L’(im)perfecte

Al seu cap tot el que feien els altres estava equivocat. Ell havia nascut en i per la perfecció, era infal·lible.

A l'escola tothom volia ser el seu amic. Era moníssim, sempre anava vestit a l'última i de marca, treia les millors notes de la classe, feia els dibuixos més bonics de tota la Primària i era un porter excels, el que se’n sortia millor quan jugaven a futbol a l'hora de l'esbarjo o a gimnàstica.

D'adolescent, en una excursió al Montseny, va fer-se el primer petó amb la filla de l'empresari rus que havia arribat nova el curs anterior. Aquell mateix estiu va perdre la virginitat amb una noia americana guapíssima més gran a la Costa Brava, on ell estiuejava perquè els seus pares hi tenien un dels seus apartaments. No cal dir que quan va tornar al setembre va explicar amb pèls i senyals l'experiència als seus amics, els fidels seguidors que l'acompanyaven i el seguien arreu.

Ja a la universitat, aquella tan catòlica i exclusiva on havien anat el seu avi, el seu pare i els seus cosins més grans, va ser el trencacors de Dret. No hi havia noia que l'hi agradés i el rebutgés, sempre triomfava. Va ser el delegat de la comunitat universitària a cada curs i treia matrícules, tot i que d'algunes assignatures tan sols excel·lents perquè “els professors li tenien mania”.

Després de l'època acadèmica, va entrar a fer pràctiques en un bufet d'advocats de la part alta de la ciutat i ja s'hi va quedar. Al cap de dos anys ja era el director. En poc temps van convertir-se en el despatx més prestigiós de la comarca. Defensaven a polítics, banquers i gent adinerada. Mai clients de baixa estofa.

A casa l'esperava la seva parella, una economista pèl-roja molt atractiva a qui havia conegut en una festa universitària en un local molt selecte on anava amb la colla de companys de la carrera.

Tanmateix, unes setmanes abans s’havia baixat una aplicació de contactes on veia perfils i es feia "match" amb nois musculats que deien voler "passar estones divertides amb nois sexis i desinhibits".