer i encenc una cigarreta. Dono voltes a la plaça. Al cap d'una estona se senten aplaudiments. Entro i la gent, dreta, aplaudeix i els actors des de l'escenari em reclamen. Pujo les escales. Toca la música i ballem tots junts mentre el públic continua aplaudint. Ballo amb tota la meva ànima donant voltes i més voltes. El goig d'aquell moment val per totes les nits sense dormir, les hores d'assaig, el neguit dels últims moments. El teló es tanca i es torna a obrir per tercera vegada. Tot ha sortit bé. L'estrena ha estat un èxit.


Comentaris

  • Una de teatre[Ofensiu]
    bocidecel | 24-10-2008 | Valoració: 10

    Ei, surina, quants dies sense veure't pel forum!
    M'ha agradat aquest relat, de fàcil lectura i que atrapa el lector. Teatre amateur que fa aflorar tots els sentiments, plè d'incidències ben portades i on l'esforç i la il·lusió tenen la recompensa cercada en el públic.

    Una abraçada.

  • FELICITATS![Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 24-10-2008 | Valoració: 9

    Una estrena deliciosa i molt ben explicada, un patir que no s'acaba mai i finalment els aplaudiments del public, que mes vols?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de surina

surina

24 Relats

98 Comentaris

26935 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
A tots els que em llegiu us vull donar les gràcies i us vull aclarir que la fotografia és de l'arc de sant Martí retratat a través del vidre de la meva finestra. Ha sortit el reflex del llum i la humitat de la pluja.
Us agrada?
.





irene.tironi@hotmail.es