Assassí

Un relat de: surina

ASSASSÍ

El sergent de policia em mirava als ulls mentre m'interrogava.
- Sr. Suares. Què en pensa de tot això? Vostè era el seu amic.
- Jo crec que en Joan no s'ha suïcidat. No en tenia cap motiu.
- Creu vostè que ha estat un assassinat?
- Segur que sí, sergent. Algú l'ha matat.
- Per què pensa vostè que l'han matat? Sap si tenia cap enemic?
- Jo no ho sé si en tenia d'enemics, però ell feia dies que em deia que tenia por perquè el seguien.
- Potser estava ficat en algun afer de drogues?
- Jo diria que no. Ell m'ho hagués dit.
- Per què creu que el seguien? Tenia, potser, algun problema de dones?
- Si el tenia jo no ho sé. Només sé que hi ha d'haver un assassí perquè en Joan no s'ha suïcidat. N'estic segur. Vaig estar amb ell el divendres i el vaig veure una mica preocupat, res més.
- No hem trobat empremtes, ni petjades. Tampoc el motiu pel qual quelcom el volgués matar. El jutge donarà per tancat el cas, com un cas de suïcidi, si no en trobem un indici d'assassinat.
- En Joan era un home jove, tenia una bona feina, cap problema econòmic important.
- Continuarem amb la investigació, potser encara podem trobar un fil vermell per tibar.
Sortint de la comissaria vaig anar caminant preocupat pel que m'havia dit el sergent i repassant la nostra conversa vaig arribar a la casa d'en Joan. Allà hi havia tota la seva família. Els seus pares em van abraçar i em van explicar que l'havien trobat amb la pistola a la mà i sobre un gran bassal de sang. Quan van saber que no havia anat a la feina aquell dilluns el van trucar i no agafava el telèfon. Van anar a casa seva i van obrir la porta. Ells no creien que s'hagués suïcidat.
Jo els ho vaig dir que la persona que ho havia fet per força havia d'haver deixat algun indici, per petit que fos, i que la policia havia de continuar investigant.
Li van fer l'autòpsia. Els metges varen dir que havia estat un suïcidi. No varen trobar cap indici que pogués fer pensar en un assassinat. El cas es va tancar.
De vegades a la vida tens grans desenganys. El millor amic et pot trair. En Joan ho tenia tot. Què més podia demanar? Tenia totes les dones que volia. Per què s'havia d'enamorar de la Berta? Jo mateix els vaig veure. Ell l'abraçava i ella es deixava fer.
Quan vaig parlar amb en Joan ell em va dir que jo no la mereixia. Que li diria que el fill de la Montse és meu i que visito molt sovint l'Elvira. Ell ho sabia, igual que sabia del meu passat. Com havia fet els diners amb un negoci de contraban i com hi havia sortit net de tot aquell afer. Els meus companys em tenien por, però en Joan no me'n tenia. Ell pensava que era més llest que jo. Volia que la Berta em deixés i marxés amb ell. Ja no em podia refiar. El meu millor amic a qui li havia explicat tot em va trair. Ara ja puc viure tranquil. Tot és al seu lloc. La Berta està una mica trista. Li portaré un gran ram de roses. Demà és el seu aniversari. La portaré a sopar a un bon restaurant i aviat ja no se'n recordarà d'en Joan.
Vaig comprar un gran ram de roses i vaig anar a casa molt content. Quan vaig arribar
em vaig trobar el sergent de policia que m'havia interrogat. Interrogava a l'Elvira.
- Què passa sergent?- Li vaig dir - El cas no era tancat?
- Si, ho era, però el dia que et vaig interrogar em va semblar que no em deies la veritat. Per això hem interrogat a tots els veïns d'en Joan i hem trobat un testimoni. Una dona que ho va veure tot des de la seva finestra. Vas sortir de casa d'en Joan a un quart de dotze de la nit i la teva dona ens ha dit que vas arribar a casa a tres quarts d'una. Ens has d'acompanyar. Quedes detingut.
Em van jutjar i em van condemnar a vint-i-un anys de presó i encara me'n queden set.
La Berta ha marxat amb un altre home i no sé on viu.
Ningú em visita i per distreure'm, escric. Fins ara he tingut un bon comportament. En aquests anys he après a tenir paciència. Avui per fi ha arribat el dia. He sortit amb permís penitenciari. Després de caminar per les Rambles amunt i avall durant tres hores he vingut a casa meva per publicar aquest relat a " Relats en Català." Em registraré amb el nik de "presoner", i m'agradaria molt que llegíssiu i comentéssiu la meva història. Gràcies.





.

Comentaris

  • Avui és dia de Festa! Que descansisn els personatges... els autors són de celebració![Ofensiu]
    Unaquimera | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    PARTICIPA!
    RESPON AMB UN ALTRE MISSATGE A QUI T'HA ENVIAT AQUEST, com a mínim, o ENVIA DE NOUS!

    Bon diumenge tinguis i feliç aniversari passis!
    Una abraçada digna de la celebració,
    Unaquimera

  • quina angoixa.[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 17-11-2008

    Fa un xic de por, no? encara no he mirat si hi ha algun pressoner entre els relataires, després ho faig.
    En aquesta frase:
    "Tampoc el motiu pel qual quelcom el volgués matar"
    La paraula quelcom no sé si és correcte.
    I els canvis temporals és bo que tinguin una distància de paragraf a paragraf que fan més entenidor que hi ha un canvi.
    Tot i que es llegeix d'una tirada, potser caldria donar una micona més d'intringulis a la seva detenció, crec que li cal més paciència i llargada al relat. Cal treballar-lo una micona més.
    No sé si hi ha faltes, perquè jo no les veig.
    Però molt ben portat a terme el relat.

    Una abraçada i encantat de coneixer-te a l'Escala.

    Ferran

  • BÉ, UN RELAT MOLT BEN EXPLICAT[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 24-10-2008 | Valoració: 10

    Una hisòria d'amor i odi, un amic traidor, dolentot i amb moltes coses per amagar, sort que a la policia no se li escapa res. Un relat de novel.la negra. Molt ben portat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de surina

surina

24 Relats

98 Comentaris

27466 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
A tots els que em llegiu us vull donar les gràcies i us vull aclarir que la fotografia és de l'arc de sant Martí retratat a través del vidre de la meva finestra. Ha sortit el reflex del llum i la humitat de la pluja.
Us agrada?
.





irene.tironi@hotmail.es