Presenciant la violència invisible

Un relat de: aleshores
“Quina hora té” li va demanar el vell, mirant-se-la només a ella; li acabava de dir un sonor “Ves-te’n a la merda”, segons va poder sentir, a qui fins aleshores semblava ser el seu xicot, i que la seguia, importunant-la i gairebé la assetjava,

Ja havia observat abans, com se li havia plantat al davant i no la deixava continuar recte el seu camí. El noi fumava i l'anava seguint cap on anés, carrer avall.

No podia fer-hi res; més ben dit podia guanyar-se algun clatellot. Per això ho va deixar córrer, amb certa mala consciència. Podia haver-los preguntat l’hora, cosa ben estranya. Precisament podia ser una bona pregunta en aquella situació, pel fet de ser força estranya avui dia.

Uns metres més enllà, ara, eren aturats discutint i els va poder atènyer. Aleshores, es va aturar sobrepassant-los i es va girar cap a la noia per fer-li la pregunta, mirant-la només a ella a la cara. Ella es va trobar confosa davant aquest fet inesperat. Ell, traint-se el mòbil de la butxaca va dir amb molta tranquil·litat “Les 9 i deu minuts”.

El conat d’assetjament va continuar encara més enllà. El vell va entrar a la botiga de comestibles on es dirigia: allà ningú no havia notat res i en explicar-ho, la parella de dependents, ell i ella ,no van fer cap comentari. “Em feia por que no hi haguessin bufetades” va reblar el vell. Volia deixar clara la rellevància del fet.

Comentaris

  • Curiositats. [Ofensiu]
    Joan Colom | 25-07-2022

    Parlant del maquis, sí que és veritat que en 1951 la CNT va decretar la retirada dels seus guerrillers, alguns van seguir lluitant fins a morir ja en els anys seixanta, com Quico Sabaté (Sant Celoni, 1960) o Ramon Vila "Caracremada" (Castellnou del Bages, 1963).

    Sobre la novel·la "La sega", de la qual ja n'he acabat la lectura, reprodueixo una part del penúltim capítol, l'acció del qual transcorre en 1950, i et proposo que em diguis quin anacronisme garrafal hi ha:
    "Alguns també deien que Ferroviari en el seu desvari acusava els aliats d'haver-se venut a Franco, d'haver-los abandonat, que tots eren uns feixistes, uns descraciats, uns malparits. També deien que assegurava que Franco utilitzava els satèl·lits americans per a localitzar-lo,a ell i als altres guerrillers, i que per això corria enquimerat mirant cap al cel, per si podia pispar l'aparell espia que el perseguia, llançant insults com un foll".

  • Assetjament[Ofensiu]
    Joan Colom | 24-06-2022

    El conat d'assetjament ja és assetjament, però estem tan acostumats a veure'n, pel carrer, que no hi prestem atenció. I, si ho fem, és més còmode pensar que és un afer privat de la parella.

  • Invisible?[Ofensiu]
    Prou bé | 21-06-2022

    Crec que el protagonista la visivilitza molt clarament i, com passa molts cops, no s'hi pot fer gaire coses!
    Ben relatat!
    Amb total cordialitat

  • Tema necessari[Ofensiu]
    Sol_ixent | 21-06-2022 | Valoració: 10

    Diria que és un tema "a l'ordre del dia", però certament sempre ha existit, sols que no s'havia visibilitzat tant com en els últims anys.

    Bon relat, continuaré llegint cosetes teves :)

  • Violència invisible. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-06-2022 | Valoració: 10

    Una història molt ben trenada. Una situació que no s'esperava en tota l'acció.
    M'he admirat com la descrius... perquè la violència invisible, no es pot veure.
    Enhorabona, Aleshores.
    Cordialment.

Valoració mitja: 9.5

l´Autor

Foto de perfil de aleshores

aleshores

267 Relats

596 Comentaris

130830 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Imatge de Cinctorres, obra del relataire rnBonet