Blau brillant

Un relat de: Sol_ixent
Avui m’he recordat de la tieta Àgata. Tenia una cabellera llarguíssima i blanca, sempre deixada anar. Vivia amb dos gats adorables de color negre en una casa petita molt a prop del Parc Natural del Montseny. El seu interior era sempre fosc; s'il·luminava principalment amb espelmes d'aromes diversos. El menjador era inhòspit i ple d'andròmines multiformes sobre els prestatges i penjades a les parets, totes platejades o de fusta. Les habitacions mai ens les va ensenyar, eren al pis de dalt.

Molts dissabtes anàvem amb la mare en cotxe a dinar a casa seva, i sempre ens preparava unes sopes i uns rostits suculents, tot i que no en sabria dir els seus ingredients. Era una persona afable, amb qui es podia parlar de qualsevol tema i que semblava feliç, amb poques preocupacions. Mai vaig saber quina edat tenia ni de què treballava, només m'havien explicat que va perdre el seu marit de ben jove en estranyes circumstàncies i des d’aleshores habitava la casa que li havia deixat en herència.

Després d’un dels tiberis, quan jo devia tenir uns deu anys, em va regalar un penjoll. Era una pedra blava amb puntets brillants i la corretja negra. El vaig dur penjat fins que en vaig fer quinze, un any abans que ella traspassés a la residència on l'havien portada mesos ençà. Mai vaig saber per què me'l va donar, però sempre vaig ser conscient que aquell objecte tenia alguna cosa d’especial i de màgic.

Aquest matí, fent neteja, me l'he trobat en un calaix. La corretja està intacta i la pedra continua lluent, però els puntets brillants s'han anat esborrant. En agafar-lo he tornat a sentir l'olor dels rostits i les espelmes, a tenir la sensació d’espolsar-me pèl negre de les meves samarretes cada setmana i he vist el seu somriure, que mai vaig saber discernir entre sincer i amable.

Comentaris

  • El somriure...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 11-01-2023

    de la tieta que mai has pogut esbrinar, però que el penjoll ara et recorda amablament a ella. Amulet o no, sempre serà especial per a tu.
    Bon relat.
    Salutacions i sort.

    Rosa.

  • infància[Ofensiu]
    Atlantis | 11-01-2023


    El teu relat m’ha recordat el que he escrit jo : L’anell. El penjoll i l’anell, no és ben bé un amulet, però si que és un objecte que ens ha acompanyat tota la vida. Amb ell tornen els records, les il·lusions de la infància.
    M’ha agradat

  • Finalmenti[Ofensiu]
    Prou bé | 11-01-2023

    Finalment descobreixes el valor del penjoll. Mentre era viva i el duies no calia recordar.
    Bon relat quant a un amulet que no saps que ho és.
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.

    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sol_ixent

Sol_ixent

142 Relats

454 Comentaris

125697 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
"En tots els meus personatges hi ha característiques meves, però cap dels meus personatges no és jo". (Mercè Rodoreda)