Conte de Nadal

Un relat de: surina


La nena diminuta voltava per la casa sense trobar quelcom que li fes prou gràcia.
Era la nit de Reis i volia jugar, va agafar un llibre de contes del prestatge, per a veure si la podia distreure i es va trobar que el personatge principal era un ogre. No li va agradar gota. El monstre era mot lleig i sobre tot molt dolent. Es menjava les nenes i cada dia es tornava més gras.

Va decidir escriure al Reis, que sempre havien sigut generosos amb ella, i els hi va demanar qualsevol cosa per a jugar.

Els Reis li van regalar una ciutat en miniatura, perquè pogués voltar pels seus carrers. Ella, molt il•lusionada es va ficar a dintre i va començar a caminar pels seus carrers. Arribant a la plaça es va trobar una dona que demanava almoina al peu de l’església i es va aturar a parlar amb ella.

Per què demanes? No tens diners?
No tinc diners ni salut. Li va respondre. En aquesta ciutat només viuen els rics. Quan jo era jove no feia cas de la gent que demanava al carrer i mai hagués pensat llavors que algun dia em trobaria en la mateixa situació.

Jo no tinc res per donar-te, només el meu desig de que recobris ben aviat la salut.
Aquest és el millor regal que m’han fet fins ara. T’estic molt agraïda.

La nena va entrar a l’església i va quedar trasbalsada. Mai s’havia imaginat que dintre d’aquella església, l’or abundés d’aquella manera. L’altar major era tot fet d’or i les robes amb puntes d’obra més boniques que havia vist mai. Va guaitar amb admiració totes les joies que es trobaven allà i després va sortir una mica angoixada. A les afores la dona continuava asseguda en un esgraò de l’escala que pujava a la porta principal. Va seguir fen el seu passeig per la ciutat. Les cúpules del edificis oficials i de les esgléssias pugnaven per pujar més alt.

Arribant a la plaça del mercat es va quedar mirant tots els articles que allí es venien. Tots de colors llampats i magnífica presencia, allà hi havia mocadors de coll, penjolls per a les orelles, anells i polseres, tot molt lluent i vistós. Entrant a dintre va veure els cabrits i vedells penjats a les parades.
que eren plenes de gent esperant que arribés el seu torn.

La nena va sentir pena per a les pobres bestioles que eren allà penjades sense pell.

Es clar! Va pensar, estem en festes, la gent ja té un motiu per menjar com si estigués morta de gana.

Es va acostar a un mostrador on hi havia tota mena de dolces i torrons.
Havia una dona darrere del mostrador i li va dir que no tenia diners perquè no era d’aquella ciutat, però que tenia gana i volia menjar-se un pastisset.

La dona li va contestar que si volia un pastisset havia d’anar a casa seva i demanar diners a la seva mare, ja que ella els tenia allà per vendre.

Aquesta ciutat no m’agrada – va dir- serà millor que marxi d’aquí.

El sol entrava per la finestra quan la nena es va despertar. Estava asseguda al sofà i tenia el conte del ogre obert sobre els seus genolls. Els Reis havien passat i li havien deixat caramels i torrons.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de surina

surina

24 Relats

98 Comentaris

28678 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
A tots els que em llegiu us vull donar les gràcies i us vull aclarir que la fotografia és de l'arc de sant Martí retratat a través del vidre de la meva finestra. Ha sortit el reflex del llum i la humitat de la pluja.
Us agrada?
.





irene.tironi@hotmail.es