Ganes de riure

Un relat de: Sol_ixent
Avui has quedat com cada matí amb l'Anna per anar a l'escola, però quan has arribat al punt de trobada no hi era. Molt estrany, perquè ella sempre és molt puntual. Has esperat cinc minuts, però passat el temps has decidit marxar perquè si no feies tard a classe.

Quan has entrat a l'aula hi havia un ambient estrany. L'Anna i tres companyes més et miraven, xiuxiuejaven entre elles i reien. No has entès res, el professor ha arribat i tothom s'ha assegut de pressa al seu pupitre, i durant la lliçó t'ha estat difícil concentrar-te. Has intentat creuar mirades amb ella, però ha estat impossible, t'ha defugit tota l'estona. Fa dos dies era la teva millor amiga i avui sembla una desconeguda.

Ha passat una setmana i tot continua igual. Tu ja has assumit que aniràs a l'escola cada dia sola i que l'Anna ja no serà més la teva amiga. Sempre t’esquiva, però en una ocasió que l’has pogut enxampar sola li has preguntat que de què reien quan et veien i ella t’ha contestat, sorneguera: “De res, només teníem ganes de riure!”—I ha marxat sense ni acomiadar-se.

Casualment, sents el comentari d'una altra companya durant l'hora de gimnàstica que es refereix a tu i a la Clara, aquella noia que va a un curs menys i vesteix de manera una mica estrambòtica, però que és molt simpàtica. Resulta que viu a prop teu i que quedeu alguns caps de setmana. Ella ve a casa teva i tu vas a casa seva a jugar a jocs de taula o a veure pel·lícules del Leonardo DiCaprio i us ho passeu molt bé juntes. A vegades us escriviu cartes i us les entregueu a l’hora del pati o entre classes explicant-vos les vostres neures o els amors no correspostos, però res més. Fa anys que estàs enamorada del Jofre en secret, però mai t’has atrevit a dir-li perquè ell només té ulls per les noies més “populars” i simpàtiques.

La setmana següent sembla que el rumor s'ha escampat per tota l’escola: diuen que esteu enrotllades.

Tu no saps què fer ni què dir. Et sembla inútil posar-te a desmentir-ho perquè, en primer lloc, no tens per què donar explicacions sobre què fas a la teva vida privada, i en segon, et sembla molt greu voler utilitzar com a burla l'acusació de pertànyer a un col·lectiu que prou damnificat ha estat durant tota la història de la humanitat.

Així que decideixes centrar-te en els estudis, que aquest any ja és l'últim de l'ESO i s'ha d'aprovar tot amb nota, i continuar veient a la Clara, qui no sembla gaire afectada pel que es va dient. Quan li expliques, et reconeix que alguna vegada sí que s'ha sentit atreta per alguna noia, però que a tu només et veu com una amiga perquè no ets gens el seu tipus.

Passes l'estiu sencer amb la família a la Cerdanya, aliena a tot el que passa al poble. En tornar al setembre, el primer dia de classe de primer de Batxillerat, el director del centre us fa saber la terrible tragèdia: l'Anna Azcona, alumna del centre, ha mort aquesta passada nit a causa d'un accident de trànsit juntament amb la seva germana gran. Els seus pares estan en estat greu però no es tem per la seva vida, i el seu germà petit ha resultat il·lès.

Això et cau com un gerro d'aigua freda. Tu paties pel que passaria quan us tornéssiu a veure ja que havíeu d'anar a la mateixa classe, però resulta que ja mai més coincidireu. Ella sempre tindrà setze anys i tu amb sort t'aniràs fent gran i construint una vida pròpia, i l'etapa escolar quedarà només en el record.

Es fa el silenci a la classe, i la professora us diu que si voleu, podeu anar cap a casa, que el centre avui ha decretat dos dies de dol. Demà se celebrarà la cerimònia fúnebre i tothom qui ho desitgi té permís per assistir-hi.

Del xoc, no et surten les llàgrimes. No pots evitar sentir-te culpable del que ha passat perquè en els darrers mesos no ha tingut amb tu el comportament més exemplar i potser en algun moment has arribat a desitjar que desaparegués, però, per altra banda, saps que això no és just per ningú i decideixes quedar-te amb els bons moments, que en són molts.

Quan arribes a casa penses que has de fer alguna cosa per no oblidar-la. Et ve a la ment que li agradava molt el color vermell, i se t'acut que podries plantar un roser al teu jardí. Així alguna cosa perviurà més enllà d'ella.

Comentaris

  • adolescència[Ofensiu]
    Atlantis | 31-10-2022

    Un relat que explica molt bé els sentiments d'amistat adolescent, amb les ruptures i els malentesos que en aquell moment et fan tremolar tota la teva vida emocional..Una tragèdia irromp i sense voler et fa madurar... M'ha agradat molt.

  • Riure[Ofensiu]
    Prou bé | 26-10-2022

    El fet de riure és bo en per ell mateix. Quan esdevé enriure-se'n d'algú es converteix en una iniquitat. En aquest cas molt propi de l'etapa adolescent.
    En el relat quan l'Anna s'ajunta amb les burletes no només se separa i perd una bona amiga sinó que genera sentiments contradictoris de dol/culpa en la protagonista. Com molt bé dius "s'anirà fent gran i construirà una vida"... Mentre té cura del Roser.
    Bon relat. Fa reflexionar en la crueltat gratuïta exercida amb frivolitat i en la capacitat de reaccionar positivament.
    Amb total cordialitat

  • Una història magnífica... malgrat que tampoc l'he entès al 100%[Ofensiu]
    cuidador_d-ossets | 25-10-2022 | Valoració: 10

    M'agrada molt el teu relat, Sol_ixent.

    Una mena d'aventures entre noies (¿em pots dir si tu mateix/a ets una noia, Sol_ixent?) que és molt entretingut i que em perdo una mica amb el nom d'una i de l'altra i que viuen aventures molt rocambolesques amb un final tràgic.

    Espero que segueixis participant en relats en català i que, si no demano molt, t'animis a visitar i, potser, a participar en les diverses webs del meu Cosmos Perenne.

    Salut i sort, Sol_ixent.

l´Autor

Foto de perfil de Sol_ixent

Sol_ixent

142 Relats

454 Comentaris

125772 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
"En tots els meus personatges hi ha característiques meves, però cap dels meus personatges no és jo". (Mercè Rodoreda)