He rebut un sobre

Un relat de: Joan G. Pons

Eren al voltant de les sis de la tarda quan entrava a casa. Abans de començar a pujar l'escala, vaig obrir, com sempre, la bústia, i a més d'un parell de sobres del Banc, em cridà l'atenció un sobre de color rosa, sense nom i sense remitent. Sols portava escrita aquesta missiva:

" M'he perdut. Si em vols trobar, obre el sobre "

Vaig dubtar... anava a llençar-la a una paperera que la Comunitat havia col·locat a prop de les bústies dels veïns... però vaig escoltar una veueta:

- Ep ! Noi ! No em llencis.... obre'm, si et plau!

Vaig fer-li cas. Sóc comunicatiu i obert a tota forma de comunicació.

Dins el sobre, hi havia dibuixada, en una cartolina, amb color blau cel, una lletra, la lletra "S".

Me la vaig mirar perquè tenia quelcom especial, però tot seguit tornà a sonar la veueta:

- Hola, noi. Sóc la lletra "S". I tu com et dius?
- Joan
- Gràcies, Joan per obrir el sobre...
- Que potser estaves empresonada?
- Sí... bé, t'ho explico. Quan em perdo pel Parc de la Vida, hi ha algú que m'agafa, em posa dins un sobre i m'envia, sense adreça, per aquests mons...
- I has anat a parar a la meva bústia.
- Sí. I tu has acceptat obrir el sobre, i m'has permès sortir-ne.
- Ets simpàtica.
- Sí...i molt utilitzada. Sóc en moltes paraules.
- És cert.
- I també en tots els plurals. M'agrada el plural. Encara que en el singular, també hi sóc.
- És curiós.
- Fixa't, Joan.... Sóc simpàtica, curiós, bústia, sobre, sortir....
- Tens raó.
- I el meu so és molt agradable. Suau... contagiós.... dolç.... La meva lletra no fa soroll.
- Si ets en tantes paraules, per què et perds ?
- Hi ha uns personatges que no estan d'acord amb la meva existència... bé, amb l'existència d'una paraula molt forta.
- Quina ?
- La paraula SÍ.
- A mi m'agrada.
- I a mi. Però és una paraula amb molta força, amb molta empenta, amb molt de compromís i...
- I...
- Apareixen els personatges i m'agafen...
- Quins personatges ?
- Les paraules NO, DEPÈN, M'HO PENSARÉ, JA ET CONTESTARÉ...
- Òndia! És fort això.
- A la gent, estimat Joan, li costa dir SÍ. La vida és una xarxa de propostes i suggeriments. Dir SÍ significa acceptar-ho, experimentar-ho, comprometre's, i llavors apareixen els dubtes que són els que avisen els personatges que t'he anomenat.
- És bonic dir SÍ.
- Tothom diu que li agrada la paraula SÍ. Però quan s'hi troba i ha de contestar SÍ.... a vegades li tremolen les cames.
- Jo crec en el SÍ.
- Doncs, llavors, et vull demanar una cosa.
- Ja et dic SÍ.
- Conserva'm a la teva butxaca... a la butxaca més a prop del teu cor.
- D'acord.

I diuen, els que diuen i mai no es cansen de dir, que uns certs personatges cercaven i no trobaven la lletra S (o la paraula SÍ ).








Comentaris

  • Sí = Acceptació[Ofensiu]
    llamp! | 17-04-2010 | Valoració: 10


    Acceptació per llamp!

    Accepto la meva condició
    d'home sediciós.

    Accepto la meva aparença
    de remença.

    Accepto la meva opció
    de persona en acció.

    Accepto la meva contingència
    qualificada d'ambivalència.

    En l'acceptació
    apareix la resignació.
    Un accepta el que li és donat
    per la gràcia de Déu
    o per la gràcia que fan tots els acudits.

    Accepto la meva condició,
    estic condicionat,
    estic resignat,
    tot i acceptar i ser acceptat.

    Afirmo la meva sentència,
    confirmo la meva condició,
    accepto que sóc així
    i no puc fer-hi més.

    Seré com la meva acceptació
    seré com afirmen que sóc
    sóc i així sóc afirmat,
    sóc i accepto tal condició.

    Acceptar significa també afirmar
    Afirmar que ets qui ets,
    que ets com ets,
    que t'afirmes en uns preceptes,
    que estàs condicionat per la humanitat,
    la humanitat... que erra equivocada
    i jo no sóc pas menys.

  • Molt ben trobat aquest relat[Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 12-04-2010 | Valoració: 10

    Digues-me, es tracta de "sí" sempre amb accent? I què passa amb el "si" sense accent? Ja ho sé, ja ho sé, això és una altra història.
    Una abraçada,
    Shaudin

  • Un sí per a tu...[Ofensiu]
    plàcidaploma | 11-04-2010

    El SÍ més important és el que ens donem a nosaltres mateix@s!!

    Gràcies Joan per aquest conte. M'agrada la forma tan peculiar...senzilla... directa que tens d'explicar les petites grans coses de la vida!!

    petons!!

  • Un conte per recordar[Ofensiu]
    Fada del bosc | 09-04-2010 | Valoració: 10

    És important dir que si, però també és important saber dir que no, o bé deixar-nos temps per pensar.
    El més difícil és l'equilibri, jo conec persones que no saben dir que no pensen que no poden però el no no existeix en el seu vocabulari, és una llàstima perquè no tenen vida pròpia.
    Per tant penso que totes les lletres de l'abacedari tenen el seu lloc i moment, soms nosaltres que hem d'apendre a seber utilitzar-les.

    La Fada que l'hi agraden els teus escrits.

  • Jo estic a favor del SÍ[Ofensiu]
    JOANPG | 08-04-2010 | Valoració: 10

    SÍ, SÍ, i SÍ. Estic d'adord que quan convé cal dir no, però l'antiegoísme més huma ens captiva per saber dir SÍ en la majoria d'afers.

    Un relat clar, precís i entenedor com tots els teus.

  • Fantastic[Ofensiu]
    surina | 06-04-2010 | Valoració: 10

    Només tu pots escriure una cosa així.

    Si a la vida. Si a l'amor. Si al compromís. Si a asumir riscos. Ves amb conte, no perdis aquesta lletra tan simpàtica.

    Un fort petó.

    Irene Tiron

  • Estic d'acord[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 03-04-2010

    en que el Si és una paraula dolça, valenta i que compromet però, a voltes , necessitem una dosi més gran de valentia per a dir NO.
    Un relat amb el teu savi segell personal, benvolgut Joan.
    Una virtual abraçada.

  • Sí, estimat Joan, a la gent li costa dir SI [Ofensiu]
    Núria Niubó | 03-04-2010

    En moltes situacions en que ens hem de comprometre, en que dir SI pot dur unes conseqüències que cal acceptar per endavant, en que dir SI significa comprometre's a alguna cosa encara desconeguda. La paraula té de vegades un ús indiscriminat, inconscient , banal, perquè sempre hi pot haver una lleu excusa després.
    També té un significat molt important quan va acompanyada de la paraula "puc"
    El "Sí puc" cal sovint repetir-lo interiorment, en Silenci , però amb energia .
    T'agraeixo aquest relat, Joan, perquè ha arribat en el moment oportú en que necessito dir-me un Sí puc, molt sovint.
    Potser caldria dur a la butxaca una petita lletra S per reforçar l'autoestima.
    Una abraçada sincera,
    Núria

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: