On ets?

Un relat de: soldenit
Pau, on pares?

Surt de les cendres i parla’m de mi.
De quan em tenies als meus braços,
de quan acallaves el meu plor,
cantant cançons de cuna
i besant-me suaument.

Somriu-me com en aquells retrats,
imatges que et preserven embolcallat pel temps.
Ajagut vora aquell infant captivat,
Que observaba el món
I ara el passat.

Pare, on ets?
Et somio lluny.
Amb un voleiar gràcil,
d'ocell migrant
Rondant pel món sense tocar-lo.

I a voltes em brolla del cor,
Cada cop que plou,
Un crit agut i estrident,
que dins meu busca el silenci
I fora el mort.

Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    soldenit | 26-06-2022

    Moltes gràcies pels comentaris!

  • Bonic i trist[Ofensiu]
    Sol_ixent | 22-06-2022 | Valoració: 10

    Poema sentit i trist, de l'enyor cap algú tan estimat.

    Espero que no sigui l'únic que penges! ;)

  • Soldenit[Ofensiu]
    Prou bé | 21-06-2022

    Soldenit, quin nom tan bonic. Tan bonic com els versos dedicats al pare que potser, has perdut fa poc. Un cant a l'absència, a l'enyor i al record!

    Et dono la benvinguda a RC. No t'aturis en aquest poema. Segueix escrivint!

    Amb total cordialitat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

soldenit

1 Relats

3 Comentaris

128 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor