Mans

M'agraden els relats curts, de llegir... I m'agraden, sobretot, com aquest teu, que un cop llegit, el relat continua el seu curs dins la imaginació del lector.... Poques vegades, a Relats en català, unes mans han construït una història tan original com ara aquesta teva. Nil.

Intrigant, colpidor i amb un final tràgicament previsible.
Un bon relat
Amb total cordialitat

Quina història més original, m’ha semblat inquietant, n’hauria volgut més. M’ha agradat molt

Malgrat tots els seus encants
amb els mascles d'aquest món
cal fer cas al gran Raimon:
"sempre mira-li les mans"
i vigila on te les posa
i si t'hi deixa senyal
que pugui esdevenir nosa
o, potser, trampa mortal.

Diuen que el bo si és breu és dues vegades breu... ai, dues vegades bo.

A mi m’agrada que el text sigui curt. Perquè captes tot el que passa amb poques paraules. Bona metàfora el tatuatge que l’ofega. Les pèrdues de l’amor poden arribar a ofegar-te?

Estic convençut que les muses són amigues de la Montseblanc i li xiuxiuegen idees ben originals per als seus relats, hahaha! Aquest lligam entre tatuatge i relació de parella m'ha fet passat una bona estona, llàstima que sigui tan breu... Si mai vols fer els relats més llargs, tan sols has d'escollir qualsevol d'aquestes perles tan ben trobades i adornar-la una mica, que la trama ja la tens. Ens passés l'adreça de les muses? Enhorabona!

Amb aquest breu relat has aconseguit emocionar-me. Que tristes poden ser a vegades les relacions humanes i d'amor... Preciós.

Ella va acabar ofegada per un tatuatge de les mans d'ell. Quina història que m'ha impressionat de principi a la fi. Molt original.
Sembla que siga també ciència-ficció.
Cordialment i bona nit...
PERLA DE VELLUT