Vivències amb una escriptora

Un relat de: Anònim del sXXI
Havia llegit alguns dels seus relats, que publicava de tant en tant en un mitjà digital, i em captivava la seva expressió fàcil i engrescadora. Vaig pensar que arrera d'aquella ploma hi devia haver una dona molt sensible i de tracte familiar, però amb un mon interior complex i ple de matisos.
Tant gran era la curiositat que em generava que un dia em vaig decidir a enviar-li un comentari d'admiració.
I així va ser com, després d'un petit intercanvi epistolar, vaig trobar-me amb ella per a per fer un cafè i canviar impressions. La conversa va ser molt animada; tant que em va convidar a que, un altre dia, passes per casa seva per continuar les nostres dissertacions.
El dia acordat vaig presentar-me puntual a la cita.
Vaig fer sonar el timbre del porter automàtic i, amb la seva veu alegre, em va dir que m'obria el portal, i que, quan arribés devant del seu pis, obris jo mateix la porta amb la clau que trobaria sota l'estora.
Vaig pensar que potser estava enfeinada i que per això no em podia obrir ella mateixa.
Dit i fet. Vaig trobar la clau on m'havia dit i vaig entrar.
Després de tancar la porta la vaig cridar:
- Dolceta, on ets?
- Soc aquí. A la cambra. Segueix pel passadís. És la porta del fons.
- D'acord. Ja vinc!
I em vaig acostar on ella m'havia dit. Era fosc, però s'endevinava una tènue llum groguenca dins de la cambra.
- Estic aquí. Em va dir.
Estava estirada al llit, tapada amb un llençol, a la penombra, il·luminada nomès per la llum de dues petites espelmes.
- Et trobes bé? vaig preguntar-li tot sorprès!
- Si. Acostat! em va dir.
I jo, obedient ho vaig fer. I, en la proximitat, vaig notar com els seus braços m'agafaven i m'estiraven cap a ella.
Ens vàrem besar suaument, i en abraçar-la em va dir:
- Entra. T'estava esperant!
I tot seguit em vaig mig despullar i vaig posar-me dins del seu llit.
Ella estava tota nua. Em va tocar i em va treure la poca roba que em quedava.
- Et vull tot per a mi!
Ufffff.
Ningú m'havia rebut ni seduït mai d'aquella manera.
La sensació de tenir-la sobre meu, estirada, amb el seus llavis reposant sobre el meu coll, i esgarrifant-nos sense parar, no es pot descriure amb paraules.
La seva pell fina, dolça, tendre, perfumada; els seu pits, de la mida justa de les meves mans; i el seu moviment musical quan els nostres cossos estaven units fent l'amor com si fóssim adolescents estan ancorats en el bagul dels meus records més preuats.

Comentaris

  • Inesperada i desitjada....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 06-10-2022 | Valoració: 10

    trobada amb l'admirada escriptora, amb final feliç.
    Un relat interessant i molt ben escrit!!
    Felicitats!!
    Rosa

  • Bon relat! [Ofensiu]
    Sol_ixent | 05-10-2022

    El protagonista aconsegueix allitar-se amb la seva "ídola".

    No he pogut desenganxar la vista del text des del principi fins al final, enhorabona! :)



  • Món interior complex i ple de matisos[Ofensiu]
    Helena Sauras Matheu | 05-10-2022 | Valoració: 10

    Quin relat més seductor t'ha sortit, Anònim del sXXI.

    M'ha agradat llegir aquesta experiència amb l'escriptora.

    M'espero a futurs relats on descriguis aquest món interior complex i ple de matisos ja que m'ha picat la curiositat.

    Abraçades múltiples,

    Helena

  • Comentari: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 04-10-2022


    Ah! Se m'oblidava un bon detall. Ja et tinc com a preferit.
    Seguirem llegint-nos.
    Cordialment.

  • Una cita inoblidable. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 04-10-2022 | Valoració: 10

    Aquesta història de l'escriptora està molt ben encertada, amb unes descripcions meticuloses fins al final. M'ha sorprés molt les accions que van d'escrivent, fins a arribar a un punt culminant, en una acció molt subtil sexualment.
    M'ha agradat.
    Cordialment.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: