AQUELLA DONA

Mentre esperava l’arribada del metro, la va descobrir entre la multitud: una dona pèl-roja com mai havia vist. Cabells de flames atiades, silueta contundent dissimulada sota un vestit folgat de seda estampada amb subtils motius florals rojos, verds i blau cel...

La tela, ondulant com un riu inquiet, li dibuixava l’espatlla nua, pàl·lida i líquida, abans de precipitar-se cap a la cimbrejant corba del seu cul. Els pits dansaven lliures sota la seda, provocant un joc d’ombres que hipnotitzava.

Sense voler, els seus ulls van teixir un diàleg lasciu amb els d’ell, paraules mudes que cremaven l’aire salabrós de l’andana. Un somrís efímer, un pas endavant... i llavors el brunzit del metro es va emportar el seu perfum de bergamota i el rumor de les seves sabates d’agulla roges contra el mosaic hidràulic.

Va desaparèixer dins la panxa metàl·lica del vagó, deixant enrere el ressò d’un desig frustrat i inabastable que mai no prendria forma.




2025