Cercador
Compte amb el sol!
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Com martellades al cap ressonaven les paraules "Temps era temps la gent estiuejàvem, després vam fer vacances i ara ens escapem un cap de setmana. Temps era temps. Temps era temps. Temps era temps...". Fins que, com sorgint de l'abisme, va obrir els ulls.
No li havia servit de res arribar a la platja a les nou per anar-se'n a quarts de dotze i evitar l'assolellada més perjudicial. Com que estava sol a l'apartament perquè la dona havia baixat a la ciutat tres dies, per atendre uns assumptes dels sogres, la nit abans s'havia quedat fins tard mirant la tele. Així que, quan es va estirar de bocaterrosa damunt la tovallola, després del primer bany, curt de son com anava, va adormir-se a l'instant. I en despertar-se s'adonà, pel sol i la poca gent a la platja, que era passat migdia i havia estat torrant-se al sol tres o quatre hores.
Això de torrar-se no devia ser cap exageració perquè, quan intentà clavar els colzes a terra per incorporar-se, notà una forta tibantor a l'esquena. No s'havia endut el para-sol perquè feia una mica d'aire i cregué que tampoc podria desplegar-lo; tot plegat, un greu error. S'aixecà molt lentament, es posà la camisa sense botonar, perquè no li fregués l'esquena, recollí les coses i anà xino-xano cap al passeig. Abans d'agafar el cotxe per tornar a l'apartament, decidí prendre un plat combinat a qualsevol lloc, però assegut en un tamboret de la barra: ni pensar a seure en una tauleta amb cadira de respatller. Dissortadament, uns coneguts acabaven de dinar i abans d'anar-se'n s'hi van acostar per saludar-lo; l'home, fent broma sobre la seva condició de "rodríguez", li dona uns copets a l'espatlla i ell no pogué reprimir un udol que atragué totes les mirades.
Però el pitjor del dia encara estava per arribar. El cotxe, exposat al sol, era un forn, així que obrí totes les finestretes, desplaçà al màxim el seient del conductor, per evitar el contacte amb el respatller, i arrencà. Assegut a la punta del seient, anava molt a poc a poc perquè tenia una visibilitat reduïda. Fins que el vehicle del davant s'aturà i ell no se n'adonà fins que ja hi era al damunt: clavà el cotxe amb una frenada tan brusca que l'airbag es desplegà, ell sortí projectat cap enrere i s'encastà al respatller. Aquesta vegada, l'esgarip se sentí en un radi considerable.
Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCLXXXIV (tema: UN DIA DE PLATJA), inclou el text "Temps era temps la gent estiuejàvem, després vam fer vacances i ara ens escapem un cap de setmana" i consta de 400 paraules, segons el comptador de Microsoft Word.
No li havia servit de res arribar a la platja a les nou per anar-se'n a quarts de dotze i evitar l'assolellada més perjudicial. Com que estava sol a l'apartament perquè la dona havia baixat a la ciutat tres dies, per atendre uns assumptes dels sogres, la nit abans s'havia quedat fins tard mirant la tele. Així que, quan es va estirar de bocaterrosa damunt la tovallola, després del primer bany, curt de son com anava, va adormir-se a l'instant. I en despertar-se s'adonà, pel sol i la poca gent a la platja, que era passat migdia i havia estat torrant-se al sol tres o quatre hores.
Això de torrar-se no devia ser cap exageració perquè, quan intentà clavar els colzes a terra per incorporar-se, notà una forta tibantor a l'esquena. No s'havia endut el para-sol perquè feia una mica d'aire i cregué que tampoc podria desplegar-lo; tot plegat, un greu error. S'aixecà molt lentament, es posà la camisa sense botonar, perquè no li fregués l'esquena, recollí les coses i anà xino-xano cap al passeig. Abans d'agafar el cotxe per tornar a l'apartament, decidí prendre un plat combinat a qualsevol lloc, però assegut en un tamboret de la barra: ni pensar a seure en una tauleta amb cadira de respatller. Dissortadament, uns coneguts acabaven de dinar i abans d'anar-se'n s'hi van acostar per saludar-lo; l'home, fent broma sobre la seva condició de "rodríguez", li dona uns copets a l'espatlla i ell no pogué reprimir un udol que atragué totes les mirades.
Però el pitjor del dia encara estava per arribar. El cotxe, exposat al sol, era un forn, així que obrí totes les finestretes, desplaçà al màxim el seient del conductor, per evitar el contacte amb el respatller, i arrencà. Assegut a la punta del seient, anava molt a poc a poc perquè tenia una visibilitat reduïda. Fins que el vehicle del davant s'aturà i ell no se n'adonà fins que ja hi era al damunt: clavà el cotxe amb una frenada tan brusca que l'airbag es desplegà, ell sortí projectat cap enrere i s'encastà al respatller. Aquesta vegada, l'esgarip se sentí en un radi considerable.
Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCLXXXIV (tema: UN DIA DE PLATJA), inclou el text "Temps era temps la gent estiuejàvem, després vam fer vacances i ara ens escapem un cap de setmana" i consta de 400 paraules, segons el comptador de Microsoft Word.
Comentaris
-
Vida dissipativa[Ofensiu]llpages | 13-08-2024
Un exemple de la trista i dissortada existència de certs humans que només fan anar el cervell a nivell reptilià. Per rellegir cada vegada que et ve un atac de mandra mental i de les seves funestes conseqüències.
-
Error de càlcul[Ofensiu]Rosa Gubau | 12-08-2024
Pobre home, tan ben planejat que ho tenia tot, i li va sortir el tret per la culata. Quina mala passada, L'esquena feta un cromo, bromes poc encertades i el cotxe abonyegat.
No sé pas, si amb tant infortuni, li quedaran ganes per tornar a la platja un altre dia. Fins i tot a mi em cremava l'esquena llegint aquesta història.
Un relat molt adient per l'epoca.
Rosa.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoocurrències sobre GARGOTS.
- Compte amb el sol!
- El pinyó maleït.
- Vampirs.
- Història apòcrifa.
- Amèrica i els americans.
- L'horitzó de la perfecció.
- Vint nanoacudits sobre ELS BORBONS O BORBÓ.
- Vint nanoocurrències sobre TREURE LA LLENGUA.
- Entre poc i massa.
- Retrobar-se.
- Vint nanoocurrències sobre UN,DOS,TRES,PICAPEDRER. [temps real de lectura: 3 minuts]
- "El més enllà" (Masaki Kobayashi, 1964).
- Què no és, l'arquitectura.
- Diàleg fictici amb Versaleta.