El casament

Jo vull afegir un: EL CASAMENT


Davant seu moltes flors, una calor insuportable i darrere gent, molta gent, massa gent, se sentia realment aclaparat. Dret, davant de l’altar esperava la que seria la seva dona per tota la vida. Començaven a picar-li les cames. Era el gel de bany. Aquell matí s’havia dutxat amb un sabó perfumat, molt car, que li estava produint una reacció d’al•lèrgia. Intentava pensar en la Mercè. Era una dona ideal neta, treballadora, bona cuinera, tota una joia, segons li deia sempre la seva mare.
- Pots estar ben orgullós, no és fàcil de trobar una noia així amb els temps que corren.
La picor se li escampava, ara li picava el cap. Mirava el rellotge. Semblava que estava parat, no passava el temps, així que per fer-lo passar més de pressa va començar a pensar en la Júlia. En aquells moments estaria prenent el sol a la vora de la seva piscina, amb un petit bikini, deixant veure els seus pits rodons morenets quasi en la seva totalitat. L’havia conegut feia un any. Abans de conèixer la Mercè. La visitava de tant en tant. Les seves cames llargues i els seus ulls verds la feien molt atractiva. Era una gran conversadora, havia viatjat molt i tenia molts amics. Ara feia algun temps que no la veia, però l’enyorava. Quantes vegades havia fet l’amor amb ella en un matí calorós al costat de la piscina, dins l’aigua, a la seva habitació i a la cuina.
La seva mare li va donar un copet al braç.
- Nen, estàs bé?
.- Si mama.
- No pateixis perquè la Mercè trigui una mica, és normal, voldrà estar ben bonica el dia del seu casament.
La Mercè era bonica, sí. Tenia una carona de nina innocent, però no era gens expressiva, mai sabia si una cosa li agradava, quan acariciava els seus pits, si li donava algun plaer no ho demostrava .
Ara li picava el coll, el nus de la corbata li estrenyia massa i se’l va afluixar. Va mirar el rellotge de nou, feia vint minuts que esperava.
La seva mare se’l mirava inquieta. Ara li picava tot el cos. La situació començava a ser insuportable. Va tornar a pensar en la Júlia. Sentia als seus dits la fina pell calenta d’aquella noia independent i apassionada. Quan feien l’amor ella es transformava, agafava una energia una mica salvatge. Els seus ulls verds reflectien una llum inèdita, i la seva boca el buscava amb ansietat. Alguna cosa es començava a moure sota els seus pantalons. No podia més, era el moment de marxar. A cau d’orella li va dir a la seva mare que anava al lavabo i, abans que ella pogués respondre, amb pas decidit, va sortir de l’església. La gent se’l mirava, pensaven que sortia a rebre la núvia . Però quan va ser fora va pujar al cotxe. El xofer sorprès li va preguntar què li passava.
- Portam a casa de la Júlia li va respondre, encara estarà a la piscina, i a mi em fa falta un bany.
Quan el cotxe arrencava arribava la Mercè.
- Que passa Pera?
- Que faig tard, adéu Mercè.








,

onèixer la Mercè, la visitava de tan en tan. Les seves cames llargues i els seus ulls verds la feien molt atractiva. Era una gran conversadora, havia viatjat molt i tenia molts amics. Ara feia algun temps que no la veia, però l’enyorava. quantes vegades havia fet l’amor amb ella en un matí calorós al costat de la piscina, dins l’aigua, a la seva habitació i a la cuina. La seva mare li va donar un copet al braç.
- Nen, estàs bé?
.- Si mama.
- No pateixis perquè la Mercè trigui una mica, és normal, voldrà estar ben bonica el dia del seu casament.
La Mercè era bonica, sí. Tenia una carona de nina innocent, però no era gens expressiva, mai sabia si una cosa li agradava, quan acariciava els seus pits, si li donava algun plaer no ho demostrava .
Ara li picava el coll, el nus de la corbata li estrenyia massa i se’l va afluixar. Va mirar el rellotge de nou, feia vint minuts que esperava.
La seva mare se’l mirava inquieta. Ara li picava tot el cos. La situació començava a ser insuportable. Va tornar a pensar en la Elena. Sentia als seus dits la fina pell calenta d’aquella noia independent i apassionada. Quan feien l’amor ella es transformava, agafava una energia una mica salvatge. Els seus ulls verds reflectien una llum inèdita, i la seva boca el buscava amb ansietat. Alguna cosa es començava a moure sota els seus pantalons. No podia més, era el moment de marxar. A cau d’orella li va dir a la seva mare que anava al lavabo i, abans que ella pogués respondre amb pas decidit, va sortir de l’església. La gent se’l mirava, pensaven que sortia a rebre la núvia . Però quan va ser fora va pujar al cotxe. El xofer sorprès li va preguntar què li passava.
- Portam a casa de la Elena li va respondre, encara estarà a la piscina, i a mi em fa falta un bany.
Quan el cotxe arrencava arribava la Mercè.
- Que passa Pere?
- Que faig tard, adéu Mercè.








,