Així va ser viure

Un relat de: allan lee
Així va ser viure, una vegada. Aixeco el vol sobre les cases i els camps i l’aire fresc em gronxa els cabells i el pit m’esclata d’alegria i la serenitat m’omple com una llum blanca i navego amb aquestes ales que em pertanyen i el cel s’obre tot al meu pas. La gravidesa cau com un sac estripat contra el terra i aixeca pols i dolor que no poden abastar-me. Conec la joia i l’esperança i tot allò que significa ser aigua.Hi veig pels ulls i per la pell i no temo als avatars. I això és la joia i, sí, bé la tenia. Però van venir un vent i una malaurada pluja negra i el seu desconhort em va arravatar del meu cel, sí! per motius de desamor, per motiu que el cicle continua sota terra i no sempre a l’espai de la dolcesa, per motiu desconegut però temible; i cau sobre mi la pluja freda i em treu l’esperança com un home sense cor treu la pell a un xai abans de llevar-li la vida, miserable d’ànima glaçada. En cada gos lligat al seu pal de turment hi veig els meus ulls i la meva pell morint-se de solitud. Eh! Llavors, compreneu, he anat oblidant el meravellós cel d’altres temps. Perquè el seu record és una metzina i un llast en aquest desconcert que sento a tothora, en aquesta altra vida interminable lluny de casa.

Comentaris

  • Preciós[Ofensiu]
    Sol_ixent | 21-10-2022 | Valoració: 10

    Mai t'havia llegit, però a partir d'ara penso fer-ho sovint.

    El teu relat destil·la talent, tendresa i, segons el meu punt de vista, cert optimisme. El protagonista es mostra agraït pel que ha viscut i pel que vindrà ara.

    Ens anem llegint! :)

  • Brillant![Ofensiu]
    Ness | 23-10-2020 | Valoració: 10

    He quedat corpresa per aquest relat! Quina meravella. L'he llegit i rellegit i cada vegada m'agrada més.
    Gràcies per aquest tresor!
    I moltes gràcies pel comentari al relat "Peücs". Encara estic una mica desconcertada, però molt feliç pel premi.
    Una abraçada!

  • una petita delícia[Ofensiu]
    forever | 04-01-2019

    Desesperança i enyor.

    És un petit relat preciós. No sabria pas si anomenar-lo poesia. Prosa poètica, probablement. En tot cas, les imatges són potents i originals (m'agrada molt allò del sac estripat de la gravidesa) No queda clar el motiu de la pèrdua del cel per part del protagonista. La pluja negra, dius (aquesta imatge no és tan original). I deixes que el lector interpreti. Això va a gustos, jo prefereixo que m'expliquin una mica més. Sóc dels que no van entendre 2001 ;) Però el relat és una petita delícia, felicitats.

  • Un relat digne de la gran escriptora[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 25-11-2018 | Valoració: 10

    que ets Silvia. Ple de poesia, de sensibilitat i de nostàlgia.

    Em vas fer un comentari dient-me que per RC no es troben gaires poemes reivindicatius ( no són exactament aquestes les paraules), i et diré el perquè: la gent té por, sí, por de que quedi escrita una opinió que el pugui perjudicar. T'ho dic perquè en altres èpoques, quan escrivia poemes lírics, rebia molts comentaris. Ara els lectors no es volen mullar.
    No és aquest el meu cas. Jo escric cada setmana un poema a favor dels presos polítics i el recito a la plaça Paeria de Lleida, mentre cantem cada dilluns per ells. Però jo ja estic jubilada, no m'he de preocupar de què pensa la gent de mi, especialment perquè ara, a Lleida, ja tothom sap que sóc independentista. Jo penjaré poemes reivindicatius fins que tots tornin a casa, tant els presoners com els exiliats.

    Una abraçada, Silvia.

  • Fond memories[Ofensiu]
    Dolorsmarru | 14-09-2017 | Valoració: 10

    Jo també arrosego històries de plenitud que no compartiré mai amb ningú. El teu escrit ha estat emocionant perquè m'ha fet reviure aquestes històries passades. Gràcies Allan Lee.

  • UOW Allan[Ofensiu]
    Swoojh | 13-09-2017 | Valoració: 10

    Ostres Allan, el teu relat és formidable. La segona frase és per memoritzar-la. La enumeració de situacions sense signes de puntuació aconsegueix conmoure el lector atent. Tècnicament impecable. El llegiré més vegades....

  • Embruixada![Ofensiu]
    CeciliaBM | 19-08-2017 | Valoració: 10

    La teua tendresa i sensibilitat m'han embruixat avuí, estaré atenta als teus escrits, admire comtreballant les emocions viscudes pots traure textos com aquest.

  • Merci ...[Ofensiu]
    Bonhomia | 12-07-2017

    ... pel comentari, Silvia. Jo vaig a estones, com tothom, vaig passar uns vells temps que em fan recordar la misèria. D'aquí les poesies i relats que escric a vegades, com la que m'has comentat tu. Records!


    Sergi : )

  • tristessa[Ofensiu]
    olgalvi | 14-05-2017 | Valoració: 10

    Tristesa del record de la llibertat. Magnífic, felicitats!

  • Merci ...[Ofensiu]
    Bonhomia | 01-09-2016

    ... pel comentari, allan. La poesia simbolitza la timidesa que al principi de l'adolescència em va dur molts problemes de comunicació. És així perquè ho passava malament.


    Sergi : )

  • Una forma [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 13-06-2016

    original, poètica i magistral de descriure el desamor.

    M'agradaria tant poder donar-te una abraçada en directe!

    Una molt forta abraçada, estimada Sílvia.

  • Valor contra temor[Ofensiu]
    Bonhomia | 13-06-2016 | Valoració: 10

    Trobava a faltar la teva prosa tan sublim i única. I sí, jo he viscut i visc així. Només el valor em fa tirar endavant.


    Sergi

  • Intens[Ofensiu]
    Vicent Terol | 12-06-2016

    Text amb molta intensitat que ens parla d'una caiguda (provisional?), evocant un passat feliç. Interessant el final on deixes caure la possibilitat de desitjar romandre en eixe estat de dolor.

  • Quant de dolor[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 25-03-2016

    Quant de dolor veig en aquest poètic text Allan-Sílvia! Tot i així, és un plaer poder-te llegir de tant en tant.
    Records

  • Expulsada del paradís[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 12-11-2015 | Valoració: 10

    L'alegria, el benestar i l'entusiasme de la primera part del teu magnífic relat contrasta amb la foscor i la tristesa de la segona, fent palès com n'és de canviant la vida i com podem caure en el pou de la desesperança.
    Però, precisament perquè la vida és canviant, les situacions es poden capgirar i tornar al paradís del que vam ser expulsats.

    Molt bon relat, una abraçada

  • Preciós relat![Ofensiu]
    brins | 01-11-2015


    És molt dur perdre la felicitat quan ja l'has coneguda, Sílvia, i tu ho deixes ben palès en aquesta colpidora prosa poètica. En cada moment del relat utilitzes paraules sensitives i adequades que arriben al cor del lector.

    Moltes gràcies per la teva felicitació! Durant el lliurament de premis d'ahir et vaig buscar amb la mirada perquè m'hauria agradat saludar-te, però no et vaig trobar. Espero que en una altra ocasió ens puguem veure; t'he vist poques vegades, però tinc molt bon record de tu.

    Una abraçada,

    Pilar

  • Un goig, llegir-te[Ofensiu]
    SenyorTu | 14-06-2015

    Només hi ha una frase que no m’encaixa en el lloc on l’has situada, Sílvia: “La gravidesa cau com un sac estripat contra el terra i aixeca pols i dolor que no poden abastar-me.” Pel demés, és un text en dos temps que experimenta amb el contrast entre el blanc i el negre, el bé i el mal, ja joia i el dolor, el que va ser i el que és.
    Però més enllà de pretendre assolir el fons del significat —mai no em sento prou a l’alçada— són el lèxic, el to, el ritme, la senzillesa retòrica, el registre homogeni i un algun que altre ingredient secret que fan que la teva literatura sigui tan especial. Una vegada me’n vaig enamorar i encara n’estic.

  • Quina meravella[Ofensiu]
    Illadestany | 06-06-2015 | Valoració: 10

    Corpresa des del primer instant, per la vivència de la pura joia, de l'amor fet aigua i aire. Llum. Ingravidesa.
    Colpida per la segona, quan l'amor ens deixa i despareix la nostra casa, el sentiment de llibertat. I s'esdevé la fosca. I es trenquen les ales.
    Aleshores, sí, voldríem oblidar, perquè ens és massa dura la pèrdua de tot el que significava aquella casa de llum i d'aigua on vàrem viure.

  • La vida des de les ales [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 03-06-2015 | Valoració: 10

    allà dalt la vida es veu d'una manera; aquí a baix, la cosa canvia radicalment. És com quan tornes d'unes vacances profitoses i ensopegues amb la quotidiana realitat dura. Ara, llegir l'allan lee sempre es com llegir des del coll d'una oreneta. Aquesta prosa tan exquisida, tan poètica és un regal pels sentits. Estimada Sílvia, un plaer immens llegir-te de nou i una forta abraçada!

    Aleix

  • Metzines[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 02-06-2015

    La teva literatura sí que és una metzina, allan! Celebro llegir-te novament en la mateixa línia en la què ens tens "ben acostumats" els qui t'admirem. Una meravella veure com expresses - embolcallat d'un halo oníric, ho percebo així- tot un garbuix de sentiments que abracen des dels moments meravellosos d'altres temps, que has anat oblidant fins el desconcert, la solitud de l'ara. I és que "així va ser viure" potser fa massa mal reviure'l a la pròpia pell i a l'ànima com per recordar-lo.
    Un encert, Sílvia, aquests mots tant teus, tant de dins teu. Gràcies pel regalet!
    Una abraçada molt forta, maca!

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 02-06-2015 | Valoració: 10

    M'agrada molt
    Motse

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de allan lee

allan lee

47 Relats

595 Comentaris

216687 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Em dic allan lee per Geddy Lee, Alan Lee, Edgar Allan Poe ( music, il.lustrador i escriptor respectivament).
També em dic Silvia Armangué Jorba.


allan.armangue(arroba)gmail.com