L'estafa de l'amor

Fent el canvi d’armari, descobreixes al fons d’un calaix aquell top de tul negre que tan sexi et feia sentir i que ell tant deia que li agradava. El duies el primer dia que us vau conèixer en persona després d’aquells contactes inicials a través d’una coneguda xarxa social.

Semblava l’home ideal: atractiu, educat, discret. Mai portava cap peça de roba que no fos d’una marca reconeguda i sempre feia olor de perfum car.

Tanmateix, en aquells sis mesos de relació no et va presentar cap amic seu ni familiar. Amb l’excusa que estaven molt ocupats o vivien lluny anaven passant els dies, però tu no ho veies estrany perquè estaves encegada per allò que creies que era amor.

I d’un dia per l’altre, sense avisar, se’l va empassar la terra. Es va canviar el número de telèfon, va deixar el pis i va buidar el compte que teníeu en comú, on ell havia posat una quantitat simbòlica i tu hi havies guardat tots els estalvis acumulats durant anys. L’excusa era ajuntar prou diners per pagar l’entrada d’una casa al Pirineu, el vostre somni.

Avui, esmorzant al bar de cada dia, gairebé t’has ennuegat amb el cafè en veure la seva foto a la portada del diari. «L’estafador de l’amor denunciat per vint dones», deia el titular. I el text relatava la teva història i la de totes aquestes altres: noi guapo contacta noia per xarxes socials, es coneixen, comencen una relació, fan plans junts… i de cop i volta ell desapareix i ella es queda sola i sense diners.

No saps si posar-te a riure o a plorar. L’únic que ara et queda clar és que ell és un artista, excel·leix en la tècnica de seduir, és un gran virtuós!