UN LLARG VIATGE

És dijous i l’Alicia sap el que això significa. Recull els llibres i els endreça amb poca cura a la motxilla. Es posa la mascareta i surt disparada quan la mestra diu als nens i nenes de 5è que ja poden marxar a casa. El camí no és massa llarg però a l’Alícia li agrada paladejar la sensació de tardor que omple la gran avinguda: l’olor d’herba molla, el crec-crec de les fulles sota els peus i la llum càlida del capvespre.
Avui és l’únic dia de la setmana que passa la tarda a casa de l’avi. Els dijous la mare treballa fins tard i el pare està massa ocupat amb la seva nova xicota. Però a l’Alícia no li importa, és més, per a ella les setmanes comencen i acaben en dijous. I és que les estones de lectura compartida amb l’avi a la seva biblioteca són el millor de la setmana. L’avi li ha ensenyat a gaudir de la lectura i junts han llegit molts clàssics de la literatura fantàstica. Han viscut increïbles aventures a la Grècia antiga de l’Odissea, han vist l’horrible metamorfosi d’en Gregor Samsa i han aconseguit salvar en Pinotxo de les entranyes de la balena. L’Alícia recorda amb un mig somriure com la mare es va enfadar per les esgarrinxades al vestit nou, causades per l’home llop, fa uns quants dijous.
El timbre ressona des del rebedor i s’escampa per tota la casa. El senyor Perucho baixa l’escala lentament mentre l’Alícia espera emocionada a l’altra banda de la gran porta blanca. Ambdós somriuen i es miren amb els ulls brillants. Entrellacen les mans i van cap a la biblioteca.
La porta entreoberta de l’estança dibuixa una escletxa de llum en la penombra, al fons del passadís. A dins, l’Alícia i el seu avi obren la tapa d’un nou llibre. Una ventada sorprenent surt del llibre i s’empassa els dos lectors amb un flaix de llum molt intensa. El llibre cau a terra i queda obert per una de les primeres pàgines, on hi ha una il·lustració. En ella, el senyor Perucho i l’Alícia es disposen a acompanyar un hòbbit en el seu llarg viatge per destruir l’anell maleït.