El vestit de núvia

Un relat de: Mireia Balasch
Una llum intensa la despertà. Eren les set. Havia dormit com un infant: llargament, dolçament, sense interrupcions ni somnis. Se sentia tan plena que saltà del llit. I llavors, el veié. El Vestit. Quin vestit! Elegant i bell. D’un blanc trencat discret, transparència acabada en tirants, cenyit a la cintura i una faldilla una mica oberta just per fer-la voleiar i suggerir les formes. La gasa que la cobria, estampada de roses de diversos colors: grogues, blaves, vermelles. Se n’havia enamorat a l’instant i ara que s’acostava el moment de lluir-lo no podia esperar. El vestit la cridava amb desfici. Muda’t, corre, que avui és Sant Jordi, li deia. I ella l’escoltà i sortí amb les sabates a mig posar.
En trepitjar el carrer i rebre l’escalfor del sol, ocorregué. El vestit prengué vida, les flors tornaren a la seva essència de pètal. Tot brillava. I la núvia començà a ballar.

Comentaris

  • que bonic![Ofensiu]
    Atlantis | 03-03-2022

    el vestit de núvia vola...vola l'alegria i l'esperança?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Mireia Balasch

Mireia Balasch

15 Relats

18 Comentaris

3582 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Les històries em persegueixen des de fa quaranta anys i, quan les vaig trobar a faltar, vaig decidir estudiar periodisme. Escric per a mi, per als altres, invento per als meus fills i cerco més enllà de les estrelles el sentit d'una vida plena de màgia i misteri. En un debat etern entre ment i cor, sovint les imatges ajuden més que els mots. Com tothom, respiro per transcendir i estimar.

Gràcies per llegir i dir.

Mireia