L'encàrrec

Un relat de: fesolmenut
Aquesta història comença pel final: el guerrer estirat al llit, suat i extasiat, després d’haver fet l’amor a la donzella. Ella se sent vexada. Ja fa força mesos que està retinguda a l’habitació més alta de la torre. Li va costar d’acostumar-s’hi, però les vistes eren espectaculars i el carceller era atent i ben plantat. Ara jeu decapitat al llindar de la porta; els ulls inerts han contemplat tot l’allitament. La lluita amb el guerrer ha estat prou equilibrada, però un turmell revinclat en un moment inoportú l’ha deixat en una mala posició i ha facilitat un tall net per separar cap de cos. L’espasa ja venia ensangonada dels guàrdies del castell, als que ha anat arrabassant la vida amb estocades acurades a punts vitals. Alguns han quedat mal ferits i encara patiran una bona estona, pensant en la dona i els infants que deixen abocats a la misèria, sense cap ingrés.

El guerrer ha irromput al castell per encàrrec del vescomte, el pare de la donzella. Aquest li va explicar que l’havien segrestada, que en demanaven un rescat impossible de pagar, que si aconseguia alliberar-la li concediria la seva mà i el faria el seu hereu. Va oblidar-se de dir-li que ell havia torturat la filla del segrestador fins a la mort per la pèrdua d’unes possessions menors del vescomtat. Mesos abans, el guerrer s’havia guanyat l’admiració del vescomte en els jocs d’habilitat que organitzava per mantenir el poble distret, mentre el sagnava a tributs. En aquell certamen havia destacat amb l’arc, tot encertant el centre de la diana des de dos-cents metres.

Havia estat entrenat durant anys per l’oncle: el mestre d’armes del rei. El pare, un borratxo empedreït, havia perdut la vida en una baralla de taverna, quan ell només tenia cinc anys. Quan en tenia tres, el progenitor havia descobert que el nen s’interessava més per les nines que per les espases de fusta. Li havia clavat una pallissa que l’havia deixat inconscient i borni. La mare havia mort en el part. Ell no havia plorat en néixer.

Comentaris

  • Doncs[Ofensiu]
    aleshores | 16-03-2021

    ...bé, a mi els jocs de trons també m'avorreixen, que em sembla que és el que dius aquí.
    L'autor sembla que es digui RRMartin&Co; no és literatura pròpiament, sinó pura mercaderia i desencanta als joves tot fent-los pessimistes i alienats
    (He dit!)

  • Vaja quin principi ! [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 06-03-2021 | Valoració: 10


    M'ha fet molta gràcia tot el relat, un tant enrevessat, que realment és molt original. El final és el principi... aleshores es fa molt interessant...
    Si el guerrer no hi havia plorat en néixer, vaja! quina cosa més rara...!
    Enhorabona, Fesolmenut.
    Salutacions.
    PERLA DE VELLUT

  • Agraïment[Ofensiu]
    fesolmenut | 25-01-2021

    Gràcies pels comentaris. La intenció no era fer-lo enrevessat. Suposo que l'anar del final al principi el pot complicar una mica més. :)

  • Original[Ofensiu]
    Mireia Balasch | 23-01-2021


    M'ha deixat amb la boca oberta. És ben revessat, el relat! Curt i punyent. Trist, també, perquè retrates una part de l'ànima humana salvatgement feridora.

  • sorprenent[Ofensiu]
    marialluïsa | 22-01-2021


    Una història força interessant però que requereix de tota la atenció.
    Un format molt original, desgranant el relat en un ordre diferent a l'acostumat. Felicitats!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: