Aïllament

Un relat de: Mercè Bellfort

Aïllament

En Cesc passava totes les estones lliures que tenia a les llibreries. Allà s'hi sentia a gust ja que satisfeia la seva necessitat: llegir atentament els títols dels llibres exposats i les ressenyes corresponents. Era com una mania que arrossegava des de feia un temps. L'època de lector empedreït quedava enrere, ara havia canviat les biblioteques per les llibreries. L'explicació era molt senzilla: s'havia passat a l'altra banda i es dedicava a escriure a les nits. De dia s'alimentava fullejant llibres i agafant idees només llegint la immensitat de títols que tenia al seu abast. Tan sols respirava llibres. Menyspreava el contacte humà.
Un dia, la Marta, venedora de la llibreria que més freqüentava en Cesc no va poder resistir la seva curiositat i li va dir:
- Perdoni, senyor! Veurà… fa un temps que l'observo i veig que li agrada passar llargues estones prenent nota dels títols dels llibres. Potser necessita alguna cosa especial o alguna ajuda?
En Cesc ni s'havia adonat que la jove treballava en aquella llibreria ni era massa conscient tampoc del temps que hi esmerçava prenent notes. Estava tan capficat que semblava aliè a tota realitat. D'entrada es va estranyar davant d'aquella pregunta tan directa però al cap d'uns segons intentà reaccionar per sortir-se del mal tràngol que estava passant. De fet en Cesc feia molt de temps que no parlava gairebé amb ningú i s'havia tancat en el seu món imaginari. Des de petit llegia llibres de ciència-ficció i encara seguia cavil·lant sobre aquesta temàtica. El seu aspecte era una mica desangelat, se'l veia despistat i innocent malgrat l'edat que deurIa fregar la seixantena. S'expressava força malament, acostumat com estava a no parlar gaire. Respondre a la Marta li va suposar un cert esforç. Sabia que no calia donar cap explicació sobre els seus actes però es disposà a contestar aquella noia tan amable.
- Miri, de fet vinc a inspirar-me per trobar un títol a la novel·la que acabo d'escriure. M'ha costat uns anys acabar-la i ja he canviat el títol infinitat de vegades. Bé… unes quantes vegades, volia dir.
-Doncs, no es preocupi. Tinc una idea: vostè em deixa el seu original per llegir-lo a casa i jo li suggereixo algun títol. Què li sembla?
En Cesc no se'n sabia avenir de tanta amabilitat. Quedà molt sorprès de veure que algú s'interessava per ell i va enrogir de cop. No sabia què contestar. Era una situació desconeguda i una mica incòmoda. Finalment, davant aquells ulls negres que esperaven una resposta va reaccionar.
-Veurà… Crec que no cal que li deixi el meu original perquè m'estan venint moltes idees al cap. D'allò... ho sento! De tota manera li agraeixo el seu interès. Me n'he d'anar ara mateix, senyoreta Marta! (acabava de llegir el seu nom a la tarja que penjava del pit esquerre)
Aquesta situació deixà la jove amb un pam de nas. No entenia res. Durant un temps no va entendre res. Aquell home no passà més per la llibreria i es preguntava si estaria malalt. No sabia com posar-se en contacte amb ell i, sense saber per què, cada dia es mostrava més amoïnada.
Van passar un parell de mesos i la preocupació va desaparèixer tot d'una quan va veure una partida de llibres amb la foto d'aquell ésser tan misteriós. Era ell. Va començar pel títol: "Ulls divins" Realment deuria estar ben inspirat l'home- va pensar- I sense poder-ho evitar s'emocionà quan llegí la dedicatòria: " A la Marta, amb tot el meu agraïment. Cesc"



Comentaris

  • Lectura àgil[Ofensiu]
    copernic | 14-12-2009


    planera, entenedora, addictiva. Fas que sembli fàcil escriure. La història està explicada de manera que l'interés vagi creixent a mesura que vas llegint, fins arribar al final, potser no tan sorprenent com altres vegades però sí tendre, encisador i amb un toc de màgia.
    Ens seguim comentant, espero!

  • Cada vegada [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 10-12-2009 | Valoració: 10

    em sorprens amb el final, però el teu escriure també m'enganxa des del principi tens com una gracia especial que efectivament enganxa.
    Sovint ens aïllem massa dels demés i quasi sempre al sortir del nostre aïllament és quan trobem la solució, com li ha passat involuntàriament a en Cesc "Ulls divins" .
    Una abraçada

    Lluís Cusidó

  • Extranyament sorprenent[Ofensiu]
    Epicuri | 01-12-2009

    Per que ...que pot ser més sugerent que la/ les persones que tenim al devant?

    Es com totes les pèrdues tontes...el millor anagatall és aquí, al devant.

    Una història Sufí relata que Déu després de crear la persona, es volgue amagar en un lloc on per trobar-lo hagués d'arribar al nucli de l'amor. Per això se li va ocorrer que el lloc més dificil de trobar sería dins de cada una de les persones. El podem trobar fins i tot aillant-nos-en. M'hi has fet pensar. Llegiré més sovint els teus relat...ves a saber si em trobo ;-)

  • Una història sorprenent i tendra[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 14-11-2009 | Valoració: 10

    El contacte humà ens torna a la realitat de la que fugim, de vegades, perquè ens tanquem massa en nosaltres mateixos. Ens resulta còmode no haver de interrealcionar amb d'altres éssers humans, però això és una actitud malaltissa. Només quan ens obrim als demés, descobrim un món diferent i molt més enriquidor.
    Ho has descrit molt bé, Mercè, amb molt d'ofici i imaginació.

  • El teu relat.[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 12-11-2009

    estimada Mercè, té tots els elements necessaris per a ser llegit amb complaença. Ës àgil, amè i el sorprenent final fa que el pobre Cesc esdevingui un ésser entranyable.
    Veig pels teus comentaris que t'has donat compte que ja m'he decidit a escriure alguna coseta en prosa. Gràcies per ser una de les meves mestres.
    Una abraçada carregada de bons desitjos.
    Nonna

  • Hola, Mercè.[Ofensiu]
    surina | 12-11-2009 | Valoració: 10

    Cada vegada escrius millor.

    Et felicito doblement; per l'alta puntuació i pel
    teu trionf a l'Escala. Tan de bo t'emportis el primer premi.

    Ens veure'm aviat,

    Irene Tironi

  • No escarmento...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 04-11-2009 | Valoració: 10

    No escarmento. Cada vegada que llegeixo algun relat teu ho faig intentant endevinar per on sortiràs. Cada vegada em sorprens més, quasi mai encerto la continuació.
    El teu estil m'enganxa, no em permet deixar de llegir, i quasi sempre ho he de fer dues vegades: la primera que em disperso intentant captar per on sortiràs i la segona per assaborir la lectura plenament.
    - Joan -

  • Bona proposta [Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 31-10-2009

    El teu relat és una proposta molt positiva, malgrat l'eremita dels llibres, el pobre ens el pintes tancat i desdenyós, però és, simplement, un lletrafoll, com alguns que corren per aquí!
    I el final és poètic del tot, molt engrescador i positivista com pocs.
    A repasar algun error de tecleig!

    Fins aviat Mercè! que ja falta poc pel dinar... i pel premi també, quins nervis noia!

    Ferran



Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: