Paris sera toujours Paris (II)

Un relat de: Sol_ixent
La Michèle era una noia d'aparença fràgil, pell bruna i cabells rinxolats d’origen algerià. Tenia els ulls més impressionants que mai havia vist en algú. Una mirada clara i pura a l’inici, però inquietant i fins i tot maliciosa si hi profunditzaves. Es dedicava a fer espectacles de carrer amb una altra companya de l’escola de teatre on havien estudiat, i aquell dia estaven per la zona.

A primer cop d’ull ja va cridar-me l'atenció. Vaig obrir-me pas entre la gent fins a arribar a primera fila. Les nostres mirades van entrecreuar-se, i un cop acabat l'espectacle, es va dirigir a mi sense cap mena de vergonya i va preguntar-me si ens coneixíem d'alguna cosa. Li vaig dir que no, òbviament. "Oh... Je suis un peu oublieuse..." —em va dir, excusant-se i dient que confonia sempre les fesomies. I jo, sense hesitar, li vaig dir de quedar per anar a donar una volta més tard. "C'est bien. Je suis d'accord!" —em va respondre, amb un somriure.

A les deu en punt, després d'haver sopat, haver-me dutxat i arreglat, ja la tenia palplantada a la porta de l'hotel. Anava vestida i maquillada igual, tot i que s’havia tret el nas de pallasso.

Vàrem caminar xino-xano fins al centre mentre m'anava instruint sobre històries i curiositats de la ciutat de la llum, on deia que sempre havia viscut.

Resulta que el seu pis era just al costat de l’Hôtel de Ville, i va proposar-me d'acompanyar-la. Vivia amb tres companys que també es dedicaven a la faràndula. Vaig refusar amablement la seva invitació dient que estava molt cansat del viatge i que necessitava descansar. Va acceptar de mala gana, però no va dubtar en donar-me un trosset de paper que es va treure de la bossa amb el seu telèfon i l’adreça per si volia contactar amb ella durant aquells dies. Vaig fer el mateix amb les meves dades de l’hotel amb un paperet i un bolígraf que em va proporcionar.
Per tornar a dormir vaig agafar l’autobús, les cames ja no m’aguantaven.

*

Havien passat dos dies i continuava sense tenir notícies d'ella. Tampoc m’havia avorrit perquè havia estat visitant els espais més emblemàtics i els museus més concorreguts aprofitant els descomptes per estudiants, però m’havia quedat amb més ganes d’ella. De sobres sabia que si no hi havia passat la primera nit és perquè no havia volgut, però els amors fugaços mai m'han agradat. Després de pensar molt i molt, vaig trucar-li des d'una cabina. No obstant això, el seu telèfon mòbil estava desconnectat. A la tarda vaig sortir i vaig apropar-me fins a casa seva, seguint les indicacions de la meva guia i el mapa que m’havia donat la recepcionista de l’hotel.

Però, oh! Quina sorpresa quan vaig descobrir que l'adreça que m'havia donat era falsa! On teòricament hi hauria d'haver un bloc de pisos antic, hi havia un descampat.
Desencantat, vaig tornar cap a l'hotel tan ràpid com vaig poder, sense fer-me gaire a la idea de què significava tot allò.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sol_ixent

Sol_ixent

141 Relats

450 Comentaris

124385 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
"En tots els meus personatges hi ha característiques meves, però cap dels meus personatges no és jo."

(Mercè Rodoreda)