Coincidències i contradiccions

Un relat de: Unaquimera

El Pere i la Fina no troben cua per entrar a la Fira de Mostres: és temps de crisi i enguany els visitants no formen, ni de lluny, aquella massa atapeïda que anys enrere bregava per passar, a cop de colze si era necessari, el control d'accés. El segurata fuma i fa el gandul: ni se'ls mira. Ningú els demana les invitacions, que resten inservibles dins la butxaca.
Amb la tranquil·litat que dóna l'absència de competidors, caminen de bracet amb pas relaxat, sense apressar-se. Mercès a aquest ritme plàcid, ell capta de seguida l'oferiment: a la dreta de la porta de vidre hi ha una bona pila de diaris, dins una mena d'expositor metàl·lic en forma de gàbia, sota la llegenda "Premsa gratuïta".
Allarga el braç. Quan els dits són a tocar els fulls i la flaire típica del producte d'impremta ja li arriba als narius, els ulls capten conscientment el nom i el logotip. Deté el gest en procés i, de manera involuntària, contreu les celles.
És un d'aquells diaris que ell, lector habitual de premsa, no compra mai, ni llegeix encara que per casualitat li quedi a l'abast. La línia editorial és tan retrògrada que li sembla perniciosa, tan descaradament partidista que li fa basca. Els articles d'opinió no són precisament de talla progressista, ni les versions exposades resulten gens respectuoses amb les opcions alienes. El to, vociferant, irrita el seu tarannà contemporitzador. Per tant, el Pere mira habitualment amb menyspreu aquest tipus de diaris com a persona de talant democràtic, i els ignora com a lector selectiu.
Però avui intueix que té per davant llargues estones d'espera, mentre la Fina ressegueix els stands, pregunta, escolta, compara, amuntega prospectes, ... Raona, per a si mateix, que també pot resultar interessant conèixer el discurs dels altres, que per un dia no se li enganxarà res de dolent, que donant un cop d'ull confirmarà les seves teories i reafirmarà els seus arguments, quedant-se fins i tot més tranquil amb el convenciment que no es perd res que valgui la pena
En el moment en què, decidit finalment, la seva mà contacta amb l'exemplar de damunt la pila, una altra mà hi coincideix.
En Pere no pot per menys que esguardar, encuriosit, al subjecte anònim que tria aquella lectura menyspreable.
El sorprèn trobar-se davant un rostre jove; sempre ha pensat, d'una manera difusa, que aquesta premsa de dretes només pot ser consumida per gent d'una certa edat i posició social. Repassa breument la vestimenta de l'altre i comprova que s'assembla a la seva, còmoda i informal: res de camisa ni corbata. Queda desagradablement estorat, sense saber perquè, quan descobreix el calçat esportiu.
Presa d'un estrany desànim, el Pere sospira i conclou que aquest país progressa a pas de formiga, llastrat per una herència pesada, mentre l'efímer rival engrapa el diari i s'allunya...

En Joaquim engrapa el diari i s'allunya. Se sent estranyament incòmode. Ha decidit agafar un exemplar perquè és gratuït, però li sembla que traeix alguna causa. No és el tipus de premsa que llegeix; la línia editorial li resulta desagradable, tendenciosa. Avui, però, pensa que per un dia tampoc no li farà mal comprovar com veuen les coses les ments estretes de mires. Pensava, però, sense tenir cap comprovant, que aquest estil només agradava a un cercle reduït i concret de públic. Li ha deixat un regust amarg a la boca, doncs, contemplar una altra persona de la seva edat aproximadament, que es delatava com a lector d'aquest pamflet mesquí. Medita que la seva generació desafina sovint, ja que alguns músics toquen partitures arcaiques.
Mentre s'allunya, resignat, sospira.


Unaquimera

Comentaris

  • Tots som víctimes [Ofensiu]
    Josoc | 26-01-2011

    de les aparences. Per què a un li semblava saber com era l'altre i que pensava? D'altra banda jo crec que és bo conèixer els arguments dels que pensen diferent de nosaltres. En fi, un bon plantejament per fer pensar.

  • Fantàsticament cert[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-01-2011 | Valoració: 10

    Hola Maite: Fantàstic! I sí, sí, tens raó en moltes de les coses que dius. Quants de nosaltres hem escoltat alguna vegada la COPE per sentir "a veure què diuen aquests fatxes". Hi ha una part de nosaltres que té aquesta curiositat i, sincerament, no em sembla malament sempre que ho facis de tant en tant. Una altra cosa és habituar-se a fer això cada dia; llavors pot esdevenir patològic i comportar problemes. Però curiosejar de tant en tant no fa mal.M'encanten els teus relats perquè , simplement, fan pensar.
    ah, i parlant de La Puda, tot el que descric és real. Fins i tot el senyor Moret és real. Un dia, fent un aperitiu es va acostar i seure a la taula del costat un senyor que, després de demanar unes ostres, va treure el mòbil i va fer una reserva a Jaca. Va donar tots els números de la seva VISA i també el seu nom. No es va tallar ni un pèl.
    A veure si algun dia baixo a Tarragona i fem un altre aperitiu a La Puda, a la plaça de la Font o on sigui. Fins aviat i a seguir llegint.
    Una abraçada.
    aleix

  • com sempre genial[Ofensiu]
    joandemataro | 20-01-2011 | Valoració: 10

    fas d'un petit gest un gran relat que a més dóna per a la reflexió
    una abraçadota
    des de mataró
    joan

  • petons[Ofensiu]
    surina | 04-10-2010 | Valoració: 10

    Yo també m'he oblidat.

    Un petó molt fort.

  • diversitat d'opinions[Ofensiu]
    surina | 04-10-2010

    Hola, Maite,

    T'agraexo molt que t'en recordis de mi, ja que amb la meva malaltia que em fa anar molt sovint a l'hospital, casi no tinc temps de conectar-me amb els amics de RC.

    Ets un ejemple de com s'ha d'escriure. Els teus relats tenen un to diferent.

    Ens pensem que tothom pensa com nosaltres i
    n'hi ha tantes maneres de pensar...

    Una abraçada molt forta.

    Estic millor.

  • Moltes gràcies[Ofensiu]
    llacuna | 13-08-2010 | Valoració: 10

    per dedicar uns minuts a comentar-me.
    Sí, les persones som tan diferents, però potser tampoc no ens hem de criticar, avui mateix m'he observat llegint premsa de notícies i invertint massa temps en les notícies del cor. En fi...tot va a dies i tampoc podem ser intolerants, tot i que de vegades algunes de les mentides que alguna gent necessita llegir són preocupants.

  • És difícil llegir [Ofensiu]
    Cendra de flor | 11-05-2010 | Valoració: 10

    o escoltar opinions diferents a les teves, de totes formes és interessant fer-ho, és un bon espoert per la ment. De vegades n'hi ha de tant reaccionàries, com les de certa emissoara de ràdio i algunes teles, i diaris que és difícil intentar escoltar-les o llegir sense que se'ns remogui l'estòmac. Molt bo aquest relat, que com ésa habitual ens els teus ens invita a la reflexió.

    Cendra

  • montserrat tafalla rigol | 21-04-2010 | Valoració: 10

    m'ha recordat, certs relats de ciencia ficció, que havia llegit quan era jove, allà per la prehistória la lectura dels quals em va servir adquirir una mica de objectivitat.

  • Les coses són com som[Ofensiu]
    joanalvol | 13-01-2010 | Valoració: 10

    És evident que, tot i semblant iguals, les persones ens movem pels mateixos indrets amb diferent tarannà. Aquesta és la gràcia de la vida. Som iguals, ho semblem?
    És la vida una paròdia de nosaltres mateixos? Veiem reflectit altri en el mateix mirall i no ens reconeixem?
    Quan ens conformem, és la por que ens limita? Quan ens rebel·lem ens guia la gosadia?
    En el teu comentari al meu darrer relat fas referència a"que parlo de la persona com un pèndol" i afegeixes que trobes " que aquest moviment és una constant dels éssers humans". Te'ns tota la raó quan dius que és una "constant", però quan parlo del pèndol ho faig en el sentit de l'embranzida, com menys oscil·lació més equilibri en el ritme. No pot aturar-se del tot però sí, cal exercir-hi cert control.

    Anem pel relat. Ironitzes situacions prèviament meditades. Tot sembla simple però la simplicitat forma part de la creació: tot, quan més simple millor. Però no és fàcil.
    Veig com si tanqués un propòsit, mostrar dos personatges que es fonen en un de sol. Cadascun es mira en el mateix mirall i no s'adona, no es reconeix. El judici passa a ser un "auto-judici" sense cap mena de perdó.
    La contradicció no és no adonar-se de la coincidència, sinó de no mirar-se en el seu interior.
    Guarda les formes en un sentit erroni, quin problema hi ha voler saber com actua la competència? Cal engrapar (m‘agrada aquest verb) comparar i llestos! O és que no té prou confiança en ell mateix? És trist adoptar actituds estranyes i més trist encara no adonar-nos per què ho fem.
    Embranzida... oscil·lació... ritme...
    Un magnífic relat dóna més joc del que sembla d'un cop d'ull.
    Una abraçada dual
    Joanalvol

  • Ondi !!! [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 22-12-2009 | Valoració: 10

    Ondi !!! avui tinc de passar per la vergonya de comentar aquest relat un mes més tard de que me'l aguessis recomanat.
    Tot i que,(((per ser exacte))), et podria donar mil cent vint-i-tres excuses per haver-me atraçat, com per exemple la de que: és que he passat la grip!, o be la de que: és que he tingut nets per cassa que no m'han deixat temps lliure!, o la de que he estat escombrant el carrer, o la de que m'he fotut de lloros... però no donaré excuses, no ho faré!, ja que per nosaltres el que compta és de que estic ací per llegir-te i comentar-te, Som m'hi doncs !!!
    Per la seva literatura planera i/o llenguatge col·loquial, estil allunyat dels recargolats rinxols literaris que dificulten la bona lectura; estil el d'aquest relat que resulta molt amè i agradable de llegir. A més tractes un tema que es dona també en d'altres vessants. I és que no podem etiquetar a les persones ni per el seu aspecte, ni per els seus fets.
    Llegir premsa de diferents tendències, encara que ens molesti, enriqueix els coneixements i facilita la capacitat d'anàlisi.
    El cas es que les persones no tindríem de tenir perjudicis de si uns son de dretes, d'esquerres, o acèrrims independentistes com jo.
    Al meu entendre el que veritablement val és la pau, l'amor, la llibertat, la justícia, la sinceritat, el respecte als demès..., o sigui tot això que es coneix com a democràcia i que els catalans hem demostrat conèixer i saber practicar tan be.
    No dubtis UNAQUIMERA que després de festes aprofitaré aquesta matricula que, em recordes continua activa, per aprendre quelcom més.
    Voldria enviar-te a un relat de Nadal, però veig que encara no l'he tramés a RC, però si que a manera d'examen et puc adreçar a VAIG NÉIXER espero que t'agradi i que et serveixi per coneixem una miqueta més, alhora que tot felicitant-te les festes et corresponc MAITE també amb una sincera i cordial abraçada,

    Lluís

  • mbr1714 | 12-12-2009

    Realment, quan tinc una estona per llegir alguns textos, no dubto a triar-ne de teus. Aquest realment m'ha agradat molt, i és tan cert el que dius... segurament tots alguna vegada ens hem trobat en alguna situació així, i hem jutjat a l'altre mentre aquell també ho feia de nosaltres...equivocadament.

    bé, felicitats de nou :)

    una abraçada!

    mbr1714

  • Sovint ens quedem amb les aparences[Ofensiu]
    JoanaCarner | 20-11-2009 | Valoració: 10

    Molt bé desenvolupada aquesta reflexió sobre com sovint traiem conclusions errònies.
    La història té els elements necessaris. No li sobra ni li falta res.
    Com sempre, bona observadora de la realitat que es mostra i de la que podem imaginar.
    Molt encertat el títol.

  • Ai, aquesta quimera misteriosa[Ofensiu]
    davidnez | 04-11-2009

    Em trec el barret davant aquest relat. Està molt ben narrat i, a mesura que llegeixes, et vas topant amb la informació que et preguntes. Fins que arriba la cursiva, contraus les celles amb símptoma de no entendre, fins que entens la coincidència contradictòria.
    Saps què m'hagués agradat que hi afegissis al final? Un petit diàleg entre els dos personatges, quelcom ambiguo, com que es possessin a parlar del format de paper, un paper que ja no es troba enlloc, que el fa curiós. Sense treure el que realment en pensen d'aquest tipus de premsa.

  • Coincidències, contradiccions, equívocs...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 13-10-2009 | Valoració: 10

    Coincidències, contradiccions, equívocs...
    Només que en Pere i en Joaquim haguessin parlat una mica...
    Quants cops ens deu passar això de deixar una impressió equivocada de com som. Segurament que moltes més vegades del que suposem.
    Feia temps que no et llegia res nou. No deixis passar tan de temps, entre narració i narració i... si pot ser -ho dic per a mi- que siguin relats. Tu, ja m'entens!
    - Joan -

  • m'ha satistet llegir-te[Ofensiu]
    katya | 13-10-2009

    Molt encertat i quotidià.
    Això és el que feim molts cops, ens feim una idea equivocada d'una persona degut a una mala deducció.
    M'ha enganxat molt aquest relat teu.
    Una abraçada
    Katya

  • mercès pel comentari[Ofensiu]
    Urepel | 13-10-2009

    Que no acostumi a deixar comentaris no significa que no llegeixi sempre que puc. I també llegeixo a la deesa que encapçala la millor llista de relats.

    Però algú va dir que cal saber deixar els déus en pau, i em limito a això, a admirar-los des del meu racó fosc, la meva posició de mortal fins que em guanyi un petit núvol allà dalt.

    Què hi fa un comentari meu entre 3637 més? Es que diré quelcom que a la resta se'ls haurà escapat? Ho dubto. Què més puc dir? Que la prosa és rica, bella, descriptiva i poc feixuga? Que els temes són profunds i encertats? Que les frases lliguen? (tot i que no tan com li lligaven a en Fante) Què el vocabulari és riquíssim i poc complicat? Què no tens pressa per penjar nous relats? (el millor encert de tots) Que amb prou feines hi ha errades visibles? Que estires un fil aparentment impossible de desenredar i el desfàs del tot però tot just descrius els punts bàsics per no esgotar el lector per comptes de bombardejar amb informació?

    Què més?, què més?, què més?
    Quan un no pot corregir, admires, i quan admires tens dues opcions: fer-ho eternament i oblidar-se del que un desitjava o, seguir admirant en secret i treballar cercant el núvol.

    Sempre és un honor rebre el comentari del que s'ha pres uns minuts llegint quelcom nostre. Sempre ho he agraït però correspondre em resulta més complicat. Ho confesso.
    ( I ara dic això de memòria):"Me divertia un poco pensar que para seguir escuchando y formando parte del grupo, tenia que seguir callado". Ken Kesey.



  • Ui, noia!! Prefereixo no puntuar-lo...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 12-10-2009

    És veritat que jo sóc un lector una mica abstrús i em costa d'entendre les coses. Confesso que a vegades m'haig de barallar mil i un cops amb un text i subratllar-lo a tope per a entendre'l...

    A més, crec recordar que he llegit textos teus que m'han semblat de millor qualitat. Opinions meves, opinions meves, pseee...

    De totes maneres, amb franquesta, el teu text l'he entès POC. Sembla un text d'amor o de crítica de literatura... Sembla que hi ha un romanç amorós o similar a distància...

    L'he entès poc i no li he trobat el gust.

    He preferit no puntuar-lo a la baixa (li hauria posat un 6, tot i que, la veritat, no hauria passat de ser una opinió personal).

    Esperant que serveixi d'alguna cosa, aquesta és la meva crítica.

    Fins que ens tornem a veure per Relats. Salutacions.

  • abecedaris sense raó[Ofensiu]
    Virginia Fochs | 10-10-2009

    engreixen també prejudicis i estereotips... Molt interessant! I molt curiós, ja que just dijous baixava a Barcelona en tren i vaig tenir aquesta mateixa conversa sobre abecedaris amb un conegut, m'ha fet gràcia la coincidència, si és que hi ha coincidències :-) Moltes gràcies pel teu comentari!! Oi tant que seguirem en contacte, no? Això espero! M'ha agradat la descoberta, una abraçada!

  • És tan fàcil jutjar als altres...[Ofensiu]
    Romy Ros | 06-10-2009 | Valoració: 10

    que sovint no ens parem en les coincidències de pensament que poden existir. El teu relat explica molt bé aquesta coincidència contradictòria on dos persones de tarannà similar es jutjen mútuament sense aturar-se ni un moment en la possible empatia que els acompanya silenciosament.
    M'encanta tornar-me a passar pel teu racó ple , com sempre, de sorpreses literàries. T'envio una abraçada coincident, si m'ho permets,

  • Seguim el consell[Ofensiu]
    megane | 06-10-2009 | Valoració: 10

    que diu "No jutgeu i no sereu jutjats" o fem cas de la dita "Tal faràs, tal trobaràs".
    El relat és un exemple ben trobat i ben redactat.
    m

  • F. Escandell | 05-10-2009 | Valoració: 10

    No tot és el que sembla, i no és bo deixar-nos dur pels prejudicis.
    M'ha agradat molt llegir aquest relat. Lleuger, en principi sense res d'especial, però sabent que al final en passarà una de bona, com sempre en els relats curts.

    Una abraçada!!

  • Hola Unaquimera![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 05-10-2009 | Valoració: 10

    Encantada de tornar a fer-te una visita després de les vacances. Feia força dies que havies passat pel meu racó i avui entro a casa teva amb el teu permís.
    El teu relat m'ha semblat d'una profunditat quotidiana increïble. De fet les coses "aparentment" més simples donen molt de sí. I tu, amb un vocabulari entenedor i amè ens has apropat vers dos personatges que podríem ser qualsevol de nosaltres mateixos. Jo mateixa m'hi veig retratada. De fet és tan intrínsec de l' ésser humà mostrar aquestes febleses que en el fons acabes amb un somriure ple de complicitat. Així és com m'he sentit després de llegir-te, Maite.
    T'envio un petó ben fort de retrobament.

    Mercè

  • Sempre trobes el to[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 03-10-2009 | Valoració: 10

    Bo, molt bo, Uni. El que queda realment clar, a banda de les contradiccions, és que no es pot judjar una persona, no solament pel què sembla, sinó ni tants sols pel què fa. Ha estat un tema molt ben trobat i escrit amb la seguretat i estil que et caracteritzen. A veure si acabo amb la feina i em torno a immergir a RC per a poder gaudir d'escrits com els teus.
    Molts petons

  • Contradiccions i Coincidències amb estil[Ofensiu]
    Simon | 02-10-2009 | Valoració: 10

    Alguna cosa de la narració em recorda l'estil de la Jane Austen, tan plena està de sentit comú i sensibilitat (Sense and Sensibility), d'orgull personal i prejudicis socials (Pride and Prejudice). Et felicito, SB

  • Bon relat![Ofensiu]
    brins | 30-09-2009 | Valoració: 10

    Ens presentes les actituds dels dos protagonistes d´una manera tan real i encertada, que ens fas comprendre perfectament els seus sentiments.
    Tal i com diu el títol, hi ha coincidències entre ells, senten rebuig envers aspectes que no s´atreveixen a esbrinar, però amb una sola excusa que es formulin, s´obren a allò que en realitat els té encuriosits, la qual cosa és contradictòria.

    Una cordial abraçada,

    Pilar

  • Coincideixo en la contradicció[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 30-09-2009 | Valoració: 10

    M'has fet recordar que el meu pare i com un premi al voltant del mes de Juny em portava a la Fira de Mostres.
    Una minuciosa descripció d'unes actituds.
    Molt bo. Molt bon Relat.

  • Coincideixo en la contradicció[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 30-09-2009 | Valoració: 10

    M'has fet recordar que el meu pare i com un premi al voltant del mes de Juny em portava a la Fira de Mostres.
    Una minuciosa descripció d'unes actituds.
    Molt bo. Molt bon Relat.

  • Breu coincidència i gran contradicció[Ofensiu]
    Aquarela | 30-09-2009 | Valoració: 10

    Fas una tan bona descripció del pensar i del sentir dels protagonistes, estan tan ben redactats, que puc compartir l'astorament, el disgust que senten... és que no sempre som conscients del que pensem, sentim, opinem, ni dels judicis precipitats que concebim per adelantat, i necessitem donar una oportunitat als demés de mostrar-se com son, sense condemnar-los per endavant, no? Clar que si!
    Ho has demostrat rebé!
    Una abraçadeta,
    A

  • Nota merescuda[Ofensiu]
    Joanlluis | 30-09-2009 | Valoració: 10

    Oblidava la valoració que em sembla merescuda. Un petó més.

  • Subtilessa[Ofensiu]
    Joanlluis | 30-09-2009

    Resulta un relat subtil. Ja havia llegit abans altres que també demostraven ser-ho, i ara aquest té més d'un nivell de profunditat que va de la simple anècdota a la lliçó: cal no jutjar per la primera impressió.
    T'animo a continuar amb la reflexió i la literatura!
    Un petó.

  • Si sabéssim ...[Ofensiu]
    Naiade | 29-09-2009 | Valoració: 10

    ...llegir els pensaments? Quantes sorpreses ens emportaríem!. Quants malentesos desfaríem!
    M'ha agradat molt aquest joc de coincidències i contradiccions, explicat tan planer com sempre fas, exposant cada detall, fent que el lector senti participar d'aquella escena en directe.

    Espero tornar-te a llegir ben aviat.

    Una forta abraçada

  • Creuament casual[Ofensiu]
    Valentí Valent | 28-09-2009 | Valoració: 10

    Molt encertat el joc de creuament casuals que resols amb gràcia i un missatge implícit que resta obert a la perspicàcia de cada qual.
    Tot l'enquadrament és molt cinematogràfic i el tractament de pla curt, intimista.
    Endavant sempre!

  • Molt ben escrit[Ofensiu]

    El teu relat m'ha agradat perquè presenta molt bé l'ambient i les cabories d'en Pere. El fet d'estar escrit en temps present li dóna una immediatesa que ens fa imaginar que som a la cua de la Fira de Mostres. El temps en present i un estil indirecte ben desenvolupat aconsegueixen que el personatge i els seus pensaments siguin creïbles -ens apropen al personatge. Per això la incursió d'en Joaquim ens trasbalsa. Érem tan a prop d'en Pere, estavem tan d'acord amb ell, i vet aquí que ara som al cap d'en Joaquim i no és la persona que imaginàvem sinó que pensa talment com en Pere.
    Shaudin

  • Aparences externes.[Ofensiu]
    Núria Niubó | 25-09-2009 | Valoració: 10

    Coincidències que fan reflexionar, del perquè tenim tant fitxat el concepte del que pensaran de mi.
    Els protagonistes del relat tenen les mateixes contradiccions i coincidències, en les que influeixen el judicis previs de les aparences externes, pensament gairebé involuntari que sovint ens porta a emetre judicis erronis.
    Un relat amè, amb una detallada i concisa descripció agradable de llegir i que no ens deixa indiferents.
    El canvi del tipus d'escriptura és un recurs molt bo, de seguida entres en situació.
    Com sempre llegir els teus relats és un plaer .
    Una càlida abraçada
    Núria


  • D'allò que diem al que fem[Ofensiu]
    franz appa | 24-09-2009

    Coincidències, però contradictòries. Els motius personals poden ser dissociats de les aparences de les conductes, i divergents dels d'altres que observen la mateixa conducta externa.
    Sàviament manipules els encreuaments de les vides que se solapen per un breu instant, per a penes un fregadís de les mans sobre el mateix objecte -em sona haver llegit un conte teu dirigit per aquesta línia esquiva de contacte-. I sàviament apuntes, més enllà de subratllar les incoherències en què caiem a cada moment entre el que pensem i el que fem, que caldria aturar-se més en l'observació de les conductes alienes per no caure en el pitjor enemic del judici: el prejudici.

    Una abraçada també, i de festa major.

    franz

  • Principis[Ofensiu]
    Xocolatina | 24-09-2009 | Valoració: 10

    Veig una contradicció entre els principis que creiem o defensem i el que fem, per principi som oberts i progressistes, després jutgem a la gent per les apariències o pel que ens sembla que fan. M'he embolicat, no sé si m'entens!
    Una llepadeta, per principis, hehehe.

  • Aparença i intencions[Ofensiu]
    Txell Pellicer | 23-09-2009 | Valoració: 10

    Ignoro quantes contradiccions has intentat exposar pro hi ha una que veig evident:
    als demés els jutgem per l'aparença externa i els actes visibles, a nosaltres mateixos per la intenció que ens justifica.

    Sort amb les contradiccions interiors
    i amb les externes paciència!

  • Així va estar comentat el manuscrit[Ofensiu]
    SenyorTu | 23-09-2009

    És curiosa aquesta tendència a emetre veredictes amb pocs elements de judici. En aquest cas, dos veredictes errats basats en la coincidència de dues contradiccions puntuals.
    El relat està ben esquematitzat i conduït amb agilitat. Utilitzes una prosa directa i eficient que el fa entenedor, agradable de llegir i no s'encalla en els detalls. L'ortografia, segons el meu word, que en sap més que jo, és perfecta.
    Tinc curiositat per saber si hi ha algun altre recurs per la doble narració que no sigui aquest canvi de tipus de lletra que has utilitzat. Sembla que amb la tercera persona que utilitzes hauria de ser menys difícil, però no sé com.

  • prototip de relat,[Ofensiu]
    Thyst | 22-09-2009 | Valoració: 10

    precís. Molt bona anècdota! M'ha fet riure :D

    una abraçada

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Unaquimera

Unaquimera

111 Relats

5300 Comentaris

582767 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Vaig néixer un 8 de novembre fred (sóc escorpí i fredolica des de llavors!) en un lloc diferent d'on visc ara, però sempre he viscut a prop del mar. Penso que a la meva sang porto gotes d'aigua salada. I a la pell, alguna escata...

La mar de blau, per moments tan ombrosa;
la mar de verd, tan bella i perillosa;
la mar de gris, que es veu majestuosa;
la mar d'acer, tan entremaliosa...

El futuro es una acuarela y mi vida un lienzo que colorear...

La vida és bonica, però de vegades complicada.

Gracias a la vida que me ha dado tanto... Me ha dado la risa, y me ha dado el llanto: así yo distingo dicha de quebranto, los dos materiales que forman mi canto. Me ha dado la marcha de mis pies cansados: A quien quiera acompañarmela, por favor vayamos pasito a paso, si hemos de ir mejor de la mano...

He viscut un llarg viatge i encara em queda coratge per avançar... amb les cartes de la vida jugo la seva partida: no em rendiré! Un altre dia ha començat!

... no vale la pena andar por andar, es mejor caminar pa'ir creciendo: volveré a contarte que he soñado colores nuevos y dias claros.

I per uns breus moment una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel i per un instant tot s'haurà aturat.

Me niego a vivir esclava de mis heridas.

Hi ha dies en què, entre la gent i els crits, sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure sense cap perquè... Vull estar contenta! Per això m'enfronto al cada dia, sense motius i estúpidament, amb un gran somrís!

Tu sonríe y verás como todo parece que brilla! Los ratos oscuros se harán de colores mientras sobre alegría y no falten canciones. A poquito que sonrias llegará la alegría, de los ratos peores germinan los buenos: sonreir no se compra, no vale dinero. Ei! Sonríe!

Desitjo somriure sense crosses, sense pautes, sense haver de demanar permisos i poder parlar sense estrafer la veu, ... si no us sembla massa.
Duc llunes i cançons per arracades!
El vent, cruel i savi, s'enduu les cançons dels dies que deixo enrere. I per fi, trobo el descans en els somnis perduts i retrobats, en qualsevol revolt del camí que continua.

Per contactar: unaquimera@hotmail.com

Si desitges deixar un comentari, ENDAVANT!
Estaré encantada de llegir-ho i saber de tu: la teva opinió, les sensacions que t'ha provocat un relat, qualsevol aspecte que facis constar, el suggeriment que et sembli més oportú fer serà ben rebut i RESPONDRÉ A TOTHOM més aviat o més tard!

Sóc en aquest web per aprendre, experimentar amb noves propostes, col•laborar amb altres autors i participar en qualsevol fet que ajudi a mantenir viu RC, l'espai que compartim i del qual en gaudeixo:

- Concurs de Microrelats de l'ARC: Secrets. Participant amb relats seleccionats: Dins i fora i Filla.

- Concurs ARC de Poesia Social 2011: Vaig participar amb Ara no sé, publicat al llibre col.lectiu "Tensant el vers".

- Projecte Barcelona, t'estimo: Relataire participant el 2008 i 2011 amb COR A COR, PAS A PAS.

- Gimcana Virtual Literària ARC 2010: participant i Guanyadora! No va ser fàcil, però ja que sap que som una colla de "bojos per les lletres" ;-))

- Poemes il•lustrats: Vaig participar en el concurs, on van seleccionar Enfiladisses.

- Poesia eròtica: Ho vaig intentar i ara alguns dels meus versos són al llibre "Erotisme som tu i jo": AMB, Joguines de dona, SENSE, Xàfec.

- Microrelats: Vaig respondre a la convocatòria, trobant-me entre els autors del volum "10x10 Microrelats" amb Condemnats veïns! (Culpa).

- Reptes del fòrum:
* Repte en prosa, el "clàssic" : He participat com a reptaire i jutgessa.
* Conte, un repte llarg: He participat com a contaire i jutgessa.
* Nanorepte: Nanoreptaire en pràctiques.
* MiniRepte: He participat com a minireptaire i organitzadora.
* Repte Poètic-Visual: He participat com a poetaire i organitzadora.
* MeloRepte: He participat meloreptant i proposant melodia.

- Propostes del Fòrum:
* Taller literari: Relataire participant. Va estar bé mentre va durar... http://es.geocities.com/tallerrelats.
* Interrelat: Relataire participant. Intent de novel.la col.lectiva... http://es.geocities.com/qwark79/principal

- Celebracions col.lectives a RC:
R en Cadena
Els senyors Angel Negre i Gerard Vila Nebot em van encadenar i jo he passat la cadena a: Alícia Gataxica, buscador, estrangera i mjesus.

* 5è ANIVERSARI d'RC!
Vam celebrar-ho a la nostra "enganxosa" manera...
Photobucket