Cercador
On ets?
Un relat de: soldenit- Compartir:
Pau, on pares?
Surt de les cendres i parla’m de mi.
De quan em tenies als meus braços,
de quan acallaves el meu plor,
cantant cançons de cuna
i besant-me suaument.
Somriu-me com en aquells retrats,
imatges que et preserven embolcallat pel temps.
Ajagut vora aquell infant captivat,
Que observaba el món
I ara el passat.
Pare, on ets?
Et somio lluny.
Amb un voleiar gràcil,
d'ocell migrant
Rondant pel món sense tocar-lo.
I a voltes em brolla del cor,
Cada cop que plou,
Un crit agut i estrident,
que dins meu busca el silenci
I fora el mort.
Surt de les cendres i parla’m de mi.
De quan em tenies als meus braços,
de quan acallaves el meu plor,
cantant cançons de cuna
i besant-me suaument.
Somriu-me com en aquells retrats,
imatges que et preserven embolcallat pel temps.
Ajagut vora aquell infant captivat,
Que observaba el món
I ara el passat.
Pare, on ets?
Et somio lluny.
Amb un voleiar gràcil,
d'ocell migrant
Rondant pel món sense tocar-lo.
I a voltes em brolla del cor,
Cada cop que plou,
Un crit agut i estrident,
que dins meu busca el silenci
I fora el mort.
Comentaris
-
Gràcies[Ofensiu]soldenit | 26-06-2022
Moltes gràcies pels comentaris!
-
Bonic i trist[Ofensiu]Sol_ixent | 22-06-2022 | Valoració: 10
Poema sentit i trist, de l'enyor cap algú tan estimat.
Espero que no sigui l'únic que penges! ;) -
Soldenit[Ofensiu]Prou bé | 21-06-2022
Soldenit, quin nom tan bonic. Tan bonic com els versos dedicats al pare que potser, has perdut fa poc. Un cant a l'absència, a l'enyor i al record!
Et dono la benvinguda a RC. No t'aturis en aquest poema. Segueix escrivint!
Amb total cordialitat.
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: