Mireia Balasch

7 Relats, 3 Comentaris
2311 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de Mireia Balasch

  • Diàlegs

    Mireia Balasch - 21-01-2021 - 173 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Ens llevem al dematí i fem moltes coses, ens accelerem sense necessitat de mirar el rellotge i potser no fem prestam atenció a actes tan simples, bells i saes com saludar al sol i deixar-nos seduir per les seves carícies. més

  • Dones que giravolten

    Mireia Balasch - 21-01-2021 - 305 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 15 minuts

    Belles dones. Intento veure-les des d’algun punt enfora de mi mateixa, sense objectivitat, és clar, però amb calidesa i amor, amb etern agraïment, com un préssec que pelem amb atenció, procurant que la pellofa de cotó continuï sent un tot. més

  • Sis de gener

    Mireia Balasch - 21-01-2021 - 188 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Dos germans que han de reescriure la carta als reis perquè demanen massa coses, una veïna misteriorsa i una sorpresa que potser ens farà tornar a creure que tot és possible, fins i tot en la foscor. "Sis de gener" és un conte escrit des del cor i mirant d'abraçar a la nina interior que reclama atenció. més

  • A la musa dels cabells blancs

    Mireia Balasch - 27-05-2014 - 358 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Per la iaia, una de les persones que més he estimat, estimo i estimaré. més

  • L'uniforme

    Mireia Balasch - 26-05-2014 - 253 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    El relat surt d'una anècdota personal. Tracta un poc de la ingerència laboral en la nostra manera de vestir i de la mania que tenim moltes personesde no dir allò que pensem en el moment que toca. més

  • Parpelles closes

    Mireia Balasch - 17-10-2012 - 570 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    És l'exemple d'una injustícia que va afectar directament a 120 persones i indirectament, no sabrem mai a quants. més

  • Retalls

    Mireia Balasch - 15-10-2012 - 464 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Es tracta d'un relat de suspens del qual només n'he escrit fragments. Opino que en les petites coses ens podem definir molt i adonar-nos de la humanitat que aporten. M'agrada més un gest que una acció. més

Últims comentaris de l'autor

  • Mireia Balasch | 23-01-2021


    M'ha deixat amb la boca oberta. És ben revessat, el relat! Curt i punyent. Trist, també, perquè retrates una part de l'ànima humana salvatgement feridora.

  • Mireia Balasch | 22-01-2021


    És molt tendre, una dedicatòria als avis i als llibres que ens marquen: els de la infància. Si qualque dia estic trista, potser la màgia d'aquesta història em reconfortarà.

    A somriure s'ha dit!

  • Mireia Balasch | 22-01-2021

    M'ha deixat sense paraules. No sé si l'he entès... Mare meva! Vespes!

    Un bon exemple de microrelat fantàstic. Sense dubte!

  • Mireia Balasch | 22-01-2021 | Valoració: 8

    Hola Josep!

    M'ha agradat el conte. No és pretensiós i té un punt de juganer, fantasiós... Molt simpàtic. Si no fos pel final, l'explicaria als meus fills. Però esperaré que es facin grans i descobreixin les històries (i les desgràcies que experimenten algunes persones) pers si mateixos.

    Continua gaudint!

  • Mireia Balasch | 22-01-2021 | Valoració: 7

    Gràcies, Atlantis!

    El relat és una espècie d'homenatge a algunes dones de la meva família. El temps va del passat al present i podria ser molt més llarg i profund, però vaig sentir que ja havia dit les coses que em van impulsar a començar a escriure'l.

    Em fa molt feliç que hi hagis connectat amb el text. De mentides, no en sé dir.

    Mireia.

  • Mireia Balasch | 14-10-2012 | Valoració: 7

    L'amor i la sinceritat no sempre van agafats de la i la Nina Ninona (Marta, potser) ho ha definit molt bé.

  • Mireia Balasch | 14-10-2012 | Valoració: 8

    Aquest és un relat romàntic i dolç, una història trista i bella en què la natura, de la qual en vivim allunyats, esdevé la solució als problemes dels humans.

    M'agrada la metàfora, les descripcions i la irracionalitat que desprèn la passió no continguda. La vida només té sentit si un mateix l'hi troba.

    Gràcies, Meritxell.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: