T'he vist

Aquesta tarda t'he vist, després de molts anys. Sé que vas ser pare perquè m'ho va comentar algun amic comú, i si no, me n'hagués assabentat avui en veure't amb la teva filla de la mà.

No entenc per què el cor m'ha fet un salt i a la panxa se m'hi ha posat un nus que m'ha durat fins a l'hora de sopar, que amb tant d’amor m’ha cuinat la mare.
Han estat uns pocs segons i ni m'has reconegut perquè anaves atabalat amb la teva nova vida de progenitor.

No ho entenc perquè jo ara tinc una altra vida en una ciutat diferent, una altra relació i gaudeixo dels moments íntims com mai ho havia fet abans, després de molt de temps pensant que no seria possible, això de passar-ho bé i d'estimar perquè em van fer creure que era una dona frígida.

No entenc per què just després de veure’t m’ha vingut a la ment el nostre primer petó: tendre, però inexpert, al banc d’aquell parc on ara hi ha blocs de pisos. I m'ha envaït la nostàlgia, enyor de temps passats que semblaven eterns. Penso en aquell futur plegats que construïa mentalment, però que amb el temps es va anar esvaint i convertint en angoixa i patiment.

No entenc per què si vaig ser jo qui va trencar la relació i es va allunyar, reafirmant-me en la bona decisió que havia pres durant tots aquells anys posteriors en què, tenint tu altres companyes, m’enviaves missatges de tant en tant dient que no m’havies oblidat i que encara m’esperaves. I jo més aviat me’n reia, de la ridiculesa de la situació.

Aquesta tarda t’he vist, però abans d’anar a dormir tot ha canviat quan he rebut un missatge del meu número preferit dient-me que m’enyorava molt. I jo compto les hores per tornar a casa i quedar-me abraçada a ell tota la nit.