contradiccions

L'escalfor envaïa tot l'ambient que ens envoltava, no veia res més al meu voltant, només el sentia amb ell. La luxúria em prenia tot control sobre els meus actes, sobre els meus moviments, no tenia sortida, no podia escapar al desig, el meu cos em deia que el necessitava, la meva ment estava torbada per la culpa i em deia ben el contrari. Però ni el raciocini podia fer que m'apartés del seu costat, volia sentir-lo, volia tenir-lo ben a prop, olorar el seu cos, sentir la seva escalfor, trobar el seu deliri com ell va trobar el meu mordisquejant el meu coll.
Volia ser lliure per poder trobar més intimitat i fer-me'l meu, i que em fes seva. Desitjava que la situació no fos tant torbadora per mi, no el podria disfrutar, estava en les meves mans, què sola em sentia... com el necessitava... com anhelava el seu cos, les seves carícies, els seus petons, les inquietants abraçades que no s'atrevia a donar, com desitjava destapar aquella dificultat per mostrar els seus sentiment per poder sentir-los, i esbrinar d'un cop el que volia, el que ell sentia, si jo era amb qui volia estar, si allò no era més que una lluita d'estrogens, si era pura química o si realment jo li agrado i el seu desig anava més enllà d'una furtiva trobada amb final humit.
Quantes contradiccions, quanta calor, quina febrilitat envaïa el meu pensament, quantes coses vaig voler fer, quantes coses vaig voler que em fes, quanta vergonya... quanta culpa... quant desig.